Col·lecció de moments: Montsegur

dissabte, 1 d’agost del 2009

Montsegur

Foto de El temps de seduir-me

Encimbellat,

protegit de roques

malmés pels anys

guarda secrets

que no sabrem mai.

Al solstici d'estiu

juguen les finestres

amb el primer

raig del sol naixent.

9 comentaris:

wizard1 d’agost del 2009, a les 14:45
Realment genial carme. Entre els seus murs podem trobar la veritable espiritualitat d'uns homes que buscaven la veritat. Ells guarden el secret...segur.
ResponElimina
Respostes
khalina1 d’agost del 2009, a les 16:56
aquests murs podrien explicar-nos moltes històries
ResponElimina
Respostes
Assumpta1 d’agost del 2009, a les 20:38
I el nom... Mont Segur. Què bé s'hi deu estar!!
ResponElimina
Respostes
rebaixes2 d’agost del 2009, a les 14:43
Veure un castell com aquest, sempre m'ha empitjorat en el pensament de com s'ho feien en tenir seguretat de l'aigua. Anton
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas2 d’agost del 2009, a les 22:35
wizard... sabia que t'agradaria! Gràcies per passar per aquí i pel teu comentari. Una abraçada.

Khalina, si poguessim escoltar-los...

Assumpta, és un lloc bonic i interessant. Jo fa temps que hi vaig estar. No pas ara... ar a simplemetn he pescat una foto.

Anton, a mi em costa molt d'imaginar com s'ho feien... molt. Des del nostre punt de vista sembla ingenu sentir-se segur allà dalt, en un castell que ara ens sembla de joguina.
ResponElimina
Respostes
Marta2 d’agost del 2009, a les 23:12
Quanta història, quants secrets, quantes pors i quantes il.lusions perdudes guarden les muralles que resten com a testimoni mut de Montsegur.
ResponElimina
Respostes
Sauze2 d’agost del 2009, a les 23:21
Siempre me han gustado los castillos que guardan secretos, son grandes confidentes. esos rayos de sol los fortalecen aun más.
me encantan tus dibujos, Carme, transmiten muchas ilusiones y hacen volar nuestra imaginación.
besos.
ResponElimina
Respostes
Eli3 d’agost del 2009, a les 8:54
Una proposta per aquest estiu...
Prenc nota!!!
;-D
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas3 d’agost del 2009, a les 17:04
Marta, vas allà i sembla que se sentin...

Sauce, que maravilla! que bien entiendes el catalán, no? Los castillos ahora nos sirven solo pas a esto, pasa soñar, una vez perdida su fuerza.

Eli, t'agradarà segur! Els castells càtars i els paisatge que els acompanya i les coves prehistòriques de la regió. Una meravella.
ResponElimina
Respostes