Vora la riera,
un estol de papallones
acaronen les flors rosades.
Aixequen el vol,
de tant en tant, però
se'n separen amb recança,
tot just uns instants,
per canviar de branca.
Semblen trobar-hi les dolçors que somiaven.
*************
Aportació de l'Elvira
Tres papallones de vacances
neixen dels dits pintors
de la Carme...
Tres papallones somiadores
que se separen només
el que dura un moment
per col·leccionar paraules.
Precioses, Carme! I les paraules hi donen una pau... M'he imaginat allà mateix, mirant les flors i les papallones, sentint una brisa suau d'aire... Segur que trobaré també la meva dolçor somniada, amb aquesta visió tan meravellosa!
ResponEliminaes veritat que les papallones porten sort?
ResponEliminaAixí visitant els teus dibuixos, també ens revindrà la sort!
Quines imatges tan boniques! I les tries tan bé! I la descripció també m'ha encantat: "se'n separen amb recança", perquè mai s'allunyen del tot... la meva ment ha quedat més tranquil·la...
ResponEliminaQuines papallones més maques que t'han quedat!
ResponEliminaAquest llapis no es cansa, té una mina quan el cullen les teves mans.Si ho traduíssim... MAR I POSES.
ResponEliminaLa teva destresa no té límit. Anton.
Quines papallones! Molt boniques! Que no volin gaire lluny, així les podrem apreciar...
ResponEliminaM'agrada especialment la papallona vermella! Molt xula!
ResponEliminaLes papallones m'encanten i tot plegat m'ha donat una sensació d'estiu però fresquet i agradable. Una abraçada!!!
ResponEliminaOooh... és aquella sensació d'estiu que no sé perquè associo directament amb la Garrotxa... bosc, natura, rius... felicitat... calor, però no excessiva... Un dia fantàstic! Qui hi pogués ser!
ResponEliminaSi em permets un divertimento versaire et diria que:
ResponEliminaTres papallones de vacances
neixen dels dits pintors
de la Carme...
Tres papallones somiadores
que se separen només
el que dura un moment
per col·leccionar paraules
saps una cosa? M'has fet adonar que aquest estiu no he vist cap papallona! Sort de les teves!
ResponEliminaPapallooooones!!! Què xules t'han quedat!! :-)))
ResponEliminaCom sempre, preciós el conjunt!
ResponEliminauna abraçada, carme!
Aquest any he vist un munt de papallones. No sé si és que estic més sensible o que realment és un any en que n'hi ha moltes a tot arreu.
ResponEliminaEls teus dibuixos semblen trets d'unes fotos que vaig fer el cap de setmana passat a les gorges de Calança (França)En breu espero poder-les postejar
Petons
Núr, era tot un espectacle! Dotzenes de papallones damunt les flors.
ResponEliminaEstrip, segur que deu ser veritat, la sort l'hem de xuclar d'allà on podem. Te l'envio tota, tota la que et calgui.
Cèlia, m'hi vaig quedar embadalida, vaig intentar fer-ne fotos ...(no comentaré els resultats dele s fotos) i em feia gràcia sobretot això que quan se m'escapaven, mai no anaven gaire lluny.
Xexu, gràcies maco.
Anton, gràcies... però ara mateix te la canviaria per la teva amb le s aquarel·les... si fos possible fer-ho... je, je ;)
Ada, aquí s'han quedat, acaronant-nos una mica a tots.
Ma-poc, gràcies!
Kweilan, el dia no era molt fresquet però si l'indret.
Neo, no era la Garrotxa, però t'hi acostes molt, era prop de Rupit.
Elvira, me'ls quedo per a lluir-los a dalt al post...
Zel, doncs aquest dia n'hi havia per a tu i per a mi i per a compartir amb tothom. Jo n'he vist moltes, però he estat per la muntanya.
Assumpta... gairebé com les del teu blog... :)
Fanal blau, la veritat és que no m'han quedat tant boniques com la teva, devia tenir més bon dia, però la cosa va com va.
Jo també n'he vist un munt, Framiquel, moltíssimes. Ja me les miraré, espero que posis les teves, a veure
si em queden millor que aquestes.
La teva/meva va quedar preciosa...
ResponEliminaI va ser un regalet preciós, també!
Al blog està!!!
Les papellones xuclen els colors de les flors. Són flors que volen. Les flors senten enveja; volen volar.
ResponElimina