Fotografia d'en Mon. Gràcies per apropar-m'hi.
Apropa'm
el vent i el cel i el sol.
i l'olor de bosc
i les flors petites...
i l'herba tan fresca
que tot ho espero.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Una bona manera d'apropar-nos a la natura, especialment la del Pirineu. Em ve una imatge refrescant enmig d'aquesta calor que a vegades es fa una mica difícil de suportar :)
ResponEliminaM'has dut uns records de quan la mili a la Molina, la frescor de l'herba als prats,la sal en unes pedres perquè el bestiar anés a llepar, aquell cel blau fort i un nuvolet que venia i en un tres i no res et deixava com l'haver passat per la dutxa... I sobretot una cosa, en el barranquet, en un toll les ranes que les agafàvem... i en fèiem un bon berenar sopar... Es bo recordar coses com aquesta, m'ha vingut una mena de frescoreta i sort que avui no és molta la calor.Anton.
ResponEliminaCaterina, refresca't doncs una miqueta...
ResponEliminaAnton, els records... també fresquetd dons, ja va bé de refrescar-los de tant en tant, que si no sembla que ens vagin marxant mica en mica...
A mi també m'ha entrat fresqueta :)
ResponEliminaClar que demà marxo uns dies a la fresca
Us puc asegurar que he gaudit d'uns dies de juliol al Pirineu molts frescos (5º a la nit)
ResponEliminagràcies Carme els versos son preciosos tant com el dibuix
Conec un blogàire que diu que vol morir al Pirineu de tant com l'estima... Però, abans de morir, vol haver vist l'os bru :-))
ResponEliminaels teus colors són somriures
ResponEliminaAi Carme..., que sembla que ho m'hagis llegit el pensament...! Cada dia penso en la meva setmaneta de vacances que encara queda taaaaaaant luny...!
ResponEliminaAquest dibuix és del Pirineu i no t`ho creuràs a mi m'ha recordat els prats de la sèrie Heidi que passava als Alps. Els nostres Pirineus també són unes grans muntanyes i em sembla que no les valorem prou perqué les tenim a prop.
ResponEliminaun poema ben ben bonic apropant-nos a la natura...
ResponEliminaKhalina, bones vacances!
ResponEliminaMon, ja t'he agafat el relleu, ja hi sóc!
Assumpta, doncs jo que m'estimo molt el Pirineu, hi vaig viure 10 anys... quan volto per les muntanyesm crec que no em faria gens de gràcia veure'l... a no ser que fos molt molt de lluny... je, je, je... tot són unts de vista.
Un somrirue Jesús!
Trini... però... si tu vius a la Cala! I no havíem quedat que...
Marta, el Pirineu és una meravella.
Fanal blau, gràcies!
Sí Carme, però les vacances de veritat ens les passem muntanyejant de gust ;) A més..., no em diràs que la tardor a la muntanya no és una delícia! ;)
ResponEliminaA mi, Trini, les vacances a la tardor em semblen un luxe, i a la muntanya encara més... no vegis l'enveja que ens faràs!
ResponEliminaM'encanta la tardor ala muntanya!
Tot i que la muntanya ... tot l'any m'agrada molt.