121è Joc literari de Jesús TibauParet escrostonada
escala enderrocada
d'un espai desolat.
Sempre hi ha qui aprofita
l'espai just a la mida
per fer una migdiada.
Ni un miol, ni un ronroneig.
Fa una dormida tan llarga
quasi em fa basada.
Tot d'una s'alça de puntetes,
s'estira fent-se un arc
i salta al descampat.
L'olor del ratolí el crida.
Això és relax!
ResponEliminaBones vacances Carme!
Moltíssimes gràcies per la teva 49a participació als jocs literaris.
ResponEliminaJuasss, que diuen, jo no m'inspiro, noia, ho provaré...
ResponEliminat'ha quedat molt bé. Jo no sé què posar-hi. La calor i la platja m'han tret la inspiració :)
ResponEliminaHo llegeixo i ja m'hi trobo... em sento gateta amb ganes de fer una bona dormida així, ben tranquil·lament ;-))
ResponEliminaI l'olor de ratolí...Ells tenen un nas més fi que el Berlusconi aquest... Anton.
ResponEliminaTant relax que gairebé em feia patir, Cinzia!
ResponEliminaJesús... a la propera en faré 50, potser ho hauré de celebrar...
Zel... doncs per no inspirar-te... t'ha quedat de conya!
Khalina diu que ara baixarà una mica la calor... a veure si t'ajuda. Si pogués us enviaria fresqueta ...
Gràcies, Assumpta, jo me n'aniria de dret a veure les canelleres... llàstima que le s tinc una mica lluny.
Anton, gràcies per venir, sempre.Una abraçada.
Ei, molt bo. M'ha agradat això de l'olor del ratolí el crida... Qui fos gat amb tantes migdiades que fa pels blocs...
ResponElimina