Després de quatre novel·les seguides, ara estic llegint un llibre de psicologia, d'uns senyors que es diuen John Grinder i Richard Bandler. Hi he trobat una frase que m'ha fet rumiar. Dins del context del llibre es refereix a l'hipnosi, però crec que es pot aplicar també a altres coses. M'agrada que digui "probablement" ja que mai res no és generalitzable del tot.
"Fa molt que vaig aprendre que, a la vida, tot allò que s'evita obstinadament, probablement valgui la pena.
John Grinder i Richard Bandler
segur que hi té un molt bon pòsit de veritat però jo, fent una mica de broma, diria que miro d'evitar obstinadament els mals de cap. i aquests, segur, que no valen gens la pena.
ResponEliminaI per què ho evitem? és que sospitem que puga ser algo extraordinari i ens faça por afrontar-ho?
ResponEliminaCrec que és poc concís. No senyala i generalitza, per que podem pensar en moltes situacions evitables. Hi han funcions inevitables, Circumstàncies al que ens veiem abocats i que son... I així un seguit. Obstinar-nos en posar la barrera a quelcom que no volem... I sabem el resultat per que val la pena, o sigui que som tant savis que ens avancem als resultats sense saber el que resultaria si no ho evitéssim.
ResponEliminaAl menys m'has fet pensar... De jove m'agradava tot això del poder de la ment,... i ara també, però em quedo entre els analfabets de tantes coses,... No sols no sé nedar ni musica... sinó tantes coses que ja no arribaré a saber... Estudieu, penseu... no us sabrà greu quan em passeu la edat.
ja t'he dit el que penso... o penso que penso. /Guardat de la calor, noia.Anton. //Això si que ho voldria evitar obstinadament i no puc i valdria la pena.
Ostres... doncs jo no estic massa d'acord. Les coses que jo miro d'evitar obstinadament són coses dolentes (miro de no enfadar-me, de no pensar malament de tal o qual persona, de no jutjar, de...) no vull dir que sempre ho aconsegueixo, però ho intento.
ResponEliminaAra bé, el que sí penso és que, si cregués que valgués la pena, ja no ho evitaria...
No sé, potser és que no ho acabo d'entendre i té un sentit que no capto :-)
Doncs em sembla que no els falta raó, però això no vol dir que el que refusem no tingui també contrapartides dolentes, però solem defugir-ho i ens perdem moltes coses. Qüestió d'equilibris, no?
ResponEliminaPero... quan evites obsinadament quelcom es perque creus que no val la pena, oi? Tot i que, es clar, quan ho evites de forma irracional, potser si que valgui la pena...
ResponEliminaSi, m'ha fet pensar, i val la pena aplicar-ho a moltes situacions...
ResponEliminaÒscar ja fas bé ja... i és que a vegade s treur les frases de context no acaba de funcionar.
ResponEliminaAlbanta, doncs crec que la idea dels autors és precisament aquesta.
Anton, tots desconeixem tantes coses... que valen la pena, clar! però és que el dia té 24 hores i els anys 365 dies i no donem per a tot. Farem el que podrem... el poder de la ment és una cosa molt interessant.
ResponEliminaAssumpta, potser és que fora del seu context no s'entèn prou bé. Evidentment que no parla de les coses dolentes, més aviat parla de les coses, extraordinàries i que potser les anem deixant per més endavant. Crec que tampoc parlen de qüestions individuals sinó d'actituds col·lectives. Però en fi que tampoc és pot generalitzar en res.
Xexu, realment deu ser una qüestió d'equilibris, ja que jo crec que tot, tot, tot pot tenir avantatges i inconvenients... fins i tot les coses més acceptades.
ResponEliminaNeo, a vegades la racionalitat i la irracionalitat en fan ballar el cap i no sabem si ens hi oposem amb raó o sense...
Zel, gràcies per pensar... doncs!
provablemet tot te un costat bo i un altre de no tant.
ResponEliminaquand perds una cosa tambe perds aquesta altre part no?
ostres, estic recien llevada...jajajja
em vaig a rentar la cara
redeu carme!!
jajajajajajjajajaj
Si no estic massa cansada l'estiu vinent faré un intensiu de PNL...allò que volem evitar també és allò que volem fer...i acabem fent de tant voler evitar-ho...
ResponEliminasargantana, mira a mi em va fer gràcia l'afirmació...
ResponEliminaElvira, TBE, PNL, ja veig que anem fent el mateix camí... quan arribis a la hipnosi, avisa'm... :)
Trobo encertat el comentari d'Albanta, és que evitem la felicitat?
ResponEliminaFrase lapidària allà on n'hi hagi. Malauradament, quan un arriba a conclusions és quan un es deu adonar que li ha passat la vida per davant i ja no té temps de gaudir d'allò que evitava.
ResponEliminaPorca Misèria! :(
Cèlia, doncs crec que les persones, no sempre, però a vegades si que eviten la felicitat.
ResponEliminaMet! Que ets molt jove encara per a veure-ho d'aquesta manera... no la deixis passar de llarg... la vida.