D'una foto de Sauce Sauce em va enviar dues fotos seves per si volia dibuixar-les. La primera ja l'he aconseguida.
La cuina endreçada i
els objectes antics.
Casa tancada,
buida de veus i d'olors.
Records perduts
d'una infantesa llunyana.
dibujar con ordenador debe ser desestresante, lo mismo pruebo :)
ResponEliminaA mi m'agradat lo sifó!
ResponEliminaUnes fruites per refrescar, oli per guardar la pell de la calentoreta, vinagre...També refresca, i no cal dir el sifó... un raget a la cara o al gargamelló... Tot preparat per passar aquesta calor que ens esgota.
ResponEliminaDiu que al dijous o divendres ja tindran una mica de pietat... Així sigui, germans. Anton.
A la gent li agrada veure el resultat de la teva personal visió dels colors, de les formes :-))
ResponEliminaHe entrat al blog de Sauze però no he vist la foto original... No la va posar?
les cases antigues atresoren l'essència de la vida en cada objecte
ResponEliminaCroquis, es desestresante i casi adictivo, o sea que ten cuidado con ello. Te deseo felices dibujos... :)
ResponEliminaEva, no deu estar gaire fresquet...
Anton, espero que a partir de dijous pogueu respirar una mica. Així sigui!
Asumpta, me la va enviar per mail... jo tampoc l'he trobada al blog.
Jesús, tenen molta vida dins.
Jo de de dibuixar no en sé per admiro qui sap dibuixar...i amb ordinador ja ni pensar-ho! tu ho fas molt bé i els mots que acompanyen els dibuixos són escaients...
ResponEliminaFa pocs dies vaig veure un sifó! I avui un altre :)
ResponEliminaProven les vacances?
Els records del passat sempre m'emocionen.Precios el teu dibuix!
ResponEliminaCarme, te quedó bonito el dibujo.refleja la paciencia en sus líneas trazadas y la dedicación.he colgado la foto original en mi blog, para compartirla con todos aquellos que tienen ganas de verla.
ResponEliminaabrazos.
Això de la cuina endreçada crec que no faria per mi...:)
ResponEliminaHi ha imatges que fan recordar la infantesa, sí. De "sifons" jo en conservo un parell o tres. Éren habituals a casa, de vuit en vuit en una calaix de fusta que espero recuperar algun dia en alguna "descarregada" de moble vell i antic...
ResponEliminaPoc pràctica, potser, m'agraden les ramploines...
Petonets!
El que mes m'agrada és la sanefa de paper blanc, enganxada amb xinxetas.¿O pot ser que siguin unes estovalles de ganxet?
ResponEliminaElvira, jo també pensava que no en sabia fins que ara fa tot just un any vig començar... continuo sense ssaber-ne però n'aprenc mica en mica.
ResponEliminaJoana, les vacances molt bé! fresquetes que ja és molt, l'onada de calor no ha arribat al Pirineu.
Gràcies lliri blanc!
Gracias, Sauze, yo también pasaré a verla.
Ma-Poc... donccs quan s'acabin les vacances, ja t'hi pots posar... je, je, je... és broma ;)
Fanal blau, sort que hi ha gent que us agrada de guardar coses... sinó es perdrien els records.
Pere, són una mena d'estovalletes de roba, amb brodats... em semblaven molt difícils de dibuixar... i em sembla que ho eren, ja que això de les xinxetes... no hi hauria de ser. No hhi havia cap xinxeta.