dijous, 21 d’octubre de 2010

Penjant d'un fil

D'una foto de  Barbollaire

Batec  de cor.
Batec  de fulla.
Suspesos  
tots  dos d'un fil.

La  fulla aguanta,
el vent la gronxa.
El cor aguanta, 
a  ell, el gronxa,  l'infinit.

24 comentaris:

  1. I com diu la Clídice avui, tot generat per l'enamorament d'una partícula d'hidrogen i una d'heli.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Totes les fulles semblen penjar d'un fil, aquests dies. En quinze dies, Berlin serà un camp d'arbres pelats!

    ResponElimina
  3. I a mi que m'agrada veure-les caure, esperar-les...
    Aquesta fulla que ara cau del arbre, miraré de recollir-la amb les mans.

    ResponElimina
  4. A cada fulla
    la seva branca.
    A cada cor
    el seu galop
    de vida.
    I entre dues fragilitats,
    la força de viure!

    Des de del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  5. I als fils trencats, immenses catifes cruixents.
    Dels cors millor que aguanti el fil, encara que molt tensat.

    ResponElimina
  6. Hi ha fils que no es veuen, però són tangibles i tenen molta força. La suficient per no deixar-nos caure, abans de pensar i posar quelcom que ens ajudi a esmorteir el cop.

    ResponElimina
  7. Salut i Terra, Francesc!

    Ferran, em pensava que estaves tan atrafegat que ja t'acomiadaves fins al cap de setmana... però crec que havia entès malament el teu Bon cap de setmana! És bo perquè vens cap aquí, no pas perquè ens el desitgis ja d'avançada i desconnectis... Una abraçada mentre cauen les fulles, aquí i a Berlín: :)

    Anna, vigila que no se't faci tard, que s'ha quedat enganxada en una teranyina i potser no cau... ara mateix. :)

    Amb barretina, perquè fa fred, onatge? Gràcies pel poema!

    Garbí, tens raó, el cor millor que aguanti! :)

    Pilar m'encanta la teva aportació- interpretació, els fils intangibles que ens aguanten. tens raó i és preciós! Una abraçada.

    Merike, a mi també m'agradaria que jo fos poeta! :) Una pregunta: ho has provat?
    Potser ho ets i no ho saps.

    ResponElimina
  8. Tal com està la cosa... molts pengem d'un fil!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Sànset, molts, tens raó! I en molts diferents sentits...

    Assumpta, que bé que l'hagis reconegut! :)

    ResponElimina
  10. La vaig trobar tan bonica que a cal Barbollaire la vaig comentar amb un simple "Oh!" no fos cas que si feia massa soroll es trenquessin els filets ;-))

    ResponElimina
  11. el cor gronxat per l'infinit.. déu n'hi do, quina emoció!

    vaig veure la foto... fantàstica!

    ResponElimina
  12. sort de l'infinit que ens gronxa el cor i ens evita caure, que de vegades el tenim encongit i tardoral però som capaços de passar el fred de l'hivern i arribar a la primavera.

    ResponElimina
  13. El fil de la idea
    s'encara amb la fulla
    feta paraula...
    Ha esmerçat la tinta
    son pensament dilecte.
    Per projectar-se el fil
    - T'estimo fulla volaire.
    Tu em portaràs lluny
    Infinit de companyia
    sembrant meu pensament...-
    I la fulla transportava,,,
    .................Anton.
    Segueixo amb la tramoia. Els actors ja voldrien l'escenari llesta.

    ResponElimina
  14. M'ha agradat molt, tant el dibuix com el poema.
    La tardor es deixa sentir a tot arreu!

    ResponElimina
  15. lolita, i tant que ho és de fantàstica la foto! I jo la vaig trobar irresistible...

    I tant que passarem el fred i arribarem a la primavera, Noves flors! Com unes Pasqües!

    Anton... en mig de la tramoia, se t'escapen els teus versos, incontenibles... :)

    maijo, moltíssimes gràcies, bonica... m'afalaga que em diguis això, ja que sempre he pensat que els meus dibuixos no es poden pas comparar amb els teus...

    ResponElimina
  16. Vinc a gronxar-me una estona.
    Genial el dibuix! :)

    ResponElimina
  17. quin moment, quan estàs suspesa d'un fil...d'emoció!

    ResponElimina
  18. perquè són tan boniques les fulles a la tardor? (i perquè tan molestes quan te les trobes a terra de la ciutat?)

    fan patxoca els premis a la barra lateral!!!!!!

    ResponElimina
  19. Doncs gronxem-nos suaument Carme. Petonets

    ResponElimina
  20. Sempre cal que ens gronxem. Sempre.

    Ahh! Quantes ganes tenia de llegir-te, benvolguda Carme! Per fi puc!
    Moltes salutacions i abraçades!

    ResponElimina
  21. kweilan, gràcies guapa!

    Fanal blau, doncs va, l'infinit dóna per molt, hi cabem tots.

    rosana, un fil d'emocioó... així mateix!

    rits per a mi són més boniques que molestes... :) gràcies maca!

    Petonets, Anna!

    Olguen, bentornat, una abraçada bon forta. M'alegro de veure't per aquí, de nou.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari