divendres, 15 d’octubre de 2010

Silencis compartits 2 - Deixant espai


Hi ha silencis  de respectar-se  els espais l’un a l’altre,  mentre  llegim,  mentre tenim  la necessitat  de fer alguna cosa  individualment.  

Aquests  són  com globus  que  poden  mantenir-se  quiets, també podem  passar-los  de  l’un a l’altre,    però  no es  fonen amb el moment, se'n mantenen  al marge, com si una mena  de solidesa,  lleugera,  fos la seva  principal característica.




Avui aquest   és  el blog  recomanat  del 3cat24.cat.

18 comentaris:

  1. El perill és que un exploti i s'espanti l'altre ...
    De vegades és difícil conservar un temps i un espai propis.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  2. De vegades és difícil, Pere...

    Bon dia!

    ResponElimina
  3. Els silencis compartits són confiança!

    ResponElimina
  4. Com en Josep Lluís i jo quan llegim al Viena... hehehe... a vegades ell, si en lloc de llibre està fullejant el diari, igual cantusseja alguna cançoneta i jo el faig callar hehehe... ara bé, si els dos estem amb llibre i sóc jo qui interromp algun moment interessant amb alguna cosa que em passa pel cap, llavors ell em fa callar ;-))
    Com diu l'ELVIRA, són confiança :-DD

    Els silencis no volguts, en canvi, són lletjos, eh?

    ENHORABONA PER SER BLOG RECOMANAT!! :-DD

    ResponElimina
  5. Ui Carme se m'havia passat per alt ENHORABONA! me'n vaig "pitant" cap a treballar!

    ResponElimina
  6. Bon dia i felicitats per ser bloc recomanat!!!! Jo penso que sí que cal compartir però guardar individualitats. I de vegades, els silencis es poden compartir de moltes maneres, com als blocs...

    ResponElimina
  7. De vegades només cal saber que hi som, sense traspassar la línea traçada aleatòriament.
    Felicitats!

    ResponElimina
  8. SILENCI.- N'hi han que no parlen quan estan inflats, quasi rebentarien i aleshores quedarien esprimatxats com a joncs.../
    I si diguéssim que parli el silenci/ Quan un calla està en silenci? / SIL - EN - SI deia el bromista / És preuat el silenci, /paguen pel silenci...Potser prou que em fa mal el cap.Anton.
    ......................
    FELICITATS,es veu que ja t'han trobat,els de3cat24,cat...segurament que no tenien el MOMENT a punt, això que tens col·leccionats...CAT'S
    ......
    ENHORA BONA.aNTON.

    ResponElimina
  9. felicitats per la recomenació!

    m'agrada aquest silenci, tant, que no sé què dir

    ResponElimina
  10. Això és saber fer. Junts però respectant individualitats.

    Felicitats per ser blog recomanat!!!

    ResponElimina
  11. El estar en silenci, ¡és tan necessari a vegades!, Ens ho haurien d'ensenyar bé des de petits.

    ResponElimina
  12. Felicitats per la Recomanació.
    El silenci m'encanta. Des de petis s'hauria d'ensenyar a escoltar el silenci i a conversar amb ell...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  13. Estimada Carme!

    felicitats pel blog recomanat al 3cat24.cat.

    Ja saps que sempre he pensat que quan es poden compartir el silencis, hi ha una solidesa que no es pot trobar quan tenim la necessitat de posar-hi sempre les paraules.
    No sé si m'explico: amb qui podem compartir de debò, podem posar silencis: sòlids i lleugers sense que es desinflin ni els globus, ni les paraules, ni les proximitats.

    ResponElimina
  14. Doncs ho sento. Sento trencar el silenci, Carme. Sóc de les que m'agrada fer soroll. Visca! Olé! Enhorabona!
    I plaaaaaaaaaaaaàs... (el tap de cava que surt disparat...)i el xin-xin!De les copes omplertes d'escuma!
    Felicitats, Sra. Col.lecció!

    ResponElimina
  15. Volia afegir que la "ràdius" és la que calla. O no en sé o no em sona

    ResponElimina
  16. Felicitats per EL BLOG RECOMANAT!! T'ho mereixes.
    Silencis... hi ha tants de silencis, però aquets dels que parles son d'aquells que no fan mal, al contrari, estan plens de confiaça, complicitat, amor...
    Petons bonica!

    ResponElimina
  17. No , siiiiii, ara entenc el perquè d'aquesta "radius". Impossible que soni! M'estic partint de riure...
    Ho veus?
    La que baixa sempre de l'hort!Si m'apuntés a un Record Guinnes segura que el guanyo!
    No tinc manera...

    ResponElimina
  18. Elvira, a vegades són la prova de foc! Gràcies!

    Assumpta, doncs així mateix. Volguts i trobats en la mesura justa que ens agrada i ens fa sentir bé. Gràcies guapa!

    Cèlia, com als blogs, m'ha fet gràcia la comparació, però és certa. No pas perquè algú no digui res dies seguits, això ha de trencar la complicitat o la comunicació. Gràcies!

    Gràcies, Pilar!

    Moltes gràcies, Anton, el teu silenci "enjogassat", també és bonic.

    Un petó, rits!

    Noves Flors, mica en mica s'aprèn de tot! :) Gràcies!

    Josep Lluís, m'has fet gràcia, amb això... he pensat en els pobres mestres i professors que sovint us hi escarrasseu tant per tenir silenci! :)

    onatge, gràcies, ja sé que t'agrada el silenci, segurament més que a mi i tot que he hagut d'aprendre a valorar-lo com es mereix, amb un cert esforç...

    Ho sé, ho sé, fanalet, n'hem parlat algun cop... ;) Gràcies, preciosa, petonets.

    Anna (mortadel·la) nena, que m'has fet rumiar amb això de la ràdius. Si féssim tu i jo un concurs a veure quina de les dues baixa més de l'hort seria un concurs apretadíssim i vés a saber quina guanyaria... clar que m'has fet riure també i això ja s'ho val tot!

    Anna (ullassos) (amb permís del barbu) No aquests no fan mal, penso que seria bo que cap silenci no ens fes mal, però això és impossible.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari