Hi ha silencis de respectar-se els espais l’un a l’altre, mentre llegim, mentre tenim la necessitat de fer alguna cosa individualment.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Silencis compartits 2 - Deixant espai
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.

Gràcies
Centenari Màrius Torres

30 d'agost 2010
El perill és que un exploti i s'espanti l'altre ...
ResponEliminaDe vegades és difícil conservar un temps i un espai propis.
Bon dia Carme.
De vegades és difícil, Pere...
ResponEliminaBon dia!
Els silencis compartits són confiança!
ResponEliminaCom en Josep Lluís i jo quan llegim al Viena... hehehe... a vegades ell, si en lloc de llibre està fullejant el diari, igual cantusseja alguna cançoneta i jo el faig callar hehehe... ara bé, si els dos estem amb llibre i sóc jo qui interromp algun moment interessant amb alguna cosa que em passa pel cap, llavors ell em fa callar ;-))
ResponEliminaCom diu l'ELVIRA, són confiança :-DD
Els silencis no volguts, en canvi, són lletjos, eh?
ENHORABONA PER SER BLOG RECOMANAT!! :-DD
Ui Carme se m'havia passat per alt ENHORABONA! me'n vaig "pitant" cap a treballar!
ResponEliminaBon dia i felicitats per ser bloc recomanat!!!! Jo penso que sí que cal compartir però guardar individualitats. I de vegades, els silencis es poden compartir de moltes maneres, com als blocs...
ResponEliminaDe vegades només cal saber que hi som, sense traspassar la línea traçada aleatòriament.
ResponEliminaFelicitats!
SILENCI.- N'hi han que no parlen quan estan inflats, quasi rebentarien i aleshores quedarien esprimatxats com a joncs.../
ResponEliminaI si diguéssim que parli el silenci/ Quan un calla està en silenci? / SIL - EN - SI deia el bromista / És preuat el silenci, /paguen pel silenci...Potser prou que em fa mal el cap.Anton.
......................
FELICITATS,es veu que ja t'han trobat,els de3cat24,cat...segurament que no tenien el MOMENT a punt, això que tens col·leccionats...CAT'S
......
ENHORA BONA.aNTON.
felicitats per la recomenació!
ResponEliminam'agrada aquest silenci, tant, que no sé què dir
Això és saber fer. Junts però respectant individualitats.
ResponEliminaFelicitats per ser blog recomanat!!!
El estar en silenci, ¡és tan necessari a vegades!, Ens ho haurien d'ensenyar bé des de petits.
ResponEliminaFelicitats per la Recomanació.
ResponEliminaEl silenci m'encanta. Des de petis s'hauria d'ensenyar a escoltar el silenci i a conversar amb ell...
Des del far nit bona.
onatge
Estimada Carme!
ResponEliminafelicitats pel blog recomanat al 3cat24.cat.
Ja saps que sempre he pensat que quan es poden compartir el silencis, hi ha una solidesa que no es pot trobar quan tenim la necessitat de posar-hi sempre les paraules.
No sé si m'explico: amb qui podem compartir de debò, podem posar silencis: sòlids i lleugers sense que es desinflin ni els globus, ni les paraules, ni les proximitats.
Doncs ho sento. Sento trencar el silenci, Carme. Sóc de les que m'agrada fer soroll. Visca! Olé! Enhorabona!
ResponEliminaI plaaaaaaaaaaaaàs... (el tap de cava que surt disparat...)i el xin-xin!De les copes omplertes d'escuma!
Felicitats, Sra. Col.lecció!
Volia afegir que la "ràdius" és la que calla. O no en sé o no em sona
ResponEliminaFelicitats per EL BLOG RECOMANAT!! T'ho mereixes.
ResponEliminaSilencis... hi ha tants de silencis, però aquets dels que parles son d'aquells que no fan mal, al contrari, estan plens de confiaça, complicitat, amor...
Petons bonica!
No , siiiiii, ara entenc el perquè d'aquesta "radius". Impossible que soni! M'estic partint de riure...
ResponEliminaHo veus?
La que baixa sempre de l'hort!Si m'apuntés a un Record Guinnes segura que el guanyo!
No tinc manera...
Elvira, a vegades són la prova de foc! Gràcies!
ResponEliminaAssumpta, doncs així mateix. Volguts i trobats en la mesura justa que ens agrada i ens fa sentir bé. Gràcies guapa!
Cèlia, com als blogs, m'ha fet gràcia la comparació, però és certa. No pas perquè algú no digui res dies seguits, això ha de trencar la complicitat o la comunicació. Gràcies!
Gràcies, Pilar!
Moltes gràcies, Anton, el teu silenci "enjogassat", també és bonic.
Un petó, rits!
Noves Flors, mica en mica s'aprèn de tot! :) Gràcies!
Josep Lluís, m'has fet gràcia, amb això... he pensat en els pobres mestres i professors que sovint us hi escarrasseu tant per tenir silenci! :)
onatge, gràcies, ja sé que t'agrada el silenci, segurament més que a mi i tot que he hagut d'aprendre a valorar-lo com es mereix, amb un cert esforç...
Ho sé, ho sé, fanalet, n'hem parlat algun cop... ;) Gràcies, preciosa, petonets.
Anna (mortadel·la) nena, que m'has fet rumiar amb això de la ràdius. Si féssim tu i jo un concurs a veure quina de les dues baixa més de l'hort seria un concurs apretadíssim i vés a saber quina guanyaria... clar que m'has fet riure també i això ja s'ho val tot!
Anna (ullassos) (amb permís del barbu) No aquests no fan mal, penso que seria bo que cap silenci no ens fes mal, però això és impossible.