diumenge, 24 d’octubre de 2010

La quarta tardor després del blog


A  la  primera  tardor hi va  haver  una  porta  oberta i  va  entrar-hi. 
Agosaradament va  jeure  sobre  les  gespes  voluptuoses.

A  la  segona tardor,  un camí  de llum,  després  de la poesia,  sentint les  petjades  a l'esquena.   
Mirar,  sense llegir,  veure,  sense llegir  i  a  vegades  entendre-ho  tot  igualment.

A  la tercera  tardor,  surava  com les  fulles  damunt  de l'aigua.
Deixar-se  portar,  sabent  que  al  final  del trajecte  hi ha  una acollida.

A la  quarta  tardor,  l'aire  portava perfums  d'inicis,  però  no era  cap inici.
Les  paraules  esperaven  tranquil·les,  i el temps portava  com una mena seguretat quasi  inexplicable.

32 comentaris:

  1. Un trajecte interessant, de tardor en tardor...

    ResponElimina
  2. felicitats, per oferir-nos totes aquestes visites tardorals, on podem gaudir de tots aquests post, fets amb tocs de color, fantasia i poesia.

    Salut i endavant sumant tardors.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu, Carme, veiem que la tardor ha existit o potser encara existeix. I es que, en la realitat, jo trobo que les tardors cada cop són més curtes. Passem de l'estiu a l'hivern en un tres i no res. Que tinguis un feliç diumenge!

    ResponElimina
  4. M'agrada la teva col-lecció de tardors. Llisquen pel pensament,com la ressina ho fa per la soca dels arbres, i arrelen ben fort en els sentits i els setiments.
    Gràcies per deixar els àlbums escampats per aquí.
    Una abraçada, col-leccionista!

    ResponElimina
  5. Quan arriba l'hora de les tardors estimes cada cop més el camí, les sensacions d'aquest viatge.
    Ara que tot sembla que descansa, és l'hora de la creació, de l'explosió dels colors, de descobrir un nou món vital ple d'olors i bellesa.
    Les teves paraules d'avui m'han agradat molt, he vist les teves cuatro tardors ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  6. Son aquestes les tardors del teu blog? Em sembla que les hem viscut plegats, no sé si de la mateixa manera, però hem fet el camí de bracet. No entenc la majoria de sensacions que descrius, però m'ha agradat la idea, i m'ha atret molt el títol. M'agrada.

    ResponElimina
  7. Amb aquest itinerari de tardors acabes de descriure un camí iniciàtic: travesses una porta, busques el camí de la llum empesa per la intuició, eleves l'esperit en un deixar-se portar quasi zen i arribes, amb la subtil imatge dels perfums, al nivell emocional de l'equilibri, de la saviesa. La síntesi del camí vital d'una persona. Insuperable.

    ResponElimina
  8. Per moltes més tardors amb les teues paraules i els teus dibuixos.
    Preciós dibuix. Per què no l'has signat?

    ResponElimina
  9. M'agrada moltíssim aquest dibuix teu i ja sé que em reitero però és que m'agrada mooolt! benvinguda quarta tardor on les paraules tranquil.les es descabellen un xic amb la tramuntana

    ResponElimina
  10. Soc una dona de tardor vaig neixer una tardor, m'encanta aquesta estació de renovació i m'encanta aquest dibuix i les paraules tan i tan boniques que has escrit Carme.

    Gràcies per compartir-ho

    ResponElimina
  11. A mi m'ha agradat molt, el trajecte, Vida.

    Montse, espero sumar-ne moltes més.

    Josep Lluís, deu ser que dissimulen, les tardors, a veure si així les podem caçar al vol i que es notin una mica més.

    Moltes gràcies Pilar! Sempre m'han agradat les tardors!

    Pere, no sé si s'ajunten tardors estacionals i tardors vitals, però b0oiques de totes maneres. M'afalaga que t'agradi.

    XeXu.... Són les tardors del meu blog, compartides, per descomptat. A vegades escrius i surt com surt. Barreja de coses, com un blog, que duu tantes experiències dins...

    Joan, no només m'afalaga la teva lectura, sinó que em fas rumiar molt. Un camí iniciàtic, acaba amb un començament. Potser si que les sensacions d'inici són d'un nou inici. Gràcies!

    Noves flors, he oblidat la firma, simplement això. Alguns cops em passa.

    Elfri! benvinguda a la Cole de moments! :) Gràcies i un petonarro ben gros.

    Lisebe, moltes gràcies a tu, per les teves paraules. Petons.

    ResponElimina
  12. I a la quarta tardor arriba la serenitat,Carme.
    Primer felicitar-te i segona: tornar-ho a fer. Aquestes llums de la branca molt ben aconsseguides.
    Bon dia!

    ResponElimina
  13. Hola Carme, sembla quem portis la trardor a la sang. De tota manera els teus dibuixos i les teves paraules, són primavera i tardor..., tot depèn de la lluna...

    Des del far amb metàfora de pluja.
    onatge

    ResponElimina
  14. Carme!! Quin dibuix tan requetepreciós amb aquests tons tan macos retallats sobre el cel blau :-))

    Jo també penso que la tardor és fa curta... i tan bonica que és!!

    El teu post d'avui s'escriu "4a. Tardor d.b. perquè a.b i d.b. no és el mateix, eh? ;-))

    ResponElimina
  15. M'ha agradat molt el dibuix i molt també el títol d'aquest post.
    M'ha recordat les dates d'algunes novel·les de ciència ficció, (et sona allò de TT/7138 o any 7138 de la Nova Era?), però el bo d'aquesta 4arta Tardor d.b. és que no és gens de ficció sinó ben real.
    Així que Moltes Felicitats!! :-)

    ResponElimina
  16. que bé que les paraules esperin tranquil·les i respiris seguretat...

    el teu bloc escampa les fulles amb molta tendresa, ara mateix la catosfera n'està plena..

    ResponElimina
  17. moltes felicitats per aquestes quatre tardors!

    plenes d'emocions totes quatre

    ResponElimina
  18. Sempre buscant la serenitat... no? a vegades arriba. Bona setmana senyu! Gràcies

    onatge, gràcies, la tardor m'agrada i la primavera també.

    Assumpta, no, no és el mateix, a.b. que d.b. és molt diferent! Gràcies, guapa!

    Gràcies Kweilan!

    És ben real, Mc! I tant que sí, però m'ha fet gràcia la sensació d'un abans i un després.

    Gràcies, lolita, espero que les meves fulles no embrutin gaire ... je, je, je,,, un petó, preciosa!

    rits, gràcies! no s'han de perdre mai les emocions.

    ResponElimina
  19. L'experiència és un grau....això dóna la confiança necessària per seguir fent-ho tant bé. Felicitats

    ResponElimina
  20. La quarta tardor, ja? ;)
    Doncs amb les tardors et superes...!

    Una abraçada tardoral!

    ResponElimina
  21. garbí, gràcies...

    fanalet, vaig començar en primavera, el dia 13 de maig... i encara que no fa 4 anys, és la quarta tardor... a vegades les tardors s'assemblen les unes a les altres, a vegades en altres aspectes són molt diferents. Una abraçada de colors.

    ResponElimina
  22. Molt bonic carme!!! Et deixe un haiku regal de la quinta tardor:

    L'aire del camp
    relaxa l'ambient.
    Riu el xiprer.

    Per moltes tardors més!!!

    ResponElimina
  23. És com el vaitge als cels, carme, això teu no té preu, ets una joia... Petons!

    ResponElimina
  24. Joana, moltíssimes gràcies! et torno un regalet per a tu també clica aquí

    Gràcies, Zel, petons per a tu també!

    ResponElimina
  25. I les tardos que et queden, petita gran carme. Aquesa es ideal per fer contes a la vora del foc. Muakaaaaa

    ResponElimina
  26. Hola, Carme, jo he arribat quan ja era a punt de començar la quarta tardor, però estic molt contenta d'haver descobert la teva col·lecció de moments. El dibuix de les fulles, d'aquells que no poden superar-se.
    Que tinguem moltes més tardors per endavant!

    ResponElimina
  27. Espero que moltes, wizard i que les puguem compartir!

    Gràcies, Galionar, igualment estic contenta jo d'haver descobert el teu espai. Amb els teus relats i les teves tertúlies interessants.

    ResponElimina
  28. Que bonic, Carme!!! Mil gràcies. L'aprofitare per a l'entrada de demà com a regal teu. Tu no ho sabies però és el meu aniversari i reinicie l'activitat al Bosc. Ho afegiré com al teu regal, el primer de tots i a més totalment desiteressat.

    7milb7s!!!

    ResponElimina
  29. No, no sabia que és el teu aniversari... de veritat, però m'ha agafat les ganes de dibuixar el teu haikú. M'alegro que el Bosc torni a la seva poètica activitat. Ens veurem per allà, al teu Bosc. Moltes felcitats i una abraçada.

    ResponElimina
  30. Ostres Carme, la "teva" tardor té molts més colors que la "meva"; quin arbre més divers, qué bonic!

    És la meva primera tardor a casa teva, i ja saps que estic molt content d'haver-te "descobert". Enhorabona pel camí recorregut!

    ResponElimina
  31. Gràcies, Ferran, doncs que consti que el teu arbre m'ha agradat molt. Té un color preciós. La veritat és que aquest camí ha estat un camí bonic de recórrer. Bona nit i una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari