dimarts, 26 d’octubre de 2010

Pou a Val (Ariège)



17 comentaris:

  1. El poble és ben viu. El pou també ho haurà de ser!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. L'aigua silent del pou
    alimenta la vida de la casa
    i el somriure de l'hort.
    L'arbre que fou
    alimenta el foc viu
    de la llar.

    ResponElimina
  3. Jo m'ho mirava
    embadalit de somnis:
    sota la parra
    abeuraven les mules
    al braçal que cantava.


    Carme : el teu poema es preciós plenament generós, em recorda el Jordi Pàmias de les primeres epoques , "la meva casa" , "Fantasia poer a la gent savia" on parlaba de la seva Guisssona natal amb la meteixa fruinció amb que tu descrius aquest llogarret de l'Ariege. M'encanta !!!

    ResponElimina
  4. pou de silencis que xiulen pels carrers del poble..
    m'encanta la veu del teu poema, personificant el que ens envolta sembla que tot flueixi més fàcilment...
    i què en tenen de secrets les sàvies pedres dels pobles..

    fantàstic escrit!!!

    ResponElimina
  5. Noia, no sé ni què dir :-)

    He mirat un dibuix, he mirat l'altre, he pujat amunt de nou, he baixat... què macos et queden!! :-))

    ...l'aigua s'amaga, al poal hi creixen flors...

    ResponElimina
  6. I el pou... em pensava que ja no en quedaven, de cases amb pous plens d'aigua, almenys per ací han anat desaparteixent.

    ResponElimina
  7. Quin dibuix! ai el poal que parla i l'aigua que venç tota la set...em recorda al pou del Petit princep

    ResponElimina
  8. Té raó l'Assumpta, Què bonics! El poema i els dibuixos

    ResponElimina
  9. Carme, espero que el pou d'aigua amagada estigués ben tapat; si no, les flors del poal podrien voler emmirallar-s'hi, les molt presumides, i tot cercant l'aigua morir ofegades al fons de tot per no poder sortir-ne...
    És preciós el relat d'aquest moment màgic que els teus ulls han sabut veure.

    ResponElimina
  10. Oratges llunyans,
    endinsats en un pou de paraules
    acollides pel vent,
    trencant silencis emergents.

    ResponElimina
  11. I tant si expliquen coses aquests edificis. Pous entranyables que ofereixen vida, finestres obertes i ben despertes! I uns dibuixos encantadors!

    ResponElimina
  12. S'ha llunat el pou,
    l'aigua goteja
    Tot viu, tot canta
    tot explica...
    Les pedres reviuen,
    els poals floreixen,
    i fins els xiprers
    foraden els núvols...
    ................ Anton.

    ResponElimina
  13. Aquesta combincació de colors que has fet a la casa m'encanta.

    ResponElimina
  14. El pou adormit és el cofre que contè l'eco i el reflex de vides antigues que regalen flors al present.

    ResponElimina
  15. i segueixo apuntant!!! a veure si et puc explicar que he vist tots els racons que dibuixes!!!!

    ResponElimina
  16. Sànset, semblava adormit, t'ho prometo!

    Llaudal, pujaré els poemes al post. m'agraden. Gràcies!

    Miquel Àngel, gràcies, m'afalagues. :)

    lolita, molts secrets, sovint anant pels pobles és el que penso, que veiem només la pell.

    Gràcies, Assumpta!

    Noves Flors, en queden, encara en queden... poquets, però!

    Elfri, quines comparacions més afalagadores que fas! :)

    Gràcies, Mª Antònia!

    Galionar, si ben tapat, semblava fora d'us. pe r això em semblav a adormit.

    Maria Consol tu també cap amunt!

    Cèlia, moltes gràcies!

    Anton, tu també cap amunt!

    kweilan he intentat reproduir els que hi havia... gràcies guapa!

    Pilar que bonic, ho poso al post també...

    rits, Si vas a Val ho veuràs... és veu tot d'una, és ben petit.

    ResponElimina
  17. vaig estar a Vals aquest estiu i també em vaig fixar en el pou que tu has donat vida amb el poema i dibuixos. fantàstic com sempre!
    maria

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari