dijous, 7 d’octubre de 2010

Fulla de plàtan

Com si volgués teixir-se
amb  fulles i arrels
estira tots  els dits
arrapant-se  a la terra
...................................................Carme


catifa d'ocres que abriga la nostra terra del fred imminent
.........................................................................Garbí
D'aquí a no res
flaçada de la terra humida.
Sorollets als peus.

..........................................................Fanal Blau


Nasqué per ser estel,
per enlairar-se fàcil.
La rama la colpí d'anhel,
el vent la tornà gràcil.
................................................................... Anton.

17 comentaris:

  1. catifa d'ocres que abriga la nostre terra del fred inminent

    ResponElimina
  2. A la fageda d'en Jordà ja li queda poc perquè agafi aquestes tonalitats que tan bé saps plasmar!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Les fulles teixeixen l'abric de la terra, refugi acollidor per als animalets durant l'hivern.

    ResponElimina
  4. Jo veig un palmell obert...M'agrada molt aquest dibuix, en especial els colors tardorens.

    ResponElimina
  5. I és clar que volen arrapar-se a terra; tenen una por infinita al vent tardoral que se les endurà d'ací cap allà i que les separarà per sempre de les seves germanes...!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Per a mi, aquestes són les fulles més maques que hi ha... potser perquè són les úniques que reconec (i no ho dic per fer una broma... vull dir que em són familiars, entranyables) :-))

    ResponElimina
  7. És un paisatge preciós aquest de tardor.

    ResponElimina
  8. Fulla de plàtan? Me n'acabo d'adonar que no he sopat i tinc gana!! ;)

    ResponElimina
  9. doncs saps que no sé si m'agraden o no? per una part les odio, em fan relliscar, embruten,... però per altra, són senyal de la tardor i n'hi ha de colors ben bonics.

    ResponElimina
  10. Hola bonica!!!!
    Quan puguis passa pel meu blog que tinc una coseta per a tu.
    Petonets!

    ResponElimina
  11. D'aquí a no res
    flaçada de la terra humida.
    Sorollets als peus.

    ResponElimina
  12. Ahir aquestes mateixes fulles teixien l'aparador d'una perfuneria. Em van fer gràcia!
    Senyal de tardor...

    ResponElimina
  13. No sé perquè m'agrada trepitjar una estora de fulles de plàtan....com quan era una nena

    ResponElimina
  14. M'agrada! Les teves paraules evoquen la tardor i donen la benvinguda a aquesta estació tan bonica :)

    ResponElimina
  15. Nasqué per ser estel,
    per enlairar-se fàcil.
    La rama la colpí d'anhel,
    el vent la tornà gràcil.
    .................. Anton.

    ResponElimina
  16. CARME... hehehe... perdona! ;-)) El meu comentari ahir a ca l'EVA anava totalment en broma... també t'ho he explicat allí... és que em va fer molta gràcia i, mira, em va sortir així hehehe :-)))

    ResponElimina
  17. garbí, una catifa que fa goig de trepitjar a tothom.

    Sànset, les fagedes són realment una meravella a la tardor. La d'en Jordà o la de Morou al Montseny.

    Llaudal, creen un nu àmbit ple de vida!

    Gràcies, Pilar, pel teu palmell sempre obert!

    Galionar , sí, oi? una mica de por si que deuen tenir...

    Són molt boniques, Assumpta, grosses i de colors preciosos. I no, no t'has de disculpar, de res, una broma és una broma...

    Gràcies, kweilan!

    Ferran, vigila, home! que aquests plàtans no es mengen! :)

    rits si et fixes en els seus colors segur que ja no podràs odiar-les mai més. :)

    Gràcies, Eva, contesto molt tard aquí... però ja saps que ja vaig passar per casa teva i vaig muntar un embolic de ca l'ample! :)

    Gràcies, Fanal blau.

    Anna, devia ser un aparador bonic, no?

    Elvira, aquest plaer crec que és comú a totes les edats.

    Gràcies, Caterina! Un petó!

    Anton, com sempre paraules encertades, un regal més!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari