D'una foto d'en Jordi Casanovas
Tu i jo hem mirat
una mateixa espiga
de tot el camp.
A punt del vol
per si sents cap perill
ales obertes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Gràcies per compartir els moments
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Premi a la millor iniciativa 2008
Premi c@ts imatges 2009
Gràcies!
Gràcies a tots!
Regal de l'Anton.
Gràcies
Gràcies!
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Itineràncies poètiques
Tot el mes de Juliol
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
23 que col·leccionen amb mi:
Em decante per la primera.
Les ales, quan entrem al teu bloc, les tenim sempre tancades.
Mai hi ha el perill que no aplaudim el que veiem, Carme.
Jo la primera, també. Però les lletres, totes!
Al meu poble els diem "pietes". M'agraden els dos haikus.
Salut i Terra
Quedo bocabedat amb la facilitat d'expressió a traves dels teus dibuixos.
Una pregunta indiscreta, els fàs amb l'ordinador?
petons
un pessic d'ales
a un pas del vol s'espera.
Petit brunzit.
Fantàstica la foto i fantàstic el teu dibuix, Carme!
Em quedo amb el primer haikuespiadimonis.
Haurem mirat la mateixa espiga!!! ;)
Jo també em quedo amb el primer... és maco, maco de veritat :-))
Sembla que hi ha unanimitat, jo també em quedo amb la primera imatge!
A mi també m'agrada molt més el primer espiadimonis! i les paraules totes!
Potser al segon el vaig espantar quan caminava per Collserola.
la mateixa espiga.. punt de fuga compartit, trobar-se amb la mirada més enllà.., preciós!
Jo també triï la primera :) Ah! I m'encanta l'aforisme que hi ha just damunt el post! Per pensar-hi...
No hi ha ales semblants a les de les libèl-lules...Són tan transparents...
M'agrada el primer i el que hi dius molt.
Gràcies, Carme.
JO sóc de la primera, sense desmerèixer la segona...
Apart et dic que: si dos es fixen en la mateixa.....problema segur...;)
M'agraden molt els dos dibuixos i els dos haikus. Nosaltres a Valencia l'anomene PAROTET.
Hola Carme, dibuixos i poemes de gouermet...
Des del far una abraçada.
onatge
M'encanten! :)
A veure? deixa que me'ls miri bé? M'aparto una micaaaaa i...
El primer! tot i que el segon, l'espiadimonis em recorda a un grill conegut (i m'agrada!).
Els dos, em quedo amb els dos...
Gràcies Noves Flors!
Óscar, m'alegro molt que t'agradin.
Gràcies, Zel!
Gràcies Francesc! "pietes" a veure si me'n recordo!
Mar Daurat, si que els faig amb l'ordinador, amb el programa més senzill i simple del món: el Paint. No té moltes eines ni moltes possibilitats, però deu ser addictiu ja que no puc canviar-lo per cap altre més complet.
Gràcies, jesús!
Gràcies, Josep Lluís!
Doncs, Fanal blau, ja som un munt que hem mirat la mateixa espiga: l'espiadimonis, el Jordi, jo, tu... quin overbooking! :)
Assumpta, el primer està guanyant per golejada! :)
Unanimitat total, xexu! Gràcies!
Gràcies, Elfri, la unanimitat continua!
I per això va quedar malament? ;) Gràcies, Rafel!
lolita, la teva mirada també m'agrada!
Caterina, doncs si, és per pensar-hi, però el vaig trobar com fet a mida per a mi.
Pilar, les que més, oi? No sabia pas com dibuixar-les!
Gràcies, a tu, Pep!
garbí, segur que sí ;)
Joana, m'agrada molt conèixer altres maneres de dir, avui ja n'he aconseguit dues: pietes i parotets. Gràcies!
Una abraçada, onatge!
Gràcies, Filadora!
Anna, unanimitat total! Si la senyu diu el primer, és el primer. De tant en tant m'agrada fer proves per variar una mica del meu estil sempre tant igual... Petonets.
Publica un comentari