Des de la finestra
un primer tast de la ciutat rosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Gràcies per compartir els moments
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Premi a la millor iniciativa 2008
Premi c@ts imatges 2009
Gràcies!
Gràcies a tots!
Regal de l'Anton.
Gràcies
Gràcies!
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Itineràncies poètiques
Tot el mes de Juliol
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
16 que col·leccionen amb mi:
Tolosa és un lloc d’aquells on no hi hem estat mai i que sempre ens ha fet goig visitar.
*Sànset*
Jo hi vaig sovint, hi tinc família, com tants i tants... la guerra, l'exili... Toulouse és una ciutat, efectivament, de color rosa. I bonica. I nostàlgicament entranyable per molts. Per mi també.
Un baiser.
Des del terrat teulades i silenci,
Sota les teules soroll de vida.
M'agraden les teules i la sensació de protecció que d'elles emana.
Pel que fa al teu dibuix, Has aconseguit una imatge tridimensional amb l'esgraonament de la composició.
Em perdo saltant de teulada en teulada, amb els neteja ximeneies d'un conte preciós: Mary Poppins.
Gràcies per despertar-me la imaginació i el gust de la contemplació.
Com en acantilat
d'argila rogenca
les ximeneies
paraules al cel
per fer-ne núvols.
............ Anton
No sé com millor alabar teva destressa.
Mai no hi he anat, hauré de dedicar-le algun cap de setmana, de moment em comformaré anat per les teues teuels, botant d'ací cap allà. Gràcies, Carme.
no hi he estat mai, però si des del cel és veu així de bonic.. hi hauré d'anar!
teula rosa de Tolosa...
també vull saltar amb vosaltres pels terrats de Toulouse!
Per què ara no es veu fum sortint de les teulades? Que les cases respiraven més intensament abans? No vull fer pas nostàlgia fàcil, no. Però era bonic, tampoc ho podem negar. Per cert, les cases, per dintre són molt més maques ara que abans. I més...
No hi he estat. De fet, he viatjat molt poc, Carme, però els colors que pintes, el dibuix de les teulades i imaginar qui pot viure a cada casa, sempre m’ha agradat.
M’hi passaria la vida observant-les!
M’entra una calma especial...
Toulouse revisitat, després de molts anys. Quins records...
aquí no hi arribarem segur, segur. Un altre viatge haurà de ser!
No hi he estat mai, Carme! Hauré d'anar-hi!
Un petó de bona nit.
Sànset, és una ciutat bonica! Crec que us agradarà.
Un baiser, Arare! :)
Montse, et pujo al post!
Pilar, vigila que no caiguis, saltant, saltant! :)
Gràcies, Anton! una abraçada.
Joana i lolita, doncs va saltarem una estona més... des de dalt es veu tot molt bé!
Llaudal, realment no en sortia, és així mateix... però algun dia en deu sortir, no?
Anna, imagina, imagina, que això sempre és un plaer. Jo no hi havia estat mai, fins aquest octubre.
Ferran, revisitar sempre està bé, si ens ve de gust!
rits, ja ens explicaràs per on heu voltat, eh?
És bonica, no és espectacular, però molt agradable, fanalet! T'agradarà.
No hi he estat... però m'agraden molt les fotos on es veuen taulades, xemeneies... tot el que és veure un poble o una ciutat des de dalt i, com sempre, el teu dibuix, magnífic :-))
M'agraden les teulades des de dalt, i m'agraden les teues de color de rosa
M'alegro que t'agradi. Petonets Assumpta!
rosana, gràcies, guapa!
Publica un comentari