D'una foto de Barbollaire
Mentre els cims
guarden la neu
segueix la vida.
Mentre vivim
hores atapeïdes
segueix el somni.
........................................Carme
Mentre esperem
seguim fent via
a cavall del temps.
Mentre somniem
les hores flonges,
vivim i gaudim dels dies.
.................................................Fanal Blau
Una delícia de cavall.
ResponEliminaVull muntar-me dalt d'aquest cavall i córrer pels camins que guarden la neu i la vida!
ResponEliminaUn cavall ben bonic.
ResponEliminael somni d'hores mes relaxades
ResponEliminaSegueix el somni encara que sembli que a voltes no el notis :)
ResponEliminaM'has fet pensar que, de vegades, la realitat tapa altres realitats. No sé si té gaire a veure amb la intenció del teu escrit i dibuix, però és el que m'ha vingut al cap.
ResponEliminaMolt bona setmana, Carme, a tu i a tots.
Cavalls amb prats amb neu! Bonica imatge!
ResponEliminaHores atapeïdes d'activitats, suposo
M'agrada que em recordis que, tot i les mil preocupacions que ens sotgen cada dia, els somnis continuen tenint el seu espai dins nostre i que hem d'intentar no desoir-los. I el cavall, genial!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Un cavall amb sort, viu als cims nevats mentre somiem viure prop!
ResponEliminaT'agrada, Noves Flors? Gràcies.
ResponEliminaN'hi havia més d'un, Elvira, galopem una estona? :)
Gràcies kweilan!
garbí, precisament aquest!
Anna, sí, sí el noto, jo sempre el noto... :)
Ferran, doncs més o menys és això... no sé si volia dir concretament "tapa" però si que sempre coincideixen més d'una realitat i està bé de tenir-les en compte.
Khalina, doncs sí, d'activitats i de feines...
Gràcies, Galionar! Una abraçada.
Sí Cèlia un cavall amb sort, com nosaltres, persones afortunades, no?
ResponEliminaMentre esperem
ResponEliminaseguim fent via
a cavall del temps.
Mentre somniem
les hores flonges,
vivim i gaudim dels dies.
Molt bona nit, Carme!
Molt bona nit, Fanalet, m'has arrencat un bon somriure... em sembla una boníssima continuació.
ResponEliminaVaja...jo que pensava que ja estaries fent nones...:)
ResponEliminaUna bona estrena de setmana!
Segueix la vida...Segueix el somni.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Quines dues artistasses de la imatge i de la paraula!! Un cavall presiós per seguir cavalcant pels somnis!!
ResponEliminaMai he muntat a cavall... sóc molt poruga ;-)) però aquest potser es deixaria acariciar una mica :-)
ResponEliminaUna abraçada, Pilar!
ResponEliminaAlbanta, cavalcar pels somnis em sembla una bona opció!
Assumpta, jo tampoc he muntat mai a cavall. En somnis, però podem anar al galop si volem... que no hi ha risc de caure. I segur que es deixa acariciar... segur. :)
Mentre la A...calla
ResponEliminales dents masteguen
fent per la vida.
Mentre la A...parla,
els ulls escolten
brunzir els núvols
...............Anton.
Es veu que el cavall no em deixava entrar.
Segur que no és pas culpa de cavallet, Anton! ;) Grpacies pels versos.
ResponElimina