dissabte, 2 d’octubre de 2010

Una altra proposta de Xim xim d'històries


- Caminarem junts.
- Deixarem esteles lluents.
- Tothom sabrà  el  nostre  pas.
- Farem camins inventats.
- Comencem  avui mateix
- Tronc  enllà,  camí de les  branques.
- Entre  fulles  i frescor 
- Viatjarem en la pluja
- I niarem sota  el sol.

16 comentaris:

  1. avui que he pogut entrar i no s'em penja..t'omplo de petons i abraçades.
    vaig a veure si puc llegir mes
    bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  2. m'ha agradat la història d'amor d'aquests cargols :) Es molt tendre!

    ResponElimina
  3. Que bonic és comprovar que la natura s'estima.
    Per cerft, abans no t'he dit: Gràcies!

    ResponElimina
  4. ... i entre el xim-xim aniran xino-xano lliscant per un nou camí, des de cada vesprada fins una nova albada.

    ResponElimina
  5. A aquests, tan monos... no, a aquests no me'ls menjaria amb all i oli!

    Perdó, perdó, és broma!!

    ResponElimina
  6. animalons que busquen la frescor de la pluja i el recer de les nits fresques, benvinguda sigui la seva calma!

    ResponElimina
  7. Però sempre ... a poc a poc
    com un cargol.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  8. Sort que no menjo cargols, si en menges tindria remordiments desprès de llegir aquest poema.

    Salut!!!

    ResponElimina
  9. I aquesta proposta del xim xim, de què va? Què s'ha de fer? Afegir una frase?
    Bé, ja m'ho diràs, val?
    Els csrgols no m'agraden de gust però si de forma.

    ResponElimina
  10. D'ara endavant, sortirem a passejar emb el cargolets, de cuinar-los res de res.

    Que tingues bon diumenge, Carme. Estic de vacances blocaires, però passaré de tant en tant. Us tire en falta!

    ResponElimina
  11. gràcies, sargantaneta, em deixo omplir doncs, i te'ls torno també!

    Gràcies Khalina!

    Pilar, jo bé crec que la natura s'estima... d'un manera o altra, oi?

    Gràcies Rafel!

    Ferran, au va! aquests no, home que estan enamorats, deixa'ls gaudir! :)

    Joan, sempre m'han caigut bé els cargols i deu ser per això que no en menjo mai... aquesta calma que ens convé tant!

    Pere, poc poc, home, poc a poc...

    Montse, jo tampoc en menjo, veus?

    Anna, la Nàtàlia del Xim-xim posa un foto i ens demana un diàleg. Què es diuen? Ara he posat l'enllaç. Gràcies altre cop per fer-me'n recordar. Pots anar-hi si vols a xafardejar.

    Joana, gràcies per venir malgrat les vacances. Jo també et trobo a faltar! Una abraçada.

    ResponElimina
  12. M'agrada molt la teva conversa dels cargols! molt!

    ResponElimina
  13. Es nit. Mullena.
    - ja treuen banya
    els caragols.
    - Pluja s'estrena
    bava i aranya
    sota la col.
    ...........Anton.

    ResponElimina
  14. Gràcies, Elvira!

    Anton, els cargolets treuen banya i ens expliquen històries. Bona nit, Anton!

    ResponElimina
  15. qui puguera ser cargol i deixar esteles lluentes a la terra...un abraç

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari