dimecres, 6 de juny del 2012

Moleskine gegant -10 - S'enfilava la lluna

D'una foto del Barbollaire


S'enfilava  la lluna
com dins d'una cançó.
La claror s'escampava
pels racons de la nit.
El clar de lluna, 
es filtra per totes les escletxes
i entre les  branques.
Encén la fosca.

38 comentaris:

  1. M'agrada MOLT aquesta aquarel·la!!!! Però molt, de debò, eh! Aquesta l'emmarcaria i me la penjaria a l'habitació... que maca! I la cançó...

    Dins la fosca tot d'una
    sobre el tronc d'un vell pi
    s'enfilava la lluna
    com el punt d'una i.


    Bona nit! =)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sortit diferent de les altres, oi? Jo no creia que millor, però m'alegro que t'agradi!

      cantem de bon matí, Yáiza! Quin canta els seus mals espanta! :)

      Elimina
  2. Ostres, la d'avui em sembla impressionant! Aquesta claror de lluna t'ha quedat molt i molt bé, et felicito!

    ResponElimina
  3. Bocabadada m'has deixat! Preciós.
    Nena, quan faràs l'exposició???
    Ara, el barbollaire també en podria fer una d'exposició!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Sempre em feu somriure amb l'exposició... no, no... no crec...

      Elimina
  4. Les fotos d'en Barbollaire ja fa molt de temps que em tenen captivada!! Ara em captiva també la teva versió...

    Aquesta Moleskine gegant és un tresor... és maquíssima!!

    T'imagines una exposició conjunta? Fotos d'en Barbollaire i la Fanal... i la Montse i... tots aquests que en saben tant i on tu trobes sempre inspiració... i, després, la teva versió!!

    Jo sí que m'ho imagino! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, ja seria bonic, ja, somiar és gratis... :) Gràcies guapa!

      Elimina
    2. Sort que és gratis, filla meva, que jo me'n faig un tip de somiar!! :-))

      Però aquest somni no el veig jo impossible de realitzar, en absolut... La qualitat, el sentiment... hi és :-))

      Elimina
  5. Repeteixo el que t'han dit, impressionant!!

    ResponElimina
  6. Una lluna que desperta el llop que portem dins........:-) Molt maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) haurem de vigilar amb les queixalades, doncs! :) Bon dia, garbí!

      Elimina
  7. És molt diferent del que fas normalment, m'agrada. També va bé canviar d'estil de tant en tant, i la prova és bona. T'ha quedat genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si diferent... em costa provar coses noves i no ho vaig fer pas amb aquesta intenció... vaig començar a dibuixar arbres acuradament i finalment va sortir així... :)

      Elimina
  8. No t'enganyes Carme, volem l'exposició, no per les aquarel.les, que també, és pel picoteo de la inauguració.;-)

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et creguis... ja tenia jo una lleugera sospita... ;) Bon dia, maco! :D

      Elimina
  9. És brutal!!!
    quan he vist l'aquarel·la, m'ha recorregut un calfred...
    Aquest arbres son impressionants...!
    És boníssima, boníssima, boníssima...
    Té força... Tanta!!!
    Li poso música.

    Gràcies per escollir de nou una de les meves fotos per reinterpretar-la des de la teva sensibilitat i la teva força...
    És magnífica...
    un petonet ben dolç i agraït nina estimada...

    Assumpta gràcies per pensar en mi... Però jo no estic a l'alçada de les fotos de Fanal, ni de Montse... i molt menys de la qualitat dels dibuixos de Carme...
    Seria la nota assonant...
    ;¬)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, un cop més per la música, per la teva foto, per compartir aquests impactes visuals i emocionals ... gràcies a tu, Barbollaire, poeta.

      Assumpta aquest noi deu tenir alguna idea que se li ha quedat encallada en algun lloc, m'ajudes a sacsejar-lo una mica, a veure si se li desencalla? :D

      Assonant! on vas a parar!!!!!! FOTOS I POEMES, Barbo!

      Elimina
    2. I tant!! sacsegem-lo tal qual fos una maraca!! :-DDDD

      Elimina
  10. Els arbres són sagetes, que s'enlairen tot assenyalant la lluna. La llum neix a la clariana. Avança la nit.
    Quan possis a la venda aquesta aquarel-la, m'avises.
    BON DIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix... la Moleskine gegant, crec que em costarà molt de desmuntar... només la desmuntaré si la persona estimada i amiga que me l'ha regalat té la il·lusió d'algun d'ells...

      Gràcies pel teu comentari, guapa. Una abraçada de Bon dia!

      Elimina
  11. Ves per on, jo si crec que faríeu un bon quartet, teniu màgia nins!

    Espectacular Carme!! jo també la posaria a casa, en un lloc on li donés la llum del sol i així junts, sol i lluna ... lluna i sol...

    Aferradeta dolça, nina!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluneta, oi que has quedat guapa? ;) Aferradeta dolça, preciosa!

      Elimina
    2. Has collit el meu millor perfil ;)

      Elimina
    3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  12. Com impressiona ! aquests arbres.... molt i MOLT BONICS. Jo em plantejaria la proposta de la Assumpta. Seria tot un èxit, trobades blocaires, picoteo (jejejeje)....
    De veritat ETS UNA ARTISTA.
    Petonicos. ( de mentre nosaltres anirem somiant oi?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somiem, somiem... res no costa tant poc... jo en tant bona companyia ... què més voldria! :)

      Elimina
  13. M'has fet venir al cap el "clar de lluna" de Debussy.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una música més per a aquest post... m¡està sortint molt musical! :)

      Elimina
  14. M'apunto a l'exposició!...i si falta lloc on exposar en puc trobar un. Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Núria, jo sóc incapaç de bellugar uan cosa d'aquesta mena, m'ho prenc com un compliment i prou. :) Petons, bonica!

      Elimina
  15. Que bonic, la claror de la lluna filtrant-se per entre els arbres li dóna, al bosc, un aire de misteri...
    M'ha vingut a la memòria aquella cançó xirucaire:

    En la fosca tot d'una
    sobre el tronc d'un bell pi,
    s'enfilava la lluna
    com el punt d'una i.

    Una aquarel·la preciosa.
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just aquesta cançó em va venir al cap en veure la foto del Barbollaire i li vaig deixar en un comentari. :) Per això ell la va buscar, perquè jo l'havia esmentat. :)

      Elimina
  16. Tenia molts dibuixos teus pendents!!! Aquesta aquarel·la és impressionant!!! m'agrada moltíssim!!!! enhorabona, transmet tantíssimes coses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, rits! És tot just un dibuix a tinta de les branques dels arbres... potinejat i diluït amb una mica d'aquarel·la! :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari