dimecres, 7 de novembre del 2012

Portes

 D'una fotografia  del  Barbollaire

La porta és oberta,
i el passadís estret
per  arribar-hi.
Et guio  en el camí.
Omplim de randes 
cada  moviment.
Llindar endins,
encara es veu el cel.
No hi  ha mai pressa.
La porta serà oberta.

30 comentaris:

  1. Quines portes més sugerents. On ens portaran?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sorpresa és que quan obres la porta, continues a l'exterior... i penso... amb les altres també deu passar?

      Elimina
  2. M'agraden les portes obertes, conviden a entrar!!!
    Som-hi som-hi!!

    ResponElimina
  3. No tanquem portes a res, sempre obertes a tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ben bé així Joan, fins i tot les portes dels avions... que puguis pujar-hi ben sovint! :) Has vingut disfressat, però t'he conegut, eh?

      Elimina
  4. Trie la porta oberta, sempre la porta oberta.

    ResponElimina
  5. Per algunes persones tenim les portes sempre ben obertes, això segur.

    ResponElimina
  6. Preciós, preciós, preciós, preciós, preciós, preciós, preciós, preciós... M'encanta!! :-DDD

    Què bé t'han quedat les totxanes de la paret, la fusta, les cortinetes... ooooooh! jo també en vull saber! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies,gràcies... :DDDDD

      Elimina
  7. Portes obertes o tancades, portes d'entrada o de sortida... En tot cas, portes que et porten on vulguis. Bonica aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Tant de bo les portes fossin obertes entrar i per sortir si volem, per arribar i per marxar...

      Elimina
  8. El gran misteri de les portes. Què hi haurà darrera o qui?
    Et surten tan bé, que fa ganes d´entrar-hi!!

    Molt bon dia, preciosa!!

    ResponElimina
  9. Portes...De vegades les tanco per evitar els corrents d'aire o perquè vull obrir-ne d'altres i m'hi allunyo o perquè es veuen millor estèticament...
    M'agrada molt la que has dibuixat al mig. Com que pateixo de claustrofòbia, no n'he dubtat en triar-la.
    BON DIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha portes que en duen de fora a fora... poèticament, potser.

      Elimina
  10. Que misteriós, una porta que duu a un passadís descobert, sembla de pel·lícula. I quina triem de les tres?? la que està oberta?

    T'ha quedat que ni pintada aquesta foto ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. So fos tancada semblarien tres cases... ara sabem que hi ha un passadís. Deuen ser tres passadissos?

      Gràcies, Sílvia!

      Elimina
  11. Amagada darrera cada porta segur que hi ha una història i una vida.....m'agrada molt això ,de les tres portes i el joc d'una oberta i dues de tancades, també m'agraden les cortinetes i el color de la porta blava!!! bé m'agrada tot! Carme, faig el que puc amb les intineràncies, vaig una plena de feina...i amb el tema blocs una mica despenjat!. petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, tu ves fent al teu ritme... no hi ha cap problema! Gràcies!

      Elimina
  12. que maco! La porta sempre restarà oberta.... esperant a que ens decidim a entrar-hi!!
    Ptonets!

    ResponElimina
  13. M'ha sorprès veure que la porta tornava donar a l'exterior, mira que hi he passat estona analitzant tots els racons i fent deduccions, intentant fer altres lectures...
    Si totes són tant misterioses les obrim? (altre cosa seria entrar-hi, perquè em fa una mica de yuyu).

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les podem obrir virtualment... potser sí... però com pots dir que fan iuiu a unes portes tan bufones? :DDD

      Elimina
  14. Les portes amaguen misteris, ens fan volar la imaginació pensant que hi haurà al darrera...Mai hauria pensat en un caminet, amb el seu fanal i ple de verdor.

    ResponElimina
  15. Una porta ben curiosa... les portes tancades sempre són un misteri, però el que no t'imagines és que al darrera hi ha un altre carrer...i quan el carter porta cartes dirigides al nº 33, qui les deu rebre? potser les dóna a la primera persona que troba a l'altra banda del passadís, que és feliç de rebre'n una!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que el carter ja sap el secret que nosaltres ignorem... petonassos!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari