diumenge, 3 de novembre del 2013

Moli de vent


Eren pintades  a la paret.
Del  sol  i del silenci
es  feien còmplices.
Com  una  ombra
immòbil que no es  belluga.
Passo i passo, i me les miro
i el vent  que  fa  girar
les  aspes,   tant lentament,
no les  inquieta.

M'inquieto  jo,  només  jo
mentre  dibuixo,
mentre  m'aturo,
mentre  les  guardo
mentre  les llenço.

Dibuix mal acabat
fet  de retalls d'uns moments
que  no han encaixat.

28 comentaris:

  1. Però tu col·lecciones, fins i tot aquells moments que no encaixen.

    ResponElimina
  2. Pintades a la paret?, doncs semblen de veritat.

    ResponElimina
  3. M'agrada el moli. No serà això el que està mal acabat.
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades dubto de si sóc jo la que estic mal acabada...

      Elimina
  4. Per com posa els peus una havia sigut ballarina segur...... :-)

    ResponElimina
  5. me quedo amb lo dubte de si eren realment pintades a la paret o eren dones allà tan quietes que semblaven dibuixades. m'agrada el misteri que guarda el poema.
    bona nit, carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren pintades, iruna.

      Ara el misteri que guarda el poema, com dius, el rebo com un regal teu... tu l'hi poses...

      Una abraçada, iruna, bona nit.

      Elimina
  6. Un molí molt airós i dues dones que semblen de poble. Què és el que no encaixa???
    A mi m'agrada!

    ResponElimina

  7. Ombres del passat, records en blanc i negre que no se'n volen anar.
    Potser venien del molí ... de canviar blat per farina. Realment són dues figures inquietants, com els dibuixos de Goya.

    Bona nit Carme :)










    ResponElimina
  8. Suposo que si que pot encaixar el molí amb el dibuix de les molineres, que sembla que mentre esperen per endur-se'n la farina, fan petar la xerrada...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  9. No trobo pas que sigui un dibuix mal acabat no... M'agrada la teva senzillesa a l'hora de dibuixar, però que realment de senzill no en té res... Lo teu és un do!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix, Alba, em sembla que em mires amb massa bons ulls!!! ;) gràcies pels ànims, bonica!!!

      Elimina
  10. sí, però els retalls són teus, són de veritat, són vius
    ningú te'ls pot prendre, Carme
    (t'escriuré un correu)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que tens raó, Jordi... una abraçada... ja ens parlarem.

      Elimina
  11. Així... pim, pam, primera ullada i m'ha fet pensar en un dels esbossos que en Vincent enviava per carta al seu germà Theo!! .-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... que exagerada que ets, noieta!!! Em fa molta gràcia quan dius aquestes barbaritats...

      Així que gràcies pels somriures...

      Elimina
  12. És l'encant de les coses inacabades, que no tenen final i les podem fer i refer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Inacabat ha quedat... no m'agradava com quedava i l'he deixat estar...

      Elimina
  13. Els molins poden ser hipnotitzadors, inspiradors de pintures i poemes. A mi m'encanten. A l'illa on visc hi ha molta tradició de molins :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són molt bonics els molins, és cert, inspiradors dels tot... :)

      Elimina
  14. Una mica inquietatns sí que semblen, com diu Pere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, oi? doncs elles tant tranquil·les i la inquieta sóc jo... ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari