.JPG)
Els dits de sal
damunt la pell tan blanca.
Tacte de mar
escrit damunt dels vidres.
L'oblit del cel
petjat a cada passa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La mar
ResponEliminaamb el seu tacte de sal
compensa l'oblit del cel.
És un consol...
EliminaLa sal de la vida a la punta dels dits
ResponEliminaTota la vida a la punta dels dits...
EliminaO l'oblit del terra
ResponEliminaen cada enlairament.
Tant de bo, el poguéssim practicar més, a quest oblit...
EliminaLa pell conserva l'escriptura dels dits, i una dolça salabror de mar.
ResponEliminaEls colors, gairebé imperceptibles de l'aquarel·la sembla que ens recalquin els oblits.
Quina interpretació més maca que fas del dibuix, Xavier. Moltes gràcies!
EliminaLa pell blanca, marcada pels dits de sal, fa olor de mar...El blau d'un cel no oblidat, es reflecteix als vidres...
ResponEliminaPetonets.
El reflex és també un bocí de cel, però és de mentida...
Eliminael reflex al vidra fa que no obliden el blau del cel
ResponEliminaEns recorda el color, sí! Si el veiem al vidre sabem que és a fora...
EliminaTacte de mar
ResponEliminaescrit a l’ànima.
L’oblit, mai més...
L'oblit, mai més...
EliminaL'ànima s'enlaira
te el color del mar.