Hi havia la claror,
hi havia els núvols.
Estirava els braços
per sentir l'espai.
Eixamplava els pulmons
per sentir l'aire.
Mirava els colors
per sentir la vida.
Sabia d'un horitzó
darrere els arbres.
Buscava un bri d'instant
per emportar-me'l.
dissabte, 6 de setembre del 2014
Hi havia els núvols
Etiquetes de comentaris:
estoig de terres,
estoig dels 6 grisos,
llapis de colors,
Quadern estiu 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un bri de verd i un instant de claror.
ResponEliminaSi me'n fa un bon pes, me'ls enduc tots dos.
Pago amb tres unces d'aire.
Fet!!! Res no és tan necessari com l'aire...
EliminaQuin goig, hi era tot.
ResponEliminaGaire é tot... ;D
EliminaHi havia els núvols i després la resta de coses del món.
ResponEliminaEls núvols sempre han estat molt especials.
EliminaNúvols, aire, colors, vida, arbres, horitzons llunyans...Quin gust gaudir així de la natura!
ResponEliminaBon vespre Carme.
Es fa el que es pot a cada moment... No sempre es pot igual. Hi ha moments intensos i moments una micca inconscients... I sixí, anem tirant.
EliminaBon vespre, M Roser.
Em sembla una actitud molt encertada, ens apropa les petites coses que ens acompanyen amablement.
ResponEliminaCom li deia a la Maria Roser... Es fa el que es pot... Gràcies, guapa.
EliminaHi havia poesia, hi havia la Carme!
ResponEliminaQue maca que ets, Sílvia!!! :D
EliminaUn somriure agraït...
EliminaManta vegades ens tempta emborratxar-nos de llum, d'aire, d'espai. Ho he notat en llegir-te.
ResponEliminaMoltes vegades em tempta, però no sempre ho aconsegueixo...
EliminaQuè bo aprofitar petits moments com aquests, i recordar-los!
ResponEliminaCol.leccionar-los...
EliminaM'agraden els clarobscurs d'aquest poema.
ResponEliminaM'agrada que els vegis...
EliminaMillor compartir-lo a emportar-te' l... Si tu ho comparteixes tot!!!
ResponEliminaPer conpartir-lo, primer l'he de fer meu... Un petó.
EliminaNo sé si és pel temps plusquamperfet dels verbs, que no ens aclareix si vas aconseguir algun dels teus desitjos, però noto una certa sensació de frustració en l'aire... Si encara no ho has fet, espero que siguis a temps d'assolir tot allò que volies.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Una cosa és el desig, una altra és l'intent i l'esforç per aconseguir-lo i una més és aconseguir-ho de veritat. Però si et sents en el camí ja és molt. Sobretot quan per algun temps t'has sentit fora del camí. Els processos són una de les meves passions... El processos son molt importants.
EliminaDeliciós!
ResponEliminaColors, llum, aire...coses petites i quotidianes que podem fruir. I són tan boniques!
Moltes gràcies, Glòria!!!
EliminaBuscaves un bri d'instant per emportar-te'l i... ho vas aconseguir!!... amb la teva fantàstica selecció de colors, cinc o sis tons de verds... marrons, ataronjats... Aquí està, un instant guardat per sempre :-)
ResponEliminaAquí està col.leccionat i guardat. A vegades amb l,intent ja n,hi ha prou, l'intent mateix ja el guarda...
EliminaHi ha núvols que els amanyagaries com a boles de cotó
ResponElimina