dimarts, 2 de setembre de 2014

Per sobre les teulades




Per sobre les teulades
es veu el mar.

Miro ben lluny
(com si hi veiés
l'horitzó on arribar)
per oblidar l'enyor
que s'amaga rere els arbres
i a cada revolt del camí.

24 comentaris:

  1. L'anyor. és de molt mal oblidar, val més fer de lanyorança una aliada que ajuda a viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, Joan ho dius molt bé. A vegades volem oblidar, quan l'aliança fa figa, però l'aliança amb l enyorança és la millor solució.

      Elimina
  2. Una imatge preciosa!. L'enyor no és bon company de viatge, però a vegades ens toca conviure-hi....
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Audrey! És veritat, a vegades toca... I segur que no està pas malament.

      Elimina
  3. La mar guaridora, una de les seues propietats benefactores si la podem veure sovint.

    ResponElimina
  4. T'imagino preciosa davant de mar, sota la teulada.
    Volant cap al nord per d'amunt de casa, enyoro uns ulls que no veuré més.
    O potser sí ... l'any que ve, si un caçador no em talla les ales.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies pels teus comentaris bonics...

      Bon dia de dimecres, Pere!

      Elimina
  5. A l'horitzó el mar i el cel es fan un petó de color blau, després s'enyoraran...L'enyor sovint ens fa companyia. Preciosa la foto.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Semprehi ha molta bellesa de vida per enyorar... Si ens hi deixem portar...

      Bon dia, M Roser

      Elimina
  6. Una imatge preciosa, tot i les paraules tristes

    ResponElimina
  7. Aquestes línies porten molts missatges concentrats. Crec que amb els anys viscuts és inevitable sentir sovint l'enyor. A vegades de tan dolç pot esdevenir dolorós. I l'horitzó on arribar... si és que mai hi arribem, en veurem un de nou.
    Bonica fotografia del mar i els núvols. I sota la teulada? Què hi deu haver?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona pregunta, Xavier, ara falta saber si vols dir sota la teulada real o sota la teulada metafòrica... ;D

      Elimina
  8. Malament rai si de tant en tant no sentíssim enyorança. La foto és molt maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ès cert, ès inevitable i segurament necessari...

      Elimina
  9. S'acosten dies d'enyor i melangia. La llum, la gran guaridora, cada vegada és més escassa.
    Com cada any...
    Preciosa la foto, Carme

    ResponElimina
  10. Què bonic! Però si la nostàlgia és dolenta per a tu, que la primera onada se l'emporte...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolenta no és, Irene, a vegades, un pèl pesadeta... :D

      Elimina
  11. l'enyor si saps portar-lo no és tant mal company de viatge...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, bruixeta... ben bé així. I això de saber portar-lo va a dies i dies.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari