Tot és fora
a banda i banda.
Doble cel obert.
Doble bellesa
sense aixopluc.
Una finestra diferent. A fora hi ha el mar. A dins un gran pati ben al descobert. Tot és fora, com quan ens sentim sols i desprotegits.
No estem sols. Tots estem connectats d'una manera o altra.
Hem encetat un grup de reflexió i aprenentatge. Per conèixer més dels altres. Per conèixer més de nosaltres mateixos. Aquest "sense aixopuc" que havia escrit ahir, ha canviat. Hi ha molts aixoplucs, de diversos tipus. Les persones, les paraules, els pensaments. Les sincronies, les intuïcions, la confiança. Comença una nova aventura, per viure i per compartir.
Bon dia Carmeta!!! Sí bon dia, encara que aquí està plovent.
ResponEliminaM'agraden les finestres de pedra, a part de mostrar-nos el què hi ha a fora, si hi recolzes la mà, et mostren tot el que han vist i et fan sentir no només el que hi ha a fora i a dins, sinó també el que hi ha ara i el d'ahir.
Espero que hagi estat un bon dia de pluja, doncs, que també pot ser.
EliminaA mi també m'agraden les finestres de pedra!
sense aixopluc tot es magnifica
ResponEliminaI tant que sí!! Ben bé així.
EliminaTothom té aixopluc, per a què si no, estan els caixers dels bancs.
ResponElimina(Perdó, no sé dir-ho poèticament.)
La teva manerade dir, és la teva i no l'has pas de canviar... Ens agrada la teva ironia, Jp.
EliminaSense aixopluc, al vibac dels sentiments.
ResponEliminaAl bivac dels sentiments... Quina expressió!!!
EliminaNo cal aixoplugar-se de les paraules. D'aquestes millor quedar xop
ResponEliminaNo, no cal pas, Joan, sinó ben al contrari. A mi les paraules m,aixopluguen...
EliminaS'hi fan grans camins en la intempèrie del mar,
ResponEliminabellíssims, per a sempre.
Si la intempèrie té moltes coses bones, encara que també en tingui de difícils...
EliminaM'has recordat a ma germana que l'altre dia em deia que una cosa pot ser més d'una cosa en realitat. :)
ResponEliminaA mi mai m'han agradat els paraigües, ho dic pel "sense eixopluc".
Bon dilluns i bona setmana!
Bona setmana, Gerònima!! Segur que ta germana tenia raó, espot ser més d'una cosa a la vegada...
Elimina
ResponEliminaBellesa metafòrica en emmarcar un finestra, al rerefons, amb una altra finestra en primer terme...
Abraçades, des de El Far.
Em va sobtar veure aquesta finestra des de fora, i que semblava que la miraves des de dins...
EliminaMetafòrica, m,agrada la idea.
Abraçades des del bosc...
ResponEliminaRes com un bon recer per contemplar...
Abraçades, des de El Far.
Recer o intempèrie, contemplar sempre m'agrada...
EliminaAbraçades.
Una mena de teràpia de grup? Sempre que els resultats siguin bons tota ajuda i tot aixopluc són benvinguts.
ResponEliminaNo, no, no s'assembla gens a una terapia de grup. Compartir aprenentatges... Però el que si ajuda i dònaaixopluc sòn les actituds obertes, coherents i netes dels participants... Aprendre, no pas convèncer de res a ningú.
Eliminaés ben cert que tots estem connectats d'una manera o altre... no sé si per bé o no, però ho estem
ResponEliminaUna abraçada
Doncs, sí, n'estem, per bé o per mal...
EliminaCuriosa finestra...Sembla un mirall on si reflecteixen les plantes d'un pati interior i una altra finestra que tanca el cercle...Penso que fins i tot, la solitud, pot ser un bon aixopluc pels sentiments!
ResponEliminaPetonets.
Si que pot ser-ho. Sovint rns manquen estones de solitud. Al menys a mi.
EliminaBona nit!
Tot és fora. No hi ha dins. A dins hi ha el mar. A fora, un gran pati ben al descobert... I els amics i amigues...
ResponEliminaQuin gran aixopluc!
Els amics aixopluguen, fins i tot els virtuals...
EliminaDe dins cap a fora, de fora cap a dins. La lluna i el sol, el sol i la lluna.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Helena!!! I de fora cap a fora...
EliminaUna finestra preciosa... però... com és que jo no l'havia vist? De veritat va sortir el dia 8?... Però jo el dia 8 estava per aquí... i no la vaig veure...
ResponEliminaÉs una finestra misteriosa? ;-)))