enfosquint massa
totes les penombres agradables.
Les finestres buides i
els somnis absents,
que han lliscat dels dits.
Encara l'aspidistra,
(ben amagat sota les fulles)
ens guarda el somriure.
La rego.
El rego.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
em d'omplir altre cop les finestres de somnis i regar-los sovint per que no es mercexin
ResponEliminaPetons!
Regarem sovint, doncs, bruixeta. Una abraçada.
Elimina
ResponEliminaÉs curiós com tot i ésser diferents hi trobo un intangible nexe amb el poema que acabo de publicar al Far. Preciós, en el teu poema, el contrast entre el pes de l'ànima i l'esperança en la natura...
Abraçades, des de El Far.
Moltes gràcies, Jordi, ja t'he llegit... Tens raó, algun nexe hi ha...
EliminaAbraçades, entre els glocs de neu i les hores.
Que no li falti mai el reg, ni a ella, ni a ell. Les façanes amb flors sempre són inspiradores. Poema i dibuix fusionen amb l'emoció. Felicitats!
ResponEliminaMoltes gràcies, maijo...mirarem que no els hi falti el rec, ni a l'aspidistra, ni als somriures.
EliminaQuina profunditat aquest full del teu estiu. No guardes el somriure: l'escampes.
ResponEliminaGràcies, Xavier... Ja m'agradaria escampar-lo força...
EliminaMillor no regar massa res ni ningú, que acaba no donant fruits.
ResponEliminaTambé hi ha coses que en donen, no? Prou que reguem la poesia de cada dia... ;)
Eliminacal omplir les finestres de sominis
ResponEliminaA vegades costa molt i a vegades, sense adonar-nos-en les comencem a omplir de mica en mica.
EliminaCom l'aspidistra hem de ser constants, pertinaç inclús, en guardar el somriure i fer-lo florir. (encara que em sembla que aquesta planta no dona flors, o si?)
ResponEliminaGlòria, aquesta planta si que fa flors, són unes flors en forma d'estrella que surten al peu de les tiges, vora la terra i gairebé mai no es veuen. I jo ho sé perquè ho vaig buscar i vaig buscar imatges. Sinó amb 4 aspidistres que tinc ben grosses, encara no ho sabria. Amaga somriures... ja ho dic jo!!!
EliminaLa penombra sempre és agradable, entre la claror enlluernadora i la foscor...Fins i tot les plantes si troben molt a gust i floreixen somnis, omplint finestres...
ResponEliminaBona tarda, Carme.
A la mesura justa...
EliminaBona nit, M Roser.
Quantes vegades la natura és el bàlsam més idoni per a les foscors de l'ànima... Que revifi el somriure amb la regada, Carme, però que no s'ofegui amb l'aigua!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Procurarem no ofegar-lo, m'has fet riure amb aquesta idea, que si vols tu no té cap gràcia, però és com passar-se... i tens raó, no cal passar-se, en res. Ets sàvia, galionar... ;)
EliminaUna abraçada immensa, bonica.
Ai, CARME, aquest dibuix tan maco és el que has dit al meu blog que no t'havia quedat bé?... Tens una visió distorsionada de la teva obra... :-P
ResponEliminaSón tan boniques les finestres amb els seus tests! Les fulletes que trepen pel costat de la porta... M'agrada! :-)
El dibuix, com a dibuix, no tenia res de massa dolent... només passa que lhe espatllat amb la pintada amb retoladors. Hi ha dibuixos de retolador que m'han quedat prou bé, o al menys correctes, però aquest és horrorós...
EliminaI tu, generosament has triat allò que "s'aguanta millor". :-P
No el veig pas horrorós... i mira que me'l miro (hehehe joc de paraules)
EliminaPer cert. Atenció! A les 00:01 es publicarà el meu relat per "RC" (relats de la Carme) del mes d'agost-setembre
Quina sensació de silenci, el teu poema! El sento una abrusadora tarda d'estiu acompanyat només del cant de quatre pardals escadussers que envegen l'ombra que gaudeix l'aspidistra.
ResponEliminaGràcies, Joan, el teu comentari fa més bonic aquest poema.
Elimina