dijous, 4 de setembre de 2014

Pesa la penombra

El pes, aquell pes,
enfosquint massa
totes les penombres agradables.

Les finestres buides i
els somnis absents,
que han lliscat dels dits.

Encara l'aspidistra, 
(ben amagat sota les  fulles)
ens guarda el somriure.

La rego.  
El rego.





23 comentaris:

  1. em d'omplir altre cop les finestres de somnis i regar-los sovint per que no es mercexin
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Regarem sovint, doncs, bruixeta. Una abraçada.

      Elimina

  2. És curiós com tot i ésser diferents hi trobo un intangible nexe amb el poema que acabo de publicar al Far. Preciós, en el teu poema, el contrast entre el pes de l'ànima i l'esperança en la natura...

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi, ja t'he llegit... Tens raó, algun nexe hi ha...

      Abraçades, entre els glocs de neu i les hores.

      Elimina
  3. Que no li falti mai el reg, ni a ella, ni a ell. Les façanes amb flors sempre són inspiradores. Poema i dibuix fusionen amb l'emoció. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, maijo...mirarem que no els hi falti el rec, ni a l'aspidistra, ni als somriures.

      Elimina
  4. Quina profunditat aquest full del teu estiu. No guardes el somriure: l'escampes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier... Ja m'agradaria escampar-lo força...

      Elimina
  5. Millor no regar massa res ni ningú, que acaba no donant fruits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També hi ha coses que en donen, no? Prou que reguem la poesia de cada dia... ;)

      Elimina
  6. Respostes
    1. A vegades costa molt i a vegades, sense adonar-nos-en les comencem a omplir de mica en mica.

      Elimina
  7. Com l'aspidistra hem de ser constants, pertinaç inclús, en guardar el somriure i fer-lo florir. (encara que em sembla que aquesta planta no dona flors, o si?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, aquesta planta si que fa flors, són unes flors en forma d'estrella que surten al peu de les tiges, vora la terra i gairebé mai no es veuen. I jo ho sé perquè ho vaig buscar i vaig buscar imatges. Sinó amb 4 aspidistres que tinc ben grosses, encara no ho sabria. Amaga somriures... ja ho dic jo!!!

      Elimina
  8. La penombra sempre és agradable, entre la claror enlluernadora i la foscor...Fins i tot les plantes si troben molt a gust i floreixen somnis, omplint finestres...
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
  9. Quantes vegades la natura és el bàlsam més idoni per a les foscors de l'ànima... Que revifi el somriure amb la regada, Carme, però que no s'ofegui amb l'aigua!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Procurarem no ofegar-lo, m'has fet riure amb aquesta idea, que si vols tu no té cap gràcia, però és com passar-se... i tens raó, no cal passar-se, en res. Ets sàvia, galionar... ;)

      Una abraçada immensa, bonica.

      Elimina
  10. Ai, CARME, aquest dibuix tan maco és el que has dit al meu blog que no t'havia quedat bé?... Tens una visió distorsionada de la teva obra... :-P
    Són tan boniques les finestres amb els seus tests! Les fulletes que trepen pel costat de la porta... M'agrada! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dibuix, com a dibuix, no tenia res de massa dolent... només passa que lhe espatllat amb la pintada amb retoladors. Hi ha dibuixos de retolador que m'han quedat prou bé, o al menys correctes, però aquest és horrorós...

      I tu, generosament has triat allò que "s'aguanta millor". :-P

      Elimina
    2. No el veig pas horrorós... i mira que me'l miro (hehehe joc de paraules)

      Per cert. Atenció! A les 00:01 es publicarà el meu relat per "RC" (relats de la Carme) del mes d'agost-setembre

      Elimina
  11. Quina sensació de silenci, el teu poema! El sento una abrusadora tarda d'estiu acompanyat només del cant de quatre pardals escadussers que envegen l'ombra que gaudeix l'aspidistra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, el teu comentari fa més bonic aquest poema.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari