CRONOS
Tan breu la vida
tres versos envoltats
d'un llarg silenci.
................................................................. Jordi Dorca
.jpg)
KAIROS
El temps no el compto,
dins versos i silencis
amb ell viatjo.
La dèria empresa,
instants que no s'acaben
fins a ser versos.
...................................................................Carme
El temps no el compto,
dins versos i silencis
amb ell viatjo.
La dèria empresa,
instants que no s'acaben
fins a ser versos.
...................................................................Carme
He d'admetre que tinc la filosofia grega força rovellada, i per això he hagut de buscar el concepte de "Kairós". He trobat molt interessant aquestes dues maneres de referir-se al mateix concepte però fent diferència entre el simple pas del temps cronològic (kronos) i el temps en que una cosa important succeeix (kairós). Aquesta dualitat entre quantitat i qualitat, que també em sembla veure en el teu poema. Hem d'aprofitar el temps, més que comptar com passa.
ResponEliminaEm fas pensar que ho podria enllaçar, els dos conceptes... M'has donat una bona idea.
EliminaJo vaig descobrir fa poc aquesya dualitat grega en el concepte de temps, també la vaig trobar molt interessant i quan vaig llegir el poema d,en Jordi titulat Cronos amb aquest concepte fugaç de la vida expressat d'una manera tan bella, vaig veure aquest post abans que estigués escrit...
Gràcies, Mc!!!
I encara heu de parlar de l'AION que significaria l'eternitat, el diví principi creador, la totalitat dels temps... ;-))
EliminaSuposo que deu ser més difícil de tenir una experiència de l'Aion...
EliminaOh!
ResponEliminaPreciós, Carme.
Preciós, preciós.
Acabes d'aturar el temps.
La inspiració, Jordi, els teus versos i el teu títol... Inspiren un munt... Gràcies!!!
EliminaÉs interessant dedicar temps a llegir Cronos i Kairos. En intentar comprendre-ho i de rellegir-ho.
ResponEliminaNo hem perdut el temps, més aviat n'hem guanyat.
Si vius el temps en Kairos, el guanyes, segur...
EliminaEl temps sempre és efímer, tant sigui la manera en que un ho mesuri. Sort que tu l'aprofites bé
ResponEliminaEl mateix temps passaria d,una altra manera si nomel mesuréssim tant...
EliminaSi ens embolcallem amb versos, el temps passa com si fos un llarg poema...
ResponEliminaPetonets.
Preciós!
EliminaVeig que la vena haikunera s'escampa… Preciosos versos, tant els del Jordi, que proposa, com els de la Carme, que disposa (permeteu-me la paràfrasi: "L'home proposa i Déu disposa"). Molt interessant això que apuntes McAbeu. Tampoc coneixia el terme kairós. Realment el temps dóna per molt, encara que, com diu la metàfora, "se'ns escapa de les mans". Potser és aquesta dèria de voler "tenir-lo" o "retenir-lo", el que ens provoca tants problemes. M'apunto a la idea de E.Fromm: més ésser que no pas tenir.
ResponEliminaÉs el temps viscut intensament, al menys jo ho interpreto així. Tots hem viscut l'experiència de temps ben aprofitats i intensament viscuts que sembla que hagin estat més llargs del que han estat. Aquell cap de setmana que hem fet una sortida o un petit viatget, i hem fet tantes coses que ens sembla que haguem estat gairebé una setmana fora, hem viscut el temps em Kairós.
EliminaSe'ns escapa igual, però el guardem ple i consistent.
No sabia la distinció entre cronos i kairós. Ens adonem per l'experiència que el temps no és sempre el mateix però posar-li un nom, kairós, ens ajuda a tenir un altre concepte sobre el temps.
ResponEliminaEls dos poemes estan molt bé, com sempre.
El temps comptat i el temps viscut... Tenscraó, posar-li un nom, ajuda... Gràcies!
EliminaAquest dibuix d'avui és molt especial... No sé per què però té alguna cosa que atrau... m'he estat una bona estona mirant... era com si el temps s'aturés.
ResponEliminaOi que quan estem davant quelcom molt maco o molt emocionant o que ens agrada molt... el temps no compta? :-)
Gràcies, m'alegro quect agradi el dibuix...
EliminaL'instant etern, oi? Pot ser curt, o no, però és ple i sencer. Temps Kairós.