En Jesús Maria Tibau ha escrit aquestes paraules inspirades en aquest dibuix meu. Les he portades directament del seu blog cap aquí. Moltes gràcies, Jesús.
dissabte, 3 de gener del 2015
Tens un racó dalt del món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
És evident que tots dos viuen als teus ulls.
ResponEliminaUnes paraules boniques
Eliminauna gran veritat de la mà del incansable Tibau
ResponElimina:) gràcies, Joan!
EliminaM'agrada aquest comentari Carme, per això una mateixa cosa plasmada sobre la tela per diferents persones, tindrà matisos diferents, perquè cada mirada ho veurà segons la seva sensibilitat...
ResponEliminaPetonets.
I tant que sí, mai no veiem les coses iguals... Petonets...
EliminaSom el nostre paisatge. Els colors Ens embolcallen i els atrapem. Són nostres.
ResponEliminaEns els apropiem, Teresa...
EliminaTots dos --colors i paisatge-- viuen al cor, i d'ell als ulls, i finalment a la mà... Preciós el dibuix, i el text que ha inspirat.
ResponEliminaGràcies, Alfred!
EliminaLa xarxa dels dies porta aquesta i altres aliances gratificants, per això en diem xarxa. Teilhard de Chardin va definir la xarxa pensant com a Noosfera. Belles aportacions, Carme.
ResponEliminaUna xarxa tan oberta com la catosfera, sempre té alguna cosa màgica... Gràcies, Olga.
EliminaNo m'estranya que dediquin paraules als teus dibuixos i, en aquest cas, especialment als COLORS, doncs la teva complicitat amb ells és immillorable :-DD
ResponEliminaPetonassos, guapa!!!! ;) sempre m'afalaguen les teves paraules...
EliminaColors. Si es barregen poden arribar a ser infinits, com quan barregem les paraules o les notes musicals.
ResponEliminaCombinacions infinites, úniques, personals, irrepetibles...
Eliminai creixen
ResponEliminaencara més.
;) crèixer és important, encara que ja siguem grans...
Elimina