dilluns, 26 de gener de 2015

Capvespre



Tot és a tot arreu,
llegeixo, aquí és allà
i allà és aquí.

I els colors del cel
són dins dels teus mots.
I les fulles bellugades pel vent
són a la teva mà.

Si passat  i present 
també són el mateix.
No hi ha mai cap enyor. 
Som, encara tot el que hem estat.


video



33 comentaris:

  1. No hi ha enyor.
    Molt bones paraules. La setmana comença bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que sí... que la setmana comenci bé, per a tu també!

      Elimina
  2. A l'horitzó llunyà hi ha el passat. A l'horitzó rogenc hi ha el present.
    Avancem cap a l'horitzó que ens espera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avancem, avancem... cap a un horitzó de colors bonics...

      Elimina
  3. el meu present, està farcit de records del meu passat, i amb ells, desmitificantlos de un enyor que els pugui magnificar, m'encamino al meu futur...

    ResponElimina
  4. "Som, encara tot el que hem estat", no ens ho pot impedir ningú.

    ResponElimina
  5. Som tot el que volem ser del passat, el que no volem ser podem escollir no ser-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho portem dins igualment, encara que escollim no ser-ho, el que hem estat és el que ens ha dut fins on som...

      Elimina
  6. El passat sempre està molt present i en s guia cap al futur, només cal que triem que volem dur al futur d'aquest passat i d'aquest present que havia serà passat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar cap al futur és important... sempre...

      Elimina
  7. Un capvespre preciós, Carme. I el video acompanya la imatge amb una sensació de pau i benestar, amb una mica d'airet que també està bé.
    Sobre passat i present, crec que som sobretot present tot i que arrosseguem el passat vulguem o no. Podem triar què endur-nos cap al futur -com diu Bruixeta- però hi ha llasts que no són fàcils de deixar anar. L'important és que, per damunt de tot (passat, present o futur), SOM.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig equivocar, vaig fer un vídeo en lloc de la foto que volia fer, i mentre feia la foto, em vaig adonar del moviment de les branques de l'arbre. I vaig mirar el vídeo i finalment el vaig arpofitat, per això, pel vent pels lladrucs dels gossos llunyans...

      M'interessa molt la gestió del passat, el present i el futur, crec que a vegades els diferenciem massa. Hi ha llasts que no són fàcils de deixar anar, com dius i la visió que tenim del temps no ens hi ajuda. Però continuarem SENT.

      Elimina
  8. Precioses paraules i bon acompanyament d'imatges.

    ResponElimina
  9. h i felicitats! Sempre vaig atrassada... Sóc poc a la xaxa.

    ResponElimina
  10. No sé si el vídeo tenia música, jo només he sentit bordar un gos i he vist com els arbres es gronxen amb el vent...
    És veritat que som el què hem estat i alguna cosa més si hi afegim el què som ara! Penso que sempre hi haurà una mica d'enyor, encara que sigui dels clors que van pintar el nostre ahir...
    Bon vespre , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música natural del capvespre, aquesta que as sentit: vent i lladrucs llunyans...

      Sempre hi ha enyor, poc o molt, però podria no haver-n'hi... si fóssim savis...
      Bon vespre.

      Elimina
  11. malgrat la fred aquests dies ens regalen unes imatges molt encisadores que donen ganes de treure's la mandra de sobre i sortir a contemplar-les

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí!!! Uns capvespres espectaculars...

      Elimina
  12. Amb els capvespres i la posta de sol tens aquesta sensació de temps que fineix i que neix, claror i fosca. Tantes postes de sol viscudes, lentitud i rapidesa. Què perdura? Nosaltres que ens ho mirem, potser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dit així com ho dius, potser no perdura gran cosa... Nosaltres tampoc...

      Elimina
  13. Hi ha moments en què capturem una sensació d'eternitat que difícilment les paraules poden atrapar. Com el temps, que s'escola a cada moment. Sí, ens conté en el present, però el present ja és passat quan l'observem. El mirem de congelar amb imatges i mots que indaguen entre ells mateixos.
    Imatges i mots, mans que apleguen un món. Petites epifanies per a un gran poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Connecto molt bé amb el teu comentari o potser més aviat el teu comentari connecta molt bé amb el poema i el fa millor, el fa créixet una mica ... Segur que les dues coses. Gràcies, Eduard!

      Elimina
  14. Som el que hem estat? Jo en tinc molts dubtes... De fet no em reconec massa en l'Assumpta que era...

    M'agrada el vídeo... dóna una altre dimensió a una imatge preciosa :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vull dir igual, vull dir que tot té causa i que tot té conseqüència, que som ara com som perquè abans hem estat com érem... I hi ha lligams i moltes coses continuen en nosaltres o es transformen fluint a partir d'on érem abans...

      :) no estava previst, va ser una aprofitament d'un error...

      Elimina
    2. hehehe allò que creus que tens la càmera en "foto" i la tens "gravant" i dius... "ostres, mira quina cosa més bonica m'ha quedat" :-DD

      Elimina
  15. Aplaudeixo en silenci.
    En tots els temps, en totes les hores.
    Ràpid enyor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ràpid enyor... Sempre fas unes combinacions de paraules suggeridores i molt especials, gràcies!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari