Col·lecció de moments: Capvespre

dilluns, 26 de gener del 2015

Capvespre

Tot és a tot arreu,

llegeixo, aquí és allà

i allà és aquí.

I els colors del cel

són dins dels teus mots.

I les fulles bellugades pel vent

són a la teva mà.

Si passat i present

també són el mateix.

No hi ha mai cap enyor.

Som, encara tot el que hem estat.

33 comentaris:

... i escaig26 de gener del 2015, a les 9:30
No hi ha enyor.
Molt bones paraules. La setmana comença bé.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol26 de gener del 2015, a les 9:44
A l'horitzó llunyà hi ha el passat. A l'horitzó rogenc hi ha el present.
Avancem cap a l'horitzó que ens espera.
ResponElimina
Respostes
mercè26 de gener del 2015, a les 10:16
el meu present, està farcit de records del meu passat, i amb ells, desmitificantlos de un enyor que els pugui magnificar, m'encamino al meu futur...
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals26 de gener del 2015, a les 11:42
"Som, encara tot el que hem estat", no ens ho pot impedir ningú.
ResponElimina
Respostes
Relatus26 de gener del 2015, a les 13:13
Som tot el que volem ser del passat, el que no volem ser podem escollir no ser-ho.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)26 de gener del 2015, a les 16:12
El passat sempre està molt present i en s guia cap al futur, només cal que triem que volem dur al futur d'aquest passat i d'aquest present que havia serà passat
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri26 de gener del 2015, a les 17:38
Un capvespre preciós, Carme. I el video acompanya la imatge amb una sensació de pau i benestar, amb una mica d'airet que també està bé.
Sobre passat i present, crec que som sobretot present tot i que arrosseguem el passat vulguem o no. Podem triar què endur-nos cap al futur -com diu Bruixeta- però hi ha llasts que no són fàcils de deixar anar. L'important és que, per damunt de tot (passat, present o futur), SOM.
ResponElimina
Respostes
M. Antònia26 de gener del 2015, a les 19:16
Precioses paraules i bon acompanyament d'imatges.
ResponElimina
Respostes
M. Antònia26 de gener del 2015, a les 19:17
h i felicitats! Sempre vaig atrassada... Sóc poc a la xaxa.
ResponElimina
Respostes
M. Roser26 de gener del 2015, a les 19:28
No sé si el vídeo tenia música, jo només he sentit bordar un gos i he vist com els arbres es gronxen amb el vent...
És veritat que som el què hem estat i alguna cosa més si hi afegim el què som ara! Penso que sempre hi haurà una mica d'enyor, encara que sigui dels clors que van pintar el nostre ahir...
Bon vespre , Carme.
ResponElimina
Respostes
Garbí2426 de gener del 2015, a les 20:14
malgrat la fred aquests dies ens regalen unes imatges molt encisadores que donen ganes de treure's la mandra de sobre i sortir a contemplar-les
ResponElimina
Respostes
Teresa Ribera26 de gener del 2015, a les 22:32
Amb els capvespres i la posta de sol tens aquesta sensació de temps que fineix i que neix, claror i fosca. Tantes postes de sol viscudes, lentitud i rapidesa. Què perdura? Nosaltres que ens ho mirem, potser?
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog26 de gener del 2015, a les 23:09
Som i serem. Sempre.
ResponElimina
Respostes
Eduard27 de gener del 2015, a les 14:13
Hi ha moments en què capturem una sensació d'eternitat que difícilment les paraules poden atrapar. Com el temps, que s'escola a cada moment. Sí, ens conté en el present, però el present ja és passat quan l'observem. El mirem de congelar amb imatges i mots que indaguen entre ells mateixos.
Imatges i mots, mans que apleguen un món. Petites epifanies per a un gran poema.
ResponElimina
Respostes
Assumpta27 de gener del 2015, a les 16:47
Som el que hem estat? Jo en tinc molts dubtes... De fet no em reconec massa en l'Assumpta que era...

M'agrada el vídeo... dóna una altre dimensió a una imatge preciosa :-)
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca27 de gener del 2015, a les 18:55
Aplaudeixo en silenci.
En tots els temps, en totes les hores.
Ràpid enyor.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)