Aneu a veure l'enllaç on Noves Flors ha deixat el seu llir "El llir és el poema" ens diu... Els seus sempre en són. Pura poesia.
Us deixo amb el final del seu poema i amb l'enllaç al seu blog.
.....
i potser és llavors que esdevinc aquosa
potser llavors escric senzilleses de rou
gargotejant a pler sobre la terra aspra
vast domini de cards on un lliri reïx.
..............................................................................................Noves Flors
( pensant en C. Rosanas)
Jo també escolto
la teva senzillesa que troba els mots
tal com els pètals dibuixen l'aire.
Suavitat i frescor amb l'elegància
d'un gest esperat i únic,
el que fan les flors,
sobreposant, inclinant,
buscant la corba més bella
de calzes i corol·les.
Bec dels teus versos
com vianant a la font que sadolla.
Itinerant manllevo bocins,
assedegada de lliris.
.........................................................................................Carme
(responent i corresponent a Noves Flors)
Uns regals que es complementen d'allò més bé!
ResponEliminaSempre és un regal llegir-vos!
El meu, una abraçada.
Una abraçada de tornada... Fanalet
EliminaVaig i vinc,
ResponEliminade l'un blog a l'altre.
I no tinc prou mans per aplaudir,
prou ulls per llegir,
cap paraula que jo hi pugui afegir.
Per molt que diguis que no... Tu sempre tens paraules, Jordi!!!
EliminaQuan el van retratar, el lliri sabia que la Carme el pintaria.
ResponEliminaLa font dels dos rajos.... de poesia.
Els lliris, a vegades, també poden ser savis... Endevinar...
EliminaGràcies, Xavier!!
Aquest lliri, és tot un símbol de vida enmig de les punxes...T'ha quedat molt bé!
ResponEliminaPetonets.
Gràcies!
EliminaDos llenguatges amics: poesia i pintura. Com ho són -sens dubte- les seves autores. I és en la trobada d'ambdues, d'ambdós, que flueix la bellesa i s'escampa perquè en gaudim nosaltres. Gràcies!
ResponEliminaA tu, August per voler compartir... Moltes gràcies!!!
Elimina"Itinerant manllevo bocins,/ assedegada de lliris", això mateix faig sempre jo amb els poetes que m'agraden.
ResponEliminaNoves Flors n'és una, de poetessa que m'agrada ... Per això jo també ho faig...
EliminaEns llegim i ens retroalimentem. he,he. I el dibuix t'ha sortit preciós.
ResponEliminaGràcies, Carme.
Ens retroalimentem, segur... I val la pena de fer-ho...
EliminaGràcies, Noves Flors...
Els lliris m'encanten, encara que em fan pensar en la primera comunió.
ResponEliminaDona... qualsevol diria que aquest record és terrorífic... si t'agraden, t'agraden... i si et fan pensar en la Primera Comunió, doncs serà que no va ser un dia tan horrible, no?
EliminaHe, he, he... Cap problema amb la primera comunió!!!
EliminaCARME... va, confessa, tu no ets UNA, ets un grup de germanes (com a mínim tres) perquè sinó és impossible fer tot el que fas i ser a tot arreu on ets :-DD
ResponEliminaDona, no es tracta pas de confessar... Som tres germanes i un germà... És ben cert. Ara sinels demanés que m'ajudessin amb els blogs, ja t'asseguro jo que m'engegarien amablement a fregir espàrrecs... :D
EliminaAbans d'anar a dormir dóna gust passejar pels blogs i trobar-se aquestes meravelles.
ResponEliminaQuin parell de poetes! Em trec el barret.
Subscric el comentari de la Assumpta. Jo tampoc entenc com tu fas per estar a tot arreu, Carme, ja t'ho he dit en alguna ocasió.
EliminaMoltes gràcies, Glòria!!!
Elimina