Trobarem la combinació perfecta
entre els blaus, i els somriures,
entre els verds i el xiuxiueig dels mots.
Hi ha missatges a moltes veus,
interpretats a cegues com qui prova sort.
Deixem que els capvespres tornin
amb els mateixos colors que tenien abans
i que les paraules es drecin orgulloses
amb anades i vingudes, com passes en la nit.
Veig que avui t'has animat a pintar...Normalment les coses acolorides ens semblen més boniques, però de vegades on es posi un blanc i negre ben fet...
ResponEliminaAquest pati blau, m'ha recordat una sala de ball que hi havia a Cornellà, quan de joveneta jo hi vivia, es deia així, "El pati Blau", suposo que també hi tenia a veure el color, però en aquest cas, em sembla que el blau no era pas el color de la calma...
Petonets.
Aquest molta calma tampoc tenia, al menys visual, perquè estava atapeït d'atuells de tots colors...
Elimina
ResponEliminaEl blau que has triat és inspirador i el color que més m'agrada. Un blau entre un milió. Sovint, des de El Far, tinc la sort de contemplar-lo.
Abraçades, des de El Far.
Abraçades, Jordi. M'alegro que t'agradi el blau!
EliminaDiuen que el blau és el color preferit de les persones
ResponElimina"A qui res li escau, poseu-li blau" deien les tietes...
EliminaQuin esclat de colors! I quin blau més bonic.
ResponEliminaAquest és un lloc idoni per xerrar tranquil·lament, un capvespre...d'estiu, clar.
No sé pas si hi cabríem... Aquest pati estava ple fins dalt!!!
EliminaHi ha una cançó de Pere Tàpies que s'adiu a aquests dibuixos com a anell al dit. Un fragment de la lletra:
ResponElimina"Blau de mar,
la mar salada
vés per on m'és entranyable.
És el meu pati bonic.
Un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme."
P. Tàpies
S'hi adiu, s'hi adiu molt bé, Xavier. Gràcies pel regalet...
EliminaHas trobat la millor combinació de blaus i somriures :)
ResponEliminaMoltes gràcies, bruixeta!!!
EliminaD'interpretar sempre es fa a cegues, d'escriure també.
ResponEliminaTens raó... A vegades potser ens pensem que anem més a cegues que la resta...
Elimina... i els bells colors acompanyin les paraules blaves, que arriben des dels porxos amables fins a les perspectives també blaves de les muntanyes en gradacions d'infinit.
ResponEliminaM'agraden els blaus de les muntanyes en gradacions d'infinit. Gràcies, Olga, per un comentarintan bonic i poètic.
EliminaTu sí que l'has trobat la combinació perfecta... les torretes amb -i sense- les plantes són moníssimes! :-))
ResponElimina