Col·lecció de moments: Flors de safrà

dilluns, 19 de gener del 2015

Flors de safrà

Foto de 'Ada

No t'amoïnis si veus marcir la bellesa i la suavitat dels pètals,
queda el safrà, per donar més sabor als teus dies.

24 comentaris:

M. Roser19 de gener del 2015, a les 19:28
Que bonica que és la flor ( la rosa?) del safrà, i la quantitat que se n'ha de collir per tenir uns quants estams...
I dels pètals, què en deuen fer...No n'he vist mai al natural, però un camp deu ser preciós.
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
jpmerch19 de gener del 2015, a les 21:43
Això és el que ens està passant a alguns, que ja només ens queda el safrà. ;)

Bonic conjunt de text i il·lustració.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol19 de gener del 2015, a les 22:07
I color als teus actes.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog19 de gener del 2015, a les 22:38
Assaboreixo el safrà cada dia del món. i els pètals...quins pètals? ;)
ResponElimina
Respostes
Garbí2419 de gener del 2015, a les 23:11
i per acolorir els arrosos, cosa que malauradament està en des ús, almenys per la meva zona
ResponElimina
Respostes
Pere20 de gener del 2015, a les 0:52
Rosa del safrà
rosa de la terra seca
filla del fred
mare de les espècies
com l'or vermell
com una flor salvatge
i aquesta olor tan particular
sempre la teva olor ...
(13-1-2011)

Bona nit Carme.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals20 de gener del 2015, a les 9:49
La poesia és el safrà!
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)20 de gener del 2015, a les 10:30
una flor tan bonica com preuat es el condiment que ens dona
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri20 de gener del 2015, a les 11:59
M'ha encantat la teva aquarel·la, Carme. Són unes flors precioses. Jo sí que n'he vist de naturals als prats d'alta muntanya, però no és el safrà de l'arròs, en diuen safrà de muntanya i és molt bonic i delicat. Si hi penso te n'enviaré una foto.
I sobre el text. Sí, ens queda el safrà (i gràcies encara) per a acolorir els nostres dies.
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch20 de gener del 2015, a les 17:25
Agraïm el safrà. N'hi ha que un cop marcits els pètals no els queda ni això.
ResponElimina
Respostes
novesflors20 de gener del 2015, a les 18:19
La bellesa d'aquestes flors, amb el complement dels filaments d'aquest sabor que tant m'agrada, també em va captivar a mi un dia.
ResponElimina
Respostes
M. Antònia20 de gener del 2015, a les 20:58
Dualitat perfecte. Paraules i pintura. Jo he vist flors semblants pels prats alts a la serra d'Albarracín, però no a la primavera, si no a finals d'estiu. Quan surten els pastors diuent que ja s'acaba l'estiui recullen les bèsties. Va ser curiós, eren tan iguals!
ResponElimina
Respostes
... i escaig22 de gener del 2015, a les 13:12
m'agrada!
la flor i l'escrit; i que a partir d'aquesta imatge tan maca ens concedim tenir esperança
.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)