Em fan mal els peus...
Des que toco massa de peus a terra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Doncs cal enlairar-se, oi?
ResponEliminaCantem, ballem, riguem, pintem, creem, estimem ... somiem!!
Genial la imatge i el text!!
Bessets endormiscats , preciosa ✿
Bona recepta la teva... Ho procurarem...
EliminaUna abraçada, lluneta bonica!!!
Tocar de peus a terra no per força ha de ser dolent. També ens lliga a allò per primordial, d'on venim, on vivim i on tornarem quan deixem de trepitjar-la. El meu mestre de dansa, el Joan Serra, sempre insistia que havíem de sentir el terra bé sota els nostres peus…
ResponEliminaJa sé el que volies dir, Carme, però m'he permès mirar-m'ho des d'un altre punt de vista.
Tanmateix, com diu sa lluna, enlairem-nos!!! (això també ho deia el Joan: per a saltar fort i bé, cal abans haver sentit el terra sota els nostres peus).
PD: Per cert, abans que tu mateixa ho anunciïs al teu blog deixa'm felicitar-te pel premi atorgat per en McAbeu com a blog que mereix el NQP (nivell de qualitat del Pons). Deixa'm dir-te que el meu nivell de qualitat l'has superat amb escreix fa molt de temps. Almenys des que et conec -que no és molt, ho sé, però ja he tingut prou oportunitats de gaudir de les teves meravelloses aquarel·les i dels teus poemes… I, a més del blog, te'l mereixes per la càlida acollida que fas a tothom. Una abraçada!
Chapeau, August!! 😉🎈
EliminaI tant que no és dolent, August, prou que ho sé. Ha estat només una idea que m'ha divertit, a partir d'un mal als peus, ben real, que té molt més a veure amb un tocar de peus a terra ben real i gens metafòric.
EliminaEns enlairarem!!! Ja ho fem, de fet...
Gràcies per la felicitació... Qui sap si el pons té raó i si em dieu tantes coses boniques, al final me les creuré. L'acolliment és un gran valor per a mi i en aquesta xarxa d'amics funciona molt bé, sempre d'anada i de tornada.
Són petjades a la terra... o a la lluna?
ResponEliminaÉs veritat, Ada! semblen aquelles de "és un petit pas per a l'home…" I, o m'ho sembla a mi, o aquestes petjades tenen vetes com una espardenya o una abarca?
EliminaPodria provar de trepitjar la lluna, a veure si fa menys mal...
EliminaCom has fet aquest dibuix? L'has fet tu sola o té ajut informàtic? Has pispat unes proves policials on hi ha els motllos en guix de les petjades d'un sospitós en el fang que hi havia al parterre de flors just sota la finestra el pany de la qual va ser forçada? :-))
ResponEliminaAmb aquest temps fastigós que fa tot fa mal.. ossos, articulacions... tot :-(
Esperem que arribi la primavera, amb la seva càlida carícia i ens refaci una mica. (I sinó, una aspirina que tot ho cura)
Amuuuuuuuuuuuuuunt!! :-))
Aquest dibuix és de trampa total, però m'anava tant bé per aquestes paraules!!!
EliminaTinc un programa de dibuix que es diu Paint Fresh, és nou per a mi i feia proves, hi ha una opció que diu, dibuixar a partir d'una imatge. Ho vaig voler provar i vaig buscar "petjades" per al meu post. Crec que busca imatges a google, i em va sortir una foto d'aquestes petjades, com ratllads de negre, vaig manipular una estona i vaig dibuixar aquest contorn gris... I la vaig aprofitar... Com que jugava, no sé ni d'on és la imatge... Que malament!!! L'agafo, la manipulo i no sé ni de qui és... La canviaré, no em sembla gens correcte.
A veure si ajuda. Jo si estic aturada... Cap problema...
Bah! Jo no la canviaria, queda xulíssima i, total, té tota la pinta de ser la foto de les petjades de l'home a la lluna (suposant que l'home hagués arribat a la lluna) i aquesta foto ne crec que tingui copyright de res doncs ha sortit a tot arreu... i si en té, està caducat :-DDD
EliminaTrepitja un núvol, camina pels somnis, corre per les boires, pedaleja per camps de cotofluix...
ResponEliminaI si la poesia no funciona, prova un bany d'aigua tèbia amb un bon grapat de sal.
M'apunto totes les teves receptes... Poètiques i precioses...
EliminaLa que no és poètica també!!!
Si em permets dir-t'ho, és millor passa de puntetes per segons quins llocs. I no trepitjar segons quins altres. Quina sort tenen els que saben levitar!
ResponEliminaI si ens entrenéssim, a levitar?
EliminaMolt sàvies les teves recomanacions... Gràcies!
jo ara els tincs alçats amb el cul al sofà....i no s'està pas ben malament del tot
ResponEliminaVet aquí, una altra bona idea... Joan i ben fàcil de realitzar.
EliminaCom no li van a fer els peus si porta sabates de parells diferents.
ResponEliminafer mal els peus, vull dir.
EliminaS'entenia prou bé, Jp, o millor dit es deduïa... Ara que m'ho miro... Semblen diferents i del mateix peu... Em canviaré aquestes sabates, ràpidament!!! Gràcies!!!
EliminaDesdejunar núvols està molt bé, però desdejunar un café i una torrada, també. Hi ha moments per a tot.
ResponEliminaS'ha de combinar bé perquè no et facin mal els peus... ;)
EliminaPenso que, de tant, és bo que ens enlairem per veure les coses des d'un altre punt de vista, però sense oblidar-nos que si volem tirar endavant, primer hem de tenir els peus ben arrelats a la terra, perquè la seva saó ens donarà forces per fer aquestes petites volades...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre M Roser!!!
EliminaNo és gens bo tocar massa de peus a terra, perquè ho dic jo!
ResponEliminaSegur que no et fan mal els peus, oi? :D
EliminaTocar de peus a terra va bé per enlairar-se i buscar el sol darrere els núvols. Ícar va perdre de vista el terra, i això és una lliçó, però els que no passen d'algun insuls bot de tant en tant no gaudiran de la joia que devia sentir Ícar emmirallant-se en el gran blau.
ResponEliminaUna bona volada per emmirallar-se en el gran blau, de tant en tant estrou bé, Eduard!!!
EliminaDoncs posarem banys d'aigua perquè s'alleugeri el dolor i el pas
ResponEliminaDoncs sí! M'han anat prou bé!
EliminaAh, per això a mi no me'n fan gens!
ResponElimina; )
Quina sort!!!
EliminaJo els posaria en remull una estona, mentre llegeixes un bon llibre. Això t'ajudarà a fer volar la imaginació i així alleugeriràs els peus doblement.
ResponEliminaUna bona combinació, XeXu!!!
EliminaSembla un microrelat, m'agrada molt!
ResponEliminaGràcies, Loreto!!!
Elimina