dijous, 8 de gener de 2015

De la font del gat a la font del fumet...


No és cap secret que m'agraden les fonts. No se m'ha acudit mai de col·leccionar-les, en imatges o en paraules, però si les hagués guardat totes en tindria un munt. Aquesta és una font de ciutat, famosa i eixuta. Fan pena les fonts que s'han eixugat. I per aquí, a la vora, n'hi ha moltes. Aquesta té una contrapartida positiva. L'entorn està molt ben cuidat, clar, és l'entrada del restaurant. Però compensa tantes fonts que hi ha per Collserola, seques i abandonades...

No té res a veure,  però és a la inversa d'una font florestana que conec, que ningú seria capaç de reconèixer-la com a font de tant "espatllada" que està. Li passa un carrer per davant dels morros, les bardisses se la mengen, ja no li queda ni el canonet per on rajava l'aigua, però, en canvi, l'aigua segueix enllotant el terra i enfangant a tothom que s'atreveixi a apropar-s’hi.  Té un nom bonic, que comparteix amb el turó just a sobre seu. La font del Fumet i el turó del Fumet. Clar que del turó del Fumet ara en diuen l'Índia. Perquè aquest és el nom de la torre de vigilància anti incendis que hi han posat.  Una excursioneta preciosa des de casa meva.  

21 comentaris:

  1. Veig que en saps molt de fonts de la zona. Sí que hauries de col·leccionar-les, fins i tot en podries escriure un llibre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no et pensis... Les fonts que conec són disperses per la nostra geografia... M'agraden però d'aquí a un llibre hi ha molta distància.

      Elimina
  2. col·leccionar-les no sé, però catalogar-les perquè no es perdin seria un gran què, és una llàstima que llocs que han estat vitals per la gent vagin desapareixent sense que ningú els faci res per recuperar-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha grups de gent, associacions en alguns pobles que cuiden d'aquestes coses, en la mesura que poden i els deixen... Mai no és fàcil...

      Elimina
  3. Dius que a la Font del Fumet hi vas caminant des de casa? Nosaltres anem caminant a la Font del Gat (i no he sigut mai soldat ni vaig conèixer la Marieta de l'ull viu.
    Prop de Pedralbes hi havia hagut la Font dels Ocellets, i no és que s'hagi malmès, és que no hi ha ni rastre del paratge on era.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sortir caminant de casa i fer una passejada d'una hora llarga o una hora i mitja en total, anar i tornar, aquest turó és un dels meus obje tius preferits... Al límit entre la Floresta i les Planes. Amb una vista esplèndida!!!

      Elimina
  4. M'encanta la font del Gat! T'ha quedat de meravella, me la guardo perquè em porta molts bons records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! No ha quedat la meva resposta... Et deia quecsinet fa ilu en paper te'l regalo. Que un dibuix et porti bons records em sembla molt bonic...

      Elimina
  5. Jo recordo que quan era petita, n'hi havia moltes de fonts, però de mica en mica, la majoria per culpa de la mà de l'ésser humà han anat desapareixent...I fa pena quan hi passes per la vora i ho veus tot sec. Collserola n'és un trist exemple d'aquests estralls...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que poques queden amb aigua... A Colserola.. Poques...

      Elimina
  6. Recordo estiuejos a Sant Hilari Sacalm i les passejades que fèiem a la font del Ferro, a la font Vella, a la font Picant, a la del Sastre, la del Rector... Si n'hi ha de fonts per allí. Cada tarda una excursioneta a una font diferent.
    T'ha quedat molt bé la font del Gat, ben dibuixada i amb uns colors preciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo recordo les fonts de diferenrs àmbits, les de vora Roda de Ter, que fa anys i panys que no he vist i no sé ni si encara existeixen, però hi anàvem sovint a berena. Les de la vora Camprodon que estan precioses i ben conservades i n'hi ha un munt que no te les acabes. Les d'Andorra, les de Sant Cugat, les de Collserola... Tantes, potser sí que les col·leccionaré.

      Elimina
  7. M'atrauen molt les fonts, quan vaig a caminar sempre en busco, però cada vegada són més difícils de trobar en bones condicions, per falta d'aigua i per desídia. A prop de casa n'hi havia hagut una de coneguda però ningú em sap dir exactament on era perquè ha quedat colgada per les cases que s' han anat construint.Jo tinc la meva teoria particular i quan plou molt queda confirmada: raja d'el mur d'un "xalet" que en construir-lo ningú va respectar. Tinc l'esperança que a cop de xàfecs l'aigua recuperi el que és seu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí no m'imagino que msi pogués tenir la idea de construir en un llooc on hi ha una font. Ho viuria com un sacrilegi, o sigui qievt,entenc molt bé.

      A veure si l'aigua recupera el que és seu...

      Elimina
  8. És una llastima que deixem perdre part del nostre patrimoni d'aquesta manera. Aquí al poble també em tenim un munt de fonts, llastima que la majoria fan més pena que goig.
    La font del gat... quina meravella de dibuix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha cap "penya" que les cuidi? quina llàstima!!!

      Gràcies, m'alegro que t'agradi el dibuix...

      Elimina
  9. Passejar-se pel teu blog és tan maco com fer-ho per aquestes fonts i carrers que ens presentes i ens dibuixes. La teva mirada poètica (en el sentit d'algú que "mira amb els sentiments") ens explica les coses d'una forma tan agradable que ens hi sentim a gust... Jo, que només entenc de llambordes i semàfors, sóc fan de les teves fonts :-)

    Per cert, per escriure el llibre que et diu en XEXU no cal que coneguis més fonts que les que ja coneixes. Ningú ha dit que hagi de ser un treball d'investigació (quin rotllo!!) ni res exhaustiu... no, no, es tracta tan sols de compartir aquests llocs especials, dedicar-los uns dibuixos, unes explicacions ben personals i algun poema... sense cap norma, ni regla, ni res d'obligatori, ja que el llibre es podria titular "Les fonts que conec", per exemple :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradin les meves fonts... Les fonts que conec ja són una bona colla. Les més maques són a Camprodon. I als voltants... A veure s,hi m'animo a col·leccionar-les, però no faria un llibre, les col·leccionaria aquí mateix o en un blog a part, no ho sé.

      Elimina
  10. Vaig fer un llarg camí a peu i vaig adonar-me del valor que tenen les fonts. Quan te les trobes agraeixes l'esforç que han fet unes mans anònimes. Són com petits oasis que et reconforten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada llegir això que dius. Jo no he fet mai un llarg camí, però n'he fet molts de no tan llargs i les fonts són sempre un regal.

      Elimina
  11. El dibuix t'ha quedat genial. M'has fet pensar en les fonts de les ciutats, sovint no tant boniques, però que també fan servei, i amb la mania que tenen els ajuntaments de tancar-les, no fos que algú se n'aprofités massa.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari