dijous, 22 de gener de 2015

Relats conjunts Hip, Hip, Hurra!!!

Peder Severin Krøyer, 1888, Hip, hip hurra!

1.- En Joan, s'afanya a fer el brindis amb la resta d'homes. Vol ser-hi,  vol participar de la gresca, però s'ha sentit una mica desplaçat. "No m'ho mereixo al cap i a la fi, aquesta torre d'estiueig tan preciosa que inaugurem, no existiria si jo no hagués entrat a la família. Desagraïts." Crida en veu ben alta: "Per la casa!!!"

2.- El patriarca, el senyor Eduard,  anima a tots a gaudir del moment. Somrient i feliç. "Aquests meus fills i gendres, en el fons són bones persones, llàstima que tot hagi de passar per les meves mans. S'ho fotran tot per barret el dia que jo falti. Per això ho he de deixar tot ben lligat. He de deixar ben escrit quina funció li correspon a cadascú" "Per la família, que sempre estiguem units!!!"

3.- En Miquel, que du el nom de l'avi i és el gran, vol beure una mica més i oblidar allo que li preocupa. "El meu pare sempre ha estat molt bona persona i ja veig que voldrà repartir l'herència entre tots. L'hereu sóc jo. Com pot oblidar-ho?"  "Salut i alegria!!" Diu en brindar...

4.- L'Eduard junior està content, per a ell és una celebració exterior i interior. Brinda satisfet i mentre diu: "Per una llarga vida i felicitat per gaudir d'aquesta casa” pensa "Brindo pel canvi d'actitud que veig fa dies en el pare, que em deixi a mi les regnes del negoci, que en Miquel és un inepte."

5.- En Jaume, el gendre, ja fa més anys que és a la família. S'hi troba molt bé, tractat com un fill més i fa i desfà en les decisions, acomboiat pel seu sogre.  "Cert que li faig una mica la pilota, però el tinc content. Defenso els drets de la meva dona, jo!  que hi té tant dret com els gamarussos dels seus germans." "Per l'Eduard, el pare i el mestre de tots!!!"

6.- L'Albert, ja voldria ser fora. Li agraden les festes familiars, però ara té pressa perquè vol anar a veure la Clara. "Li he d'explicar la inauguració d'aquesta casa, quan ens casem, ella també podrà venir-hi i gaudir-la, si la deixen casar-se amb mi, finalment." 

7.- En Lluís intenta oblidar les pressions del seu pare perquè entri a treballar a l'empresa i gaudir de la festa, però a la que brinden per tantes coses ell pensa: "Que no són prou allà a treballar? A mi que em deixi estudiar que jo vull ser metge"

8.- La Leonor, la mare, se'ls mira embadalida, li agrada molt tenir-los tots reunits, però entre la satisfacció de veure'ls guapos i somrients, s'adona que hi ha moltes ombres entre ells.  I no se li acudeix altre bridis que dir: "Per la Mariona, la menuda de la família, que creixi sana i estimada de tothom"

9.- La Maria, orgullosa de la bona relació d'en Jaume amb el seu pare, per no dir res que pogués ser contraproduent   segueix a la seva mare: "Per la Mariona!"

10.- La Mariona diu "Jo tambe vull brindar, jo també em vull aixecar dreta, jo també vull xampany!!"

11.- l'Ester, rumia quina seria la millor manera d'engegar en Joan a fregir espàrrecs i anul·lar el seu casament anunciat per d'aquí tres mesos. És orgullós, cregut i gelós i ella prefereix en Jaume, encara que l'hagi de compartir amb la seva germana.  Perduda en els seus pensaments i sentiments de cop tot i amb la intenció de brindar pel pare, sense adonar-se'n diu "Per en Jaume, el millor de tots els homes!"

31 comentaris:

  1. Qui més qui menys, tots hem centrat el nostre relat en un dels personatges de la taula. Tu ens expliques la "història" de tots. Bravo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com si fossin una família de verotat.. He, he, he.. Gracies!

      Elimina
  2. Molt encertat. Quan veiem un grup de gent, a vegades ens oblidem que cada un d'aquests "gent" té la seva individualitat.
    I el que pinta el quadre, amb qui està embolicat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que pinta el quadre s'ha embolicat smb la Senyora de la casa, que tot i tenir una edat (o dues) i i ser la mare de tots està de bon veure i té molt de carisma. El pintor se'n va ensmorar així que la va veure. Tot s'ha de dir era un xicot enamoradís i molt llançat. Es va espavilar perquè la senyora posés per ell i se la va lligar...

      Xavier... Vigila amb les preguntes, que mira que jo contesto... ;)

      Elimina
  3. Molt ben trobat. Cadascú pensa la seva que res o poc te a veure amb la dels altres. Això passa sempre.

    ResponElimina
  4. Quina imaginació que tens! O és observació de la realitat? El meu pare diria que ni una cosa ni l'altra, només és que saps narrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si te'ls mires bé, ells mateixos t'ho expliquen tot...

      Elimina
  5. Que bo! Es devia fer el silenci després del brindis de l'Ester. A veure com expliques el lapsus després... M'ha agradat molt tot el que estna pensant aquesta gent, m'ha semblat molt creïble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies XeXu, hi ha lapsus molt comprometedors... Realment...

      Elimina
  6. M'ha agradat aquest viatge tant ben narrat a l'interior dels personatges.

    ResponElimina
  7. Apunts per fer després una pel·licula he,he.

    ResponElimina
  8. Sembla mentida com en sap la gent de fer el paperot...
    Aquí només se'n salven, l'Albert, el Lluís i la mare, però el cop de gràcia de la sinceritat el dóna l'Ester...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la Maria!!! La Maria és una bona noia... Al menys fins al lapsus de l'Ester, desprès no sabem què farà...

      Elimina
  9. Típic de moltes reunions, ningú diu realment el que voldria deixar anar...... I com sempre tothom mirant per els seus interessos, escombrant cap a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Típic, tipic... Com ho podríem fer per canviar-ho?

      Elimina
  10. quina cosa més idiota és fer un brindis no sentit...!!
    de callar, mai te n'has de penedir; amb aixecar la copa en tens prou !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Baba... Hi ha de tot en aquest món... Que vols fer-hi?

      Elimina
  11. De tants espàrrecs que fregia, en Joan en va muntar una botiga especialitzada.
    Bon profit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, Olga... Doncs, devia estar encantat de fregir-ne, oi? M'has fet riure...

      Elimina
  12. Hahahaha alguna cosa em diu que, o l'Esther troba una excusa ràpida i creïble pel seu "lapsus" o no sé jo si hi haurà massa trobades familiars després d'aquesta :-P

    ResponElimina
  13. "Aix... Aquestes famílies!! Sembla que no n hi hagi ni una que estigui tothom en pau." Ups! Això és el que em vas escriure al meu relat... i veig que s'escau perfectament al teu hehehe... (m'has estalviat feina de comentar). Deu n'hi do l'enrevessament d'aquesta família teva!! Molt divertit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Aquesta és una novetat, un comentari que pugui retornar-se...

      A mi m'agrada més escriure històries felices, la veritat, però a vegades es fa difícil, i des que en XeXu, em va proposar de practicar finals no feliços als Relats Conjunts, de tant en tant me'n surt algun així, de mal rotllo latent...

      Gràcies, Ignasi!!

      Elimina
  14. Quin sidral, només hi faltava el notari.

    ResponElimina
  15. Has tret el pensament de tots els personatges, quina imaginació!! El que més m'agrada és l'últim... Quina bomba de brindis! però què farà? Que anul.le que anul.le ara que encara és a temps!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari