Col·lecció de moments: Donec Perficiam

dissabte, 14 de febrer del 2015

Donec Perficiam

Enreixats, com estem

encara tenim força i llum.

Traiem el cap!

De nou i tantes vegades com calgui.

Que no s'aturi ...

fins, a reeixir,

aquesta revolució, nostra,

des dels somriures

32 comentaris:

Elfreelang14 de febrer del 2015, a les 14:40
que no s'aturi ni es saturi la nostra capacitat de fer revolucions amb el poder del somriure
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri14 de febrer del 2015, a les 16:08
"I amb el somriure, la revolta" que deia Llach-Pol… I és que és mil vegades més poderós un somriure que una actitud violenta. I més revolucionari!
Com la teva flor treu el cap per sobre del filat i escampa olors i bellesa.
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri14 de febrer del 2015, a les 16:12
Acabo de trobar el sentit de la cita que titula el post: "Donec perficiam" http://ca.wikipedia.org/wiki/Donec_Perficiam

No la coneixia. Omple encara més de sentit el teu missatge: "fins a reixir"!
ResponElimina
Respostes
Sílvia 14 de febrer del 2015, a les 17:18
Com una fotografia que vaig veure d'una pintada que deia reLOVEution! Jo també he anat a la viquipèdia a veure l'origen d'aquest lema tan "reeixit". M'encanta.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals14 de febrer del 2015, a les 17:55
Hi ha vegades que cal recordar expressions com aquesta per no caure en el desànim.
ResponElimina
Respostes
Laura T. Marcel14 de febrer del 2015, a les 18:26
Em tremola la gola d'emoció llegint aquest poema!
Et copiaré el títol per a fer una entrada en el meu blog.
ResponElimina
Respostes
Relatus14 de febrer del 2015, a les 18:37
Sempre amb el cap alt... Somrients
ResponElimina
Respostes
xavier pujol14 de febrer del 2015, a les 20:07
La reixa està rovellada. Els somriures, lluents.
Reincidim en la revolta i reeixirem en la victòria.
ResponElimina
Respostes
... i escaig15 de febrer del 2015, a les 11:33
emoció pura, la gent no fallarà; i, en tot cas, d'aquesta en quedarà un gest de dignitat, per als nostres fills i els nostres néts;
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs15 de febrer del 2015, a les 12:10
En alguns casos la reixa fa de suport on les plantes enfiladisses proven d'arribar fins al cel.
ResponElimina
Respostes
Clidice15 de febrer del 2015, a les 14:00
Malauradament puc bloguejar poc, però sempre que vinc a casa teva em passo una bona estona gaudint de cada imatge. Una abraçada.
ResponElimina
Respostes
Galionar15 de febrer del 2015, a les 15:55
I amb el somriure, la revolta, Carme! Com diu l'Olga, el reixat pot servir de suport per arribar molt amunt...
Una gran abraçada!
ResponElimina
Respostes
Consol15 de febrer del 2015, a les 17:48
La lluita del nostre poble, sempre la mateixa, ve de tan lluny que fins i tot tenim un lema en llatí. M'ha agradat conèixer-ho i també saber de l'existència d'una Acadèmia de desconfiats. El dibuix i el poema expressen molt bé el Donec Perficiam.
ResponElimina
Respostes
M. Roser15 de febrer del 2015, a les 20:23
Cap reixa podrà privar als nostres pensaments de somniar que farem realitat el què tant ens il·lusiona...
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog15 de febrer del 2015, a les 23:33
Cap reixa pot empresonar els pensaments.
Donec Perficiam, doncs!

ResponElimina
Respostes
miquel16 de febrer del 2015, a les 0:38
M'agrada molt aquest lema, i que tiri endavant amb somriures (i altres mostres pacífiques dels desitjos) que hauran de continuar perquè els desitjos són inacabables.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)