dissabte, 14 de febrer de 2015

Donec Perficiam


Enreixats, com estem
encara tenim força i llum.

Traiem el cap! 
De nou i tantes vegades com calgui.
Que no s'aturi ...
aquesta revolució, nostra,
des dels somriures

33 comentaris:

  1. que no s'aturi ni es saturi la nostra capacitat de fer revolucions amb el poder del somriure

    ResponElimina
  2. "I amb el somriure, la revolta" que deia Llach-Pol… I és que és mil vegades més poderós un somriure que una actitud violenta. I més revolucionari!
    Com la teva flor treu el cap per sobre del filat i escampa olors i bellesa.

    ResponElimina
  3. Acabo de trobar el sentit de la cita que titula el post: "Donec perficiam" http://ca.wikipedia.org/wiki/Donec_Perficiam

    No la coneixia. Omple encara més de sentit el teu missatge: "fins a reixir"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'enllaç, ara el posaré al post! Jo he après aquesta expressió, des que estem en aquest procés per la independència.

      Elimina
  4. Com una fotografia que vaig veure d'una pintada que deia reLOVEution! Jo també he anat a la viquipèdia a veure l'origen d'aquest lema tan "reeixit". M'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, m'alegro molt que t'agradi... hem d'anar posant-nos en marxa que això està tot molt mort i ens queda molta feina per fer...

      Elimina
  5. Hi ha vegades que cal recordar expressions com aquesta per no caure en el desànim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem caure en el desànim, no ens ho podem permetre, ens costaria massa car.

      Elimina
  6. Em tremola la gola d'emoció llegint aquest poema!
    Et copiaré el títol per a fer una entrada en el meu blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Laura... tota feina és bona i la que tu dius al teu post... és de paciència de la grossa...

      Elimina
  7. La reixa està rovellada. Els somriures, lluents.
    Reincidim en la revolta i reeixirem en la victòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reincidim en la revolta i reeixirem en la victòria!!! Està molt bé!

      Elimina
  8. emoció pura, la gent no fallarà; i, en tot cas, d'aquesta en quedarà un gest de dignitat, per als nostres fills i els nostres néts;

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que no, perquè finalment només ens tenim a nosaltres mateixos.

      Elimina
  9. En alguns casos la reixa fa de suport on les plantes enfiladisses proven d'arribar fins al cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona utilització de la reixa... M agrada arribar ben amunt...

      Elimina
  10. Malauradament puc bloguejar poc, però sempre que vinc a casa teva em passo una bona estona gaudint de cada imatge. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, Cli, jo sempre passo per casa teva, encara que sovint no dic res.

      Elimina
  11. I amb el somriure, la revolta, Carme! Com diu l'Olga, el reixat pot servir de suport per arribar molt amunt...
    Una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran abraçada... Si dels inconvenients en sabem fer palanques per arribat ben amunt...

      Elimina
  12. La lluita del nostre poble, sempre la mateixa, ve de tan lluny que fins i tot tenim un lema en llatí. M'ha agradat conèixer-ho i també saber de l'existència d'una Acadèmia de desconfiats. El dibuix i el poema expressen molt bé el Donec Perficiam.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment crec que ens faria falta que continués l'Acadèmia de desconfiats... Amb aquest estat que ens "estima" tant no s'hi pot confiar mai...

      Donec perficiam!!!

      Elimina
  13. Cap reixa podrà privar als nostres pensaments de somniar que farem realitat el què tant ens il·lusiona...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure... Si la reixa és fes massa espessa, no sé pas si la viola hagués pogutvtreure el cap. Senpre hi ha d haver un marge de maniobra.

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
    2. És una viola, em pensava que era un pensament,ai!

      Elimina
  14. Cap reixa pot empresonar els pensaments.
    Donec Perficiam, doncs!


    ResponElimina
  15. M'agrada molt aquest lema, i que tiri endavant amb somriures (i altres mostres pacífiques dels desitjos) que hauran de continuar perquè els desitjos són inacabables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, hauran de continuar, per sort els desitjos són inacabables... a mi també m'agrada aquest lema.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari