Col·lecció de moments: Rimbaud a ca la Glòria Abras

dilluns, 23 de febrer del 2015

Rimbaud a ca la Glòria Abras

Vaig trobar aquest poema a "Certa Glòria" en dues versions, la traducció al castellà i en versió original. Vaig tenir unes inesperades ganes d'afegir-me a les traduccions.

D'una foto del Barbollaire a les Itineràncies

Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers,
picotée par les blés, fouler l'herbe menue:
rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds.
Je laissairai le vent baigner ma tête nue.

Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
mais l'amour infini me montera dans l'âme,
et j'irai loin, bien loin, comme un bohemien,
par la Nature, -hereux comme avec une femme.

Arthur Rimbaud
Mars 1870

Pels vespres blaus d'estiu, aniré pels camins.
Picotejat pel blat, petjant l'herba menuda:
Somiador, en sentiré la frescor sota els peus.
I deixaré al vent banyar ma testa nua.

I no parlaré gens, i no pensaré res:
Però l'amor infinit em pujarà per l'ànima.
I aniré lluny, ben lluny, com si fos un bohemi,
Per la natura, -feliç com si anés amb l'amiga.

Arthur Rimbaud
Març 1870
Traducció: Carme Rosanas

PD: Aquest dibuix ja no és nou a la Col·lecció de moments, perdoneu la repetició, però va ser el que vaig veure dins el cap, mentre llegia. Ja sé que parla un adult, però segur que mirava amb ulls d'infant.

36 comentaris:

rebaixes23 de febrer del 2015, a les 12:29
Tots anem lluny encara que pas a pas... Que no se'ns esborri el lluny i no ens falti el pas...Anton.
ResponElimina
Respostes
Teresa Ribera23 de febrer del 2015, a les 12:45
Carme, m'has fet pensar, i cercar una altra vegada, el vídeo (veu mirada de Josep Porcar a Salms, o videolit a Blogs de Lletres) té el nom de Sensation. El teu dibuix i el vídeo tenen un infant de protagonista. La natura es fa mirar amb ulls d'infant. Veuràs
ResponElimina
Respostes
xavier pujol23 de febrer del 2015, a les 13:52
M'ha agradat en les 3 versions: en francès, en català i en aquarel·lí.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca23 de febrer del 2015, a les 14:19
Com si anés amb l'aigua...
Enmig dels segles, amb esbulls de blat.
Com si Heràclit, inquiet.
ResponElimina
Respostes
Consol23 de febrer del 2015, a les 16:33
Un poema que m'agrada molt. El vaig conèixer per Josep Palau i Fabre que també el va traduir i en va fer una versió pròpia amb el títol "L'aventura". Magnífic dibuix.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals23 de febrer del 2015, a les 17:55
"l'amor infinit em pujarà per l'ànima", com aquest poema puja pel lector, sense parlar, sense pensar.
ResponElimina
Respostes
novesflors23 de febrer del 2015, a les 18:23
Fins ara sabia que escrivies, que pintaves, però... també traductora? Ets completa, Carme ;)
ResponElimina
Respostes
Galionar23 de febrer del 2015, a les 19:06
No sé que transmet més calma, si el poema o el dibux amb aquest cel, Carme. Un gran encert, aparellar les dues coses.
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri23 de febrer del 2015, a les 20:09
Un poema preciós Carme. Vull dir el teu, encara que el de Rimbaud no està pas malament… Jo també sento de vegades aquest impuls irrefrenable de traduir un poema. És una manera més de fer-te'l teu. No sé com ho diu Palau i Fabre però la teva versió em sembla esplèndida! I l'aquarel·la, com sempre, reblant el pinzell (el clau aquí no hi queda gaire bé).
Gràcies!
ResponElimina
Respostes
M. Roser23 de febrer del 2015, a les 21:30
Doncs no el recordava el dibuix, és molt bonic...
M'encanta el poema, m'hi sento molt identificada amb tanta natura, em fa sentir molt bé!
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
lolita lagarto23 de febrer del 2015, a les 21:32
un poema preciós i m'agrada molt la traducció que n'has fet, té una sonoritat molt bella..

i no parlaré gens, i no pensaré res
pero l'amor infinit em pujarà per l'ànima

sublim!
ResponElimina
Respostes
Barbollaire23 de febrer del 2015, a les 22:30
Una traducció preciosa.
Com el dibuix. És possible que em soni d'alguna cosa? XDDDD. demà en fa 16 ;)
Saps que és un dels meus poemes favorits?
Palau i Fabre va fer una traducció que va cantar Ramon Muntaner
http://grooveshark.com/s/L+aventura/4hwiu1?src=5

Però tot i ser preciosa, la trobo un xic... seriosa

La que sempre, sempre, sempre em fa somriure és aquesta altre versió, d'Oscar Mas:

http://grooveshark.com/s/Sensaci/2KJ8Sr?src=5

Gràcies nineta estimada.
Una bosseta de petonets dolços
:)******************
ResponElimina
Respostes
Barbollaire23 de febrer del 2015, a les 22:35
T'he deixat els links d'una forma un xic garrula.
A veure si ara:
Ramon Muntaner L'Aventura

Oscar Mas Sensació

Més petonets dolços ;)***
ResponElimina
Respostes
Relatus23 de febrer del 2015, a les 22:48
No hi ha res que se't ressisteixi! Bonic poema i preciós dibuix.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas23 de febrer del 2015, a les 23:22
Moltes gràcies, Loreto!!!
ResponElimina
Respostes
Miquel23 de febrer del 2015, a les 23:56
M'agrada el poema, m'agraden les teues interpretacions: més lliure la del dibuix que et ve a la memòria, més fidel la del poema que agafa la teua música i fa petites variacions subtils, com aquest "si anés amb una amiga" del final, que m'encanta. Llegir sempre és, poc o molt, acostar els textos a la pròpia sensibilitat. Un plaer, Carme.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog24 de febrer del 2015, a les 0:19
M'agrada molt tot el post. El poema és dels que m'arriba i el dibuix, encantador.
Ja només et faltava ser traductora de poemes. Carme, ets polifacètica. I a sobre ho fas bé!
ResponElimina
Respostes
Assumpta25 de febrer del 2015, a les 19:16
M'encanta aquest dibuix... aquest nen porta un jersei semblant al meu! :-DDD

Es nota que ell (l'nfant) està totalment abstret en els seus pensaments... Deu ser agradable tenir una xerradeta amb aquest nen. Deu saber un munt de coses que ens podria ensenyar! :-)
ResponElimina
Respostes