Col·lecció de moments: Descobrir

dimarts, 24 de febrer del 2015

Descobrir

Si no has descobert alguna cosa estranya durant el dia,

no pots dir que hagi estat un gran dia.

John Wheeler (1911-2008) físic

Descobrir alguna cosa estranya
o potser excepcional,

segueix essent el desig de tots els dies.

potser...

Despullar l'ànima

trobar veritats que tant s'oculten.

Saber els camins.

Trobar els retorns.

Treure el vel d'algun misteris
trobar un home savi
o potser un extraterrestre...

o al menys...

Poder veure,

la flor de l'aspidistra,

encara que s'amagui,

o el mar sense reflex

com un llençol opac,

O saber el significat

d'aquell esguard

que s'esmuny.

Infinits descobriments

ens poden fer gran, el dia.

43 comentaris:

Eva24 de febrer del 2015, a les 11:20
És impossible! És impossible no descobrir o, almenys, no estranyar-se d'alguna cosa durant tot un dia! :)
ResponElimina
Respostes
Sergi24 de febrer del 2015, a les 11:45
Posaré el contrapunt negatiu, pot ser que la cosa estranya que descobrim sigui quelcom que no ens esperem, una cosa que ens és estranya perquè no ens l'espereràvem, i pot ser que així el dia no sigui bo del tot. Això sí, val la pena estar ben atent al nostre entorn, a veure què s'hi cou. Podem descobrir un món totalment nou.
ResponElimina
Respostes
Teresa Ribera24 de febrer del 2015, a les 12:07
Això és viure! Descobrir. Inquietud per saber. Mentre hi ha curiositat hi ha vida.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol24 de febrer del 2015, a les 12:27
Ja som al migdia i encara no he descobert res d'estrany.
Descobrir que no descobrim res, val com a descoberta?
Prometo esforçar-m'hi aquesta tarda.
ResponElimina
Respostes
... i escaig24 de febrer del 2015, a les 13:51
acabo de descobrir dues coses: que el comentari no s'ha publicat com l'havia escrit, i que a casa tinc una aspidistra; em sembla fantàstic fer descobertes, fruit de la curiositat; i trobar els retorns: que maco, i tant que sí
una abraçada
.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca24 de febrer del 2015, a les 14:59
Doncs jo fa molts anys que no he entrat al Zurich;
el dia que hi torni semblaré un extraterrestre;
a part d'això, potser em descobriré a mi mateix embolcallat en el llençol
o disfressadet de la flor de l'aspidistra, no ho sé.
Això sí: entre tu i John Wheeler aconseguireu que sigui un gran dia.
ResponElimina
Respostes
rebaixes24 de febrer del 2015, a les 16:40
Avui el vent ens descobreix que no veure una cosa no vol dir que no existeixi... Anton.
ResponElimina
Respostes
Jordi Solà Coll24 de febrer del 2015, a les 16:50
La veritat és com una flor que cada dia s'obre a la llum del cor. Sempre a descobrir infinits significats en cada cosa.

Abraçades, des de El Far.
ResponElimina
Respostes
ignasi24 de febrer del 2015, a les 18:02
La meva àvia, que era d'un poblet a prop de Calatayud, sempre ens deia: "A la cama no te irás sin saber una cosa más"...
ResponElimina
Respostes
novesflors24 de febrer del 2015, a les 18:27
Potser no cal que siguen fets estranys, potser cal descobrir coses petites i quotidianes que ens passen al davant dels ulls sense que els prestem atenció.
ResponElimina
Respostes
Consol24 de febrer del 2015, a les 18:46
Uns ulls curiosos cada dia veuen coses estranyes per desxifrar.
ResponElimina
Respostes
Galionar24 de febrer del 2015, a les 21:09
Potser tampoc no cal, haver de descobrir alguna cosa nova cada dia; jo em conformo en una vegada de tant en tant, i així és com un regal impensat que valoro molt més i que em fa més il·lusió. Sobretot quan es tracta d'algunes de les coses a què et refereixes a la segona part del teu poema.
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
M. Roser24 de febrer del 2015, a les 21:27
Ai no ho sé, descobrir coses sempre és un objectiu...Si la cosa estranya és positiva , serà un gran dia, però si és negativa... Estic amb la Montse!
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Jordi24 de febrer del 2015, a les 21:56
Una mica estrany aquest John Wheeler... Crec que ja puc dir que ha estat un gran dia.
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri24 de febrer del 2015, a les 23:17
Estic amb la Consol, la descoberta d'alguna cosa estranya està en la capacitat d'observar, de mantenir-se amatent a tot el que passa al nostre voltant. I, de vegades, a saber mirar amb uns altres ulls el mateix que veiem cada dia… Si sempre esperem que l'estranyesa vingui de fora ens estem perdent moltes petites descobertes.
Com mirar-te una persona que coneixes amb ulls nous...
ResponElimina
Respostes
fra miquel25 de febrer del 2015, a les 7:21
Jo si que he vist la flor de l'aspidistra!!! :) :) :) És difícil de veure, si. L'únic cop que la vaig veure va ser a casa d'una clienta. La planta estava abarrotant el test, potser és en aquestes condicions que floreig ¿?
Estarem atents a l'aspidistra, però també a qualsevol altre descobriment que ens ofereixi el dia ;)
Abraçada
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals25 de febrer del 2015, a les 13:12
Com la bona obra del dia, que ens deien de petits.
ResponElimina
Respostes
Garbí2425 de febrer del 2015, a les 22:34
I a vegades descobrim coses que millor no haver-ho fet....però per sort poques vegades
ResponElimina
Respostes
mercè26 de febrer del 2015, a les 9:41
descobrir, és viure...
ResponElimina
Respostes
Relatus26 de febrer del 2015, a les 20:50
I si no hem descobert res, podem agafar una novel.la i segur que ho trobarem allà
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)