Primeres proves d'un programa nou, (dibuixos virtuals, sense paper) inspirant-me en una fotografia de la Consol d'Hora blava
Ara...
que la llum del capvespre
enrogeix la terra i els arbres,
ara...
que les ombres s'allargassen fins l'infinit.
Ara és el moment de pensar en present
i de donar-nos una calidesa en cada mot.
Pensar-te, com si fos el primer dia,
com si la història es difuminés
mentre les ombres de terra es desdibuixen
en amagar-se el sol.
Ara,
deixarem els bocinets de vida
per seguir l'amor.
Aquestes proves "pinten" molt bé, Carme! Tenen una textura molt semblant a la del pinzell, no?
ResponEliminaI les paraules amb les que les acompanyes, precioses, plenes d'aquesta calidesa de la posta.
Deixem, doncs, els bocinets de vida i correm darrere l'amor!!
Bona nit, Carme. Un petonet.
Sí, sembla que pinti a l'oli, cosa que mai no ne fet... ;)
EliminaUna abraçada, August!
Realment bonic. Al final, entre tots, em fareu entrar en aquest món d'art, de poesia...
ResponEliminaGràcies, Ignasi!!!
EliminaUn poema preciós. M'encanten aquests colors dels dibuixos. Aquesta nova tècnica és molt prometedora.
ResponEliminaA veure què en sé treure...
EliminaLa vida viu en harmonia en aquest dibuix, en aquests colors i en aquest poema. L'art s'estén paral·lel a les pinzellades i als versos
ResponEliminaEm fa una mica de vergonya (o molta) quan em parleu d'art... Jo només jugo...
EliminaSón pintures virtuals? Caram, el traç és força realista, oi?
ResponEliminaSí, fan uns programes espectaculars... Pots triar si pintes a l'ol·li, amb quarel·la, amb ceres o amb llapis... I tot molt realista...
EliminaPer seguir l'amor en la nit que s'apropa.
ResponEliminaSeguir l'amor de nit i de dia...
EliminaCrec que has trobat un bon programa, molt realista.
ResponEliminaSi, és molt xulo, el coneixes?
EliminaMe l'acabo de baixar de la botiga del Windows 8 però em temo que per arribar als teus resultats no en tindré prou només amb el programa... ;-)
ResponEliminaHome, Mc, jo penso que més aviat t'hauré decdemanar que no practiquis gaire que en quatre dies em deixes enrere...
EliminaUns dibuixos senzills però amb molta força. Un poema preciós.
ResponEliminaMoltes gràcies, jo mateixa...
EliminaEls colors són molt bonics.
ResponEliminaM'alegro que t'agradin, Eva!!!
Eliminaquan un és artista pinta fins i tot amb......bé ara no em ve el cap la paraula... ;)
ResponElimina;) bé, tu sempre estimules la imaginació... Deixarem que cadascú se la pensi,..
EliminaImagino que jugar amb tots aquests programes i aplicacions deu ser molt entretingut... segur que jo també m'ho passaria pipa fent proves hehehe
ResponEliminaAra bé, on hi hagi una autèntica aquarel·la "Rosanas" que s'apartin les maquinetes...
He, he, he... Gràcies!
Elimina"Pensar-te, com si fos el primer dia ..." Què bonic, Carme!!
ResponEliminaExperimentes amb noves tècniques i cap se't resisteix, ets una artistassa!!
M'agraden moltíssim.
Nanit, preciosa ☺
M'agrada la idea d'aquesta frase, i m'alegro que a tu també t'agradi.
EliminaBon dissabte.bonica! Una abraçada.
que bonic el poema carme, en contraposició al dibuix, mancat de plasticitat i matuser en el traç, lluny de la sensibilitat a que ens has acostumat en les teves aquareles...
ResponEliminaperò el poema s'ho val tot en aquesta entrada !!
Gràcies, mercè, per les teves opinions, una de cada manera. He de reconèixer que no m'estranya gens ni mica que el meu dibuix estigui mancat de plasticitat, perquè confesso que no tinc ni la més remota idea de què vol dir exactament això.
EliminaPer a mi, el meu dibuix és una conseqüència, d'una eina nova que vaig provant, pinzells gruixuts, pinzells prims, colors diversos i res més... no busqueu mai tècnica ni forma depurada en les meves produccions. Crec que no s'hi pot trobar ni aquí, ni en els Paints ni en les aquarel·les. Mai. Si de cas busqueu-hi un petit retallet de vida que s'ha traduït en un "moment" concret. De vida, de sentiments, d'emocions, n'hi ha, i és precisament això el que busco que hi hagi.
I si parlés dels poemes diria exactament el mateix. Ni tècnica, ni llenguatge depurat. Pura emoció, res més. Per aquesta raó m'agrada dir que no faig poesia. Em sento més lliure dient el que vull i com vull. Si és poesia o no, si uns li consideren i altres no... de fet, m'importa poc.
Ai que el senyor Google, se m'ha endut el comentari...
EliminaSi anem deixant bocinets de vida per seguir l'amor, no hi haurà perill de què ens perdem...
Em quedo amb els primer dibuix, que els colors són més hivernals
Petonets.
Ostres, ja veig que no sóc l'única, ahir a la tarda vaig haver de repetir al menys 4 comentaris, perquè s'evaporaven...
EliminaAixò dels bocinets de vida em va fer dubtar de com es podia interpretar. M'agrada lacteva opció!
Petonets...
M'encanta com t'han quedat les pintures, Carme! Ara que he començat amb les aquarel·les...! Però no he pintat cap paisatge, encara.
ResponEliminaSegur que tu ho faràs bé, començant per aprendre'n de veritat, he, he, he, jo vaig a la meva bola i faig el que puc. De tota manera em fa somriure que t'agradin. El primer somriure del dis. Gràcies pel regal. Ens les ensenyaràs, les aquarel·les? Jo et tinc controlada a la barra lateral i et vaig seguint envara que no digui res...
Elimina