Col·lecció de moments: Burj Khalifa - Una proposta de Relats conjunts

dissabte, 21 de febrer del 2015

Burj Khalifa - Una proposta de Relats conjunts

Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada,

Skidmore, Owings and Merrill, 2010
Una proposta de Relats Conjunts

- Punxa-núvols
grata-cels
on vas amb el teu posat
fred i altiu?

- Sóc el més alt i el més fort, el més elegant, el més buit i el més car.

- Gràcies per la sinceritat, aniré, doncs ben lluny, a buscar caliu.

50 comentaris:

Joana21 de febrer del 2015, a les 12:14
Una mica freds sí que ho són.I altius però en el món hi ha d'haver de tot. Em quedo vora el caliu d'una bona llar de foc i avui encara més.
Bon cap de setmana Carme
ResponElimina
Respostes
Consol21 de febrer del 2015, a les 12:39
Jo també fugiré d'aquest punxa-núvols, tan pretensiós i guerrer. I de tota aquesta esplenada de mal gust.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang21 de febrer del 2015, a les 13:19
Bona proposta Carme condensada diu molt!
ResponElimina
Respostes
Eva21 de febrer del 2015, a les 13:54
"El més buit", efectivament.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals21 de febrer del 2015, a les 14:29
Sobretot el més buit!
ResponElimina
Respostes
Galionar21 de febrer del 2015, a les 15:35
Cal agrair la sinceritat, francament. És clar que tard o d'hora se n'haurien adonat, de la seva buidor...
Molt bon conte amb la seva simplicitat, Carme. Amb les paraules justes. I amb el teu caliu.
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
McAbeu21 de febrer del 2015, a les 15:52
Amb tanta buidor, tanta prepotència, tan luxe i tanta altivesa, en un lloc així només s'hi poden trobar a gust els fantasmes. ;-)
ResponElimina
Respostes
M. Roser21 de febrer del 2015, a les 19:35
Ai sí, altiu , fred, car, sembla tot un desafiament...Si tenim el caliu d' una caseta, no ens cal res més!
Petonets.
ResponElimina
Respostes
novesflors21 de febrer del 2015, a les 19:58
Sí que sembla que pot punxar els núvols (i desinflar l'atmosfera i tot, com un globus pansit). Una casa a peu pla i un jardinet propi s'agraeix més.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol21 de febrer del 2015, a les 20:06
Aquest punxa-cel és una mica agressiu
Potser gràcies a aquest bell poema se n'adona que amb prepotència no es va enlloc i la punxa serveixi per foradar núvols i portar pluges amables als països que n'estiguin mancats.
ResponElimina
Respostes
Assumpta21 de febrer del 2015, a les 22:29
Una caseta a la muntanya... la llar de foc amb aquell crepitar de la fusta (que he sentit a les pel·lis, ho reconec hehe)... un vell sofà a la vora... una tassa de te... un llibre... Mmmmmmmmmm què bé!!
Qui vol anar a Dubai? :-DDD
ResponElimina
Respostes
Sergi21 de febrer del 2015, a les 22:48
Per un moment m'ha recordat a en Cristiano Ronaldo, i després s'estranya per què la gent no se l'estima gaire..
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog21 de febrer del 2015, a les 22:55
Un edifici fet a la mesura dels que volen viure en ell: gent prepotent, altiva i freda.
Bon relat. Breu i encertat.
ResponElimina
Respostes
Alfonso Robles Motos22 de febrer del 2015, a les 0:38
M'ha agradat això de punxa núvols. En veure'l em fa pensar en tants obrers que hauran treballat i segur que en condicions de misèria. Que bestialitat!
M'agrada la teva aportació Carme.
Una abraçada
ResponElimina
Respostes
fanal blau22 de febrer del 2015, a les 1:07
Et llegeixo després de penjar la meva proposta, i ja veuràs, a mi que m'agraden, aquest tampoc em sedueix...
Bona aportació!
ResponElimina
Respostes
Pere22 de febrer del 2015, a les 11:23
La torre de Babel havia de ser així ... com aquesta.
I ja saps com va acabar tot.

Bon dia Carme.
ResponElimina
Respostes
Garbí2422 de febrer del 2015, a les 18:06
tenir-ho tot i ser el més infeliç és cosa habitual en molts, i no tot són edificis.
ResponElimina
Respostes
Relatus22 de febrer del 2015, a les 18:17
Déu ni do! Entre tots l'esteu deixant fatal, a aquesta torre. A mi tampoc no m'agrada el que simbolitza però la torre en sí tampoc està tant malament :)
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs22 de febrer del 2015, a les 18:56
Jocs de meccano per a distreure els rics eterns.
Em va agradar molt la teva versió del poema de Rimbaud per a la Glòria, felicitats. El castellà no valia res.
ResponElimina
Respostes
Gemma Sara22 de febrer del 2015, a les 23:53
Sí perquè caliu, el que es diu caliu, no transmet, ni intenció, perquè la finalitat era... quina era?
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)23 de febrer del 2015, a les 10:53
alt, puntxagut, fred i lleg!!!!!
ResponElimina
Respostes
deomises2 de març del 2015, a les 17:55
Breu també, però amb molt de missatge, Carme! Bentrobada de nou!

d.
ResponElimina
Respostes
sa lluna2 de març del 2015, a les 19:14
"Sóc més i més que tu ..."
Quines paraules més lletges, fas bé en allunyar-te, també m'allunyaré com tu cercant caliu.

Bessets, preciosa! ✿
ResponElimina
Respostes
montse2 de març del 2015, a les 20:05
Aquest punxa núvols està renyint amb els que comparteixen casa i hortet.
ResponElimina
Respostes
Rafel2 de març del 2015, a les 22:32
Mots ben trobats. El buit i, en aquest cas, l'alçada són enemics del caliu.
ResponElimina
Respostes
AlfredRussel4 de març del 2015, a les 17:33
Sempre hi haurà qui necessite sentir-se més que els altres, encara que siga fent edificis que ho demostren...

Si la torre estiguera a la meua terra, ja li dirien segur "la Torre Collons". Per allò de que la miraries i diries: "Collons, quina torre!", com a la finca de Ferro de València ;)
ResponElimina
Respostes
ignasi5 de març del 2015, a les 8:17
Doncs seguirem buscant el caliu... potser haurem d'anar a una cabana de pastor a la muntanya...
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)