.jpg) |
| D'una foto del Barbollaire |
Penjo a la façana
dels dies i les hores,
torratxes de mots
que s'enfilen com somnis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada molt la pintura abans i després de posar-li color, avui!
ResponEliminaEls somnis sempre s'enfilen.
Gràcies, Helena!!!
EliminaOstres, t'ha quedat molt bé! M'agrada la combinació de colors i el detall.
ResponEliminaGràcies, XeXu!
EliminaPenges mots ben acolorits. Molt bonic.
ResponEliminaGràcies, guapa!
Eliminaquina feinada a regar per tal de que no perdin el color no?
ResponEliminaI com costa arribar a les de dalt de tot!
EliminaTots els que viuen en aquesta casa, deuen tenir, somnis florits...És molt bonica!
ResponEliminaPetonets.
Somnis florits i enfiladissos...
EliminaL'aquarel·la acolorida li diu al dibuix: et veig desmotivat. Deixa'm que alegri els teus somnis.
ResponEliminaAra que me'l miro, si que el trobo desmotivat aquest dibuix, sort que finalment ha acabat pintat!
EliminaAmb colors queda meravellosa. Una mica de calidesa al fred que tenim aquests dies.
ResponEliminaAvui tenim fred i neu... Pobres plantetes...
EliminaM'encanta, Carme, el teu traç, fi, polit i ple de calidesa. Imagina't quan hi afegeixes el color! I el poema, com sempre, està a l'alçada del dibuix. Els mots ajuden a enfilar-nos, somnis enllà.
ResponEliminaPer cert, feia molt de temps que no sentia a algú dir "torratxa". Jo ho deia de petit però després, amb els canvis de lloc i l'estandarització de la llengua a l'escola he acabat dient "torreta" o "test", però "torratxa" em transporta a la meva infantesa!
Gràcies, August.
EliminaA mi torratxa també en transposta a la infantesa, els meus pares ho deien sempre així. Jo no sempre ho dic, m'he acostumat a test, però quan escric i no hi ha ningú que em senti, em surten més les paraules d'abans, les que ja no utilitzem tant.
Molt xulo!! Aquest 'souvenir' DCLIII, més bonic que un 'patio andalú' ;o)
ResponEliminaGràcies, Toni!
EliminaAmb tantes torratxes de mots una es queda sense paraules...
ResponEliminaUn pati ben bonic!
:)
Gràcies, Glòria!!!
Eliminaplantar somnis per fer-los fructificar...una boníssima idea !!
ResponEliminaamb una polida imatge, la primera, i una d'altre més acolorida i efectista, però menys detallada... posats a triar, que costa, m'emportaria la primera.
Sort que és una tria només virtual, perqué la primera ja, també és només virtual... Està pintada a sobre... M'alegro que t'agradin Mercè!!!
EliminaMots com flors creixen a l'abric d'una porta a cavall entre el sentit i la la claror.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.