 |
| D'una foto del Barbollaire |
La bellesa petita de les flors,
ens ve a trobar com les paraules
que diem amorosament triades.
La solitud del mur
es dreça esquerpa i tancada.
Hi ha un blau a la vora
que emmarca un diàleg obert.
Un collage de vida
en tantes capes de colors diversos.
Per les escletxes,
s'escapen somriures.
L'anterior i aquest són dibuixos ben bonics. Els fas amb fulles sueltes o en blocs?
ResponEliminaEls faig en blogs sempre. L'anterior, el de la porta, és fet en un blog molt gros, de 30 x 42 cm i que té nom propi. Es diu Molesquine gegant. Aquest d'avui és fet en un quadern petit, de 15 x 20 cm i aquest no l'he batejat!
EliminaUna complicitat metafòrica que els blocaires que et visitem entenem molt bé.
ResponEliminaUna complicitat que retorna quan l'enteneu tan bé. Gràcies!
EliminaÉs cert, el dibuix està fet en un quadern petit però ... les teves paraules d'avui no hi caben ni al Molesquine més gran.
ResponEliminaBona nit Carme.
Pere, aquest somriure tan gran que em regales no sé pas si passarà per l'escletxa perquè el puguis veure... Però jo ho intento.
EliminaMoltes gràcies i bona nit, Pere.
Unes flors petites i boniques, com les paraules que triem envoltades de sentiments, tot plegat ben emmarcat amb el color cel...Aquests somriures que surten a passejar, ens donen la benvinguda al teu bonic dibuix i fan que en gaudim...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Moltes gràcies i molt bona nit, M Roser.
EliminaHe atrapat un d'aquests somriures que s'escapen per les escletxes.
ResponElimina;) ben fet, no se'n pot deixar escapar cap!!!
EliminaMillor somriures que no pas llàgrimes, que s'escapin per les escletxes. Visca la joia de viure.
ResponEliminaI tant, molt milor així!!!
EliminaPer les escletxes, un bri de vida, un bri d'esperança. Tal com diu la cançó, les teves paraules són senzilles i tendres.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol!!!
EliminaQue s'escapin aqts somriures i se'ns encomanin a tots
ResponEliminaQue s'encomanin, doncs...
Elimina