%2B(1).jpg)
Les persones... Com miralls creatius. Ens versionen. Hi ha versions acolorides i belles. Hi ha les versions netes i despullades de qui sap arribar-nos a l'ànima. Hi ha versions monocromàtiques que ens simplifiquen i ens reposen, ensems.
Sala de miralls que deformen.
I jo al mig, buscant encara, la meva pròpia versió de mi mateixa.
I així sempre. Amb aquella espurna entre ingenua i curiosa.
ResponEliminaPer molts anys!
Buscant-nos sempre, Teresa!
EliminaPer molts anys poguem seguir buscant-nos!
no s'ha de defallir cada dia de la nostra vida un nou intent
ResponEliminaBen bé així, Xelo!!!
EliminaDeixar o apartar.se del camí... i després els endorrials ens treuen el bon mirar i el bon saber tornar o retornar a aquell camí on havíem caminat amb companyia i quasi sense esforç ( parlo per mi, de meva absència...)
ResponEliminaAmb les dos crosses, la del cap i la de la ma intento seguir el BON camí per on havia circulat... a veure si me'n surto... saps que sembla que ha sortit el sol... i desprès la posta i la lluna i nits fosques... La vida segueix i intentem que no ens deixi en un racó. Bon dia i fred, però fred...Anton.
Ben tornat al meu blog, amic Anton, ja saps que sempre tens les portes obertes, per venir, per no venir, per deixar comentari o per no deixar-ne.
EliminaQue tot allò que hem viscut de compartir tantes històries blocaires ja no hi ha qui ens ho prengui. L'amistat perdura.
Gràcies!!! Bon vespre... Que a aquesta hora encara deu fer més fred, cuida't molt!!!
Insaciables de noves provatures, quan tinguem la versió tridimensional farem un jardinet a un racó del cor.
ResponEliminaVersió tridimensional... No t'hi poses pas per poc!!! Clar que això del jardinet ecara és més...
EliminaDe vegades, les versions definitives ho són només perquè ens cansem de seguir buscant-ne de noves. En un treball o en un quadre, per exemple, ho hem de fer per força però en la vida és molt millor que no ens en cansem mai.
ResponEliminaTotalment d'acord, Mc!! Mai no som definitius... Anem versionant...
Eliminatots som com som i la millor versió de nosaltres mateixos és la que oferim amb la nostra presència;
ResponEliminaaquests miralls que deformen... no sé, com el món virtual,hi ha tan perill de tergiversació com irrellevància real, si ho mirem bé, pq allà queda, o no?
complicat
Precisament això em fa gràcia som com som i rebem a vegades imatges ben diferents decpart dels altres.
EliminaComplicat, però també interessant i divertit.
la versió definitiva no existeixen sí mateixa..., és un: -de moment, ja m'està bé-
ResponEliminael dia que tot es torni definitiu, és que ja no hi serem...!!!
Tens raó, com a definitiu de veritat l'absència final, aquesta, sí.
EliminaPotser ens passem tota la vida buscant "la nostra versió" i en realitat no existeix. Potser el que hi ha són diferents versions de nosaltres mateixos que van canviant amb el pas del temps, amb les situacions que vivim, amb les coneixences que fem, i en cada cas la realitat conforma una reacció en forma de nova visió de nosaltres. I en cada cas és la millor versió de nosaltres.
ResponEliminaLa millor versió de nosaltres, és precisament la més dinàmica, la més flexible, la més adaptativa...
EliminaNo crec que em defineixi a mi, però em quedo amb la quarta, la que té tantes coloraines.
ResponEliminaDoncs potser sí que et defineix, perquè no? Si t'hi trobes bé...
EliminaOooooh! Jo també vull jugaaaar! :-)))
ResponEliminaSón súper originals!! ... Tot i així, em quedo amb el segon hehehe
És fantàstic que vulguis jugar, encara que jo no he proposat cap joc. He, he, he...
EliminaUn amic m'ha manipulat les tres imatges de dalt i jo amb el programa de dibuix Fresh Paint he canviat les altres. Ja veig que t'ha agradat l'ànima al descobert...
diuen que no s'ha mai de deixar de provar coses noves.....
ResponEliminaEndavant doncs amb les proves, noves...
EliminaCom ja ha dit algú, som canviants, ens adaptem… però hi ha alguna cosa de profunda que roman en nosaltres, crec. I aquesta versió no es canvia tan fàcilment. Només ho fan les circumstàncies excepcionals, les crisis, enteses sense valoració positiva ni negativa. El que costa és trobar l'equilibri entre mantenir-se fidel a un mateix i adaptar-se a la vida que ens canvia -a millor si volem- cada dia.
ResponEliminaJo em quedo amb la quarta, que és potser la que s'assembla més a l'aquarel·la definitiva, oi? És com una re-aquarel·la.
Trobar l'equilibri entre ser un mateix i adaptar-se a la vida, realment un repte quotidià.
EliminaÉs la mateixa aquarel·la, modificada per un programa de dibuix.
Quantes versions i totes guapes, però jo avui , no sé per què, Em decanto per la de colors i també per l'última que té un no sé què, de si és o no és, així com difuminada...
ResponEliminaPer cert, espero que trobis la versió de tu mateixa!
Petonets Carme.
Potser no la trobatè mai, perquè quan la tinc ja la torno a canviar...
EliminaPeronets...
Està molt bé poder fer tantes versions. Avui m'agrada la segona perquè està oberta a moltes d'altres. No serà que mai som una sola versió?
ResponEliminaI tant... Sempre som una mica diferents en un àmbit i en un altre... Mai no som una sola versió.
EliminaCarme, segur que hi ha més versions, però amb aquest reguitzell hi podem reflexionar una bona estona.
ResponEliminaLes versions són infinites, tan si parlem d'un dibuix, com si parlem de nosaltres. Cadascú veu les coses i les persones a la seva manera... Compartir ja és reflexionar...
EliminaLa teva inquietud ens permet compartir la bellesa que crees. És fenomenal que segueixes cercant noves formes d'expressió, de comunicació. No deixis de buscar!
ResponEliminaGràcies, Glòria... a vegades penso que busco molt i no tinc constància per aprendre res de veritat...
EliminaÉs tan bonic canviar!!! Tot està en canvi constant!!! Ja ho deia Heràclit!!!!
ResponEliminaSi que és bonic canviar... sobretot si és per a millorar, eh?
EliminaÉs interessant això de les diverses versions de nosaltres mateixos. Potser no són més que peces d'un puzzle i tan sols soperposant-les totes ens veurem tal com som...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Totes tenen el seu toc. La que m'agrada més, la segona. Potser pels traços definits, no ho sé.
ResponElimina