Col·lecció de moments: Colors de Sant Andreu

dimarts, 10 de febrer del 2015

Colors de Sant Andreu

D'una foto d'en Xavier Pujol

No puc triar els colors del somnis,
Però puc pintar-los després:
De lila com les violetes, els lilàs i les glicines,
De blau, com els blauets i els miosotis,
De verd com els trèvols i les fulles dels arbres
De vermell com les roses enceses i els clavells arrissats,
Dels colors barrejats de la roba estesa
Pintar-los com la música...
Tants colors com té, la música!

31 comentaris:

Consol10 de febrer del 2015, a les 15:55
Un dibuix i un poema plens de colors... i de vida. A més, m'admira el teu coneixement de les plantes.
ResponElimina
Respostes
sa lluna10 de febrer del 2015, a les 16:34
Potser no puguem triar els colors dels somnis
però si els poden dibuixar, quina sort!!
M'agrada molt aquesta finestra tan acolorida, un carrer per a somiar...

Bona tarda, nina ... bessets de mil colors!!✿
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri10 de febrer del 2015, a les 16:47
Pintar els somnis deu ser com imaginar-te del tot el món que voldries viure…
A mi també em sorprèn -i admiro- el teu coneixement de les plantes. Jo conec més les de camp però, en canvi, sóc un analfabet gairebé absolut per a les de jardí…
Els colors de la música, i tant que en té de colors!
Gràcies, un cop més, per aquesta aquarel·la magnífica i aquests versos que l'acompanyen, Carme.
ResponElimina
Respostes
El porquet10 de febrer del 2015, a les 17:33
El carrer Grau... aquests són els meus territoris! ;)
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch10 de febrer del 2015, a les 17:39
Això és art exprés, Carme. El Xavier penja el post el dia 2, estem a 10 i aquí el tenim. Un somni xulíssim! Ets de Sant Andreu? Semblen pintats amb la música que surt del cor.
ResponElimina
Respostes
novesflors10 de febrer del 2015, a les 17:53
Preciós. Jo et done una miqueta de groc dels meus somnis i així col·labore :):)
ResponElimina
Respostes
jpmerch10 de febrer del 2015, a les 19:16
A mi també se'm barregen els colors de la roba, però no s'esperen a que l'estenga.
ResponElimina
Respostes
Garbí2410 de febrer del 2015, a les 19:31
T'has deixat les alegries....però segur que amb tant de color vindran.
ResponElimina
Respostes
Assumpta10 de febrer del 2015, a les 20:41
Doncs sí que és maco Sant Andreu!!
Imagino una ciutat plena de barris diferents, però tots amb colors triats per tu... S'hi estaria moooolt bé! :-))
ResponElimina
Respostes
M. Roser10 de febrer del 2015, a les 21:09
Veig que has pintat la foto del Xavier que a mi em va encantar...Trobo que donen fe d'una època en la que somniar era de les poques coses que es podien fer sense problemes i és ben clar que tenien somnis de colors les persones que vivien en aquestes cases...Ara només hi falta la música!
Petonets , Carme.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang10 de febrer del 2015, a les 21:29
que puc dir-te? que m' ha agradat el dibuix inspirat en la magnifica foto del Xavier, que els versos es poden pintar i imaginar tocar i olorar ....i fins i tot ballar
ResponElimina
Respostes
xavier pujol11 de febrer del 2015, a les 8:58
En "Porquet" l'ha encertat. És el carrer Grau.
I tu Carme, amb la teva aquarel·la, el teu poema, i la teva música encara l'has encertat més.
És bo posar colors als somnis. Recordo poc els somnis nocturns i qan ho faig, són en tons grisos. Benvinguts els colors!
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)11 de febrer del 2015, a les 11:36
M'agraden els colors dels teus somnis.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog12 de febrer del 2015, a les 0:03
Mira si són bonics el teu dibuix que fins hi tot el Porquet l'ha vingut a veure, després de tant de temps desaparegut!
Encantador el dibuix i el poema. M'agraden.
:)
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals14 de febrer del 2015, a les 17:57
Bona sinestèsia!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)