.jpg)
Miro sempre els mocadors que s'exposen, llaminers als ulls. Encara que no en sé portar i em fan més nosa que servei. Com qui mira fotografies boniques que duen records que ja no pots abastar. Miro colors i formes, miro nits i dies, miro solituds i alegries, com un catàleg de vida.
I de vegades els ressegueixo amb les puntes del dits, com si passés el dit per la pell, tot tornant a dibuixar les faccions del teu rostre.
A mi també sempre em sedueixen i m'aturo a mirar-los. Sempre són una temptació. A més, m'agrada dur-los al coll, en tinc un munt, i quan no en duc (de tardor a primavera) sembla que em falti alguna cosa.
ResponEliminaM'ho has posat molt difícil per triar-ne un, perquè me'ls enduria tots.
Potser per això, perquè són càlids, com una caricia.
Bon dia, Carme.
A mi m'agraden i no sé què fer-ne... me n'hauràs d'ensenyar, fanalet. Jo també me'ls enduria tots.
EliminaSedes de coloraines. Els ulls els miren amb tacte.
ResponEliminaSón ben bonics de mirar. Sobretot de mirar-los amb les mans.
EliminaA mi també em fan nosa, no penso gaire a posar-me'n, encara que faci fred. Però són estètics, sí.
ResponEliminaSón bonics... I això els salva!!!
EliminaPerquè són aquell regal que et van fer. Quin munt de records! Color, tacte i també olor.
ResponEliminaColor, tacte i olor, molt ben dit!!!
EliminaM'encanten els mocadors i en tinc una bona col·lecció, perquè en porto sempre...Aquests són molt bonics!
ResponEliminaPetonets.
Ja m'hi he fixat que en portes sempre... ;)
EliminaL'aquarel·la és tan acolorida i dibuixa una textura tan suau que vénen ganes de tocar-los. M'encanta tocar les coses -i les persones- tot i que és un sentit que, des de petits, ens ensenyen que cal "domesticar" (nen, no toquis!). Des d'aquí reivindico el tacte com un sentit a recuperar!! Si ens toquéssim més, trencaríem moltes barreres… (tot i que respecto que a algú no li agradi que el toquin i se senti violent)
ResponEliminaTotalment d'acord. A casa meva, a més a més del "no toquis" ens deien "teniu la vista al cap dels dits". Era veritat i jo encara li tinc. M'agrada molt tocar les coses i també les persones. Ben bé com tu dius... És com si per conèixer del tot, per acabar de conèixer del tot, tant per les coses com per les persones. Tocar una persona, per suaument i discretament que sigui, sempre trenca una barrera. O moltes. I és cert que hi ha gent a qui no li agrada que el toquin. Amb tots els respectes, és una llàstima per a ells.
EliminaMai és tard! Just aquest hivern he començat a fer servir bufandes. Sempre m'havien molestat, no sabia portar una cosa lligada al coll, però he començat a fer-ho i mira, ara vaig la mar de calentó! Si a banda de ser macos els mocadors de coll tenen una utilitat, ja serà perfecte.
ResponEliminaJo per mirar els mocadors, però per portar les bufandes quan fa fred.. Si fa fred ja no fan tanta nosa.
EliminaA mi també m'agraden els mocadors i, tot i que en tinc bastants, en porte poques vegades perquè , menuda com sóc, els trobe massa grans per a mi. En canvi, sí que em pose molt una braga (de les del coll ;)
ResponEliminaPer abrigar en aquestvtemps d hivern van molt bé. Jo no en tenia cap i engusny me n'han regalat una gruixuda i calentona.
Eliminajo crec que per la dansa dels set vels podria servir no? jo crec que a mi m'agradarien així....
ResponEliminaEls mocadors prou que servirien... Peró haurem de buscar una ballarina... Eh?
EliminaQuin dibuix més bonic! A mi també m'agrada mirar els mocadors o xals, i si que en duc, en tinc de molt antics, fins gruixuts, llisos estampats, uns comprats altres regalats i no sé mai quin posar-me. Ara, quan fa fred, van molt bé
ResponEliminaSí... quan fa fred, els gruixudets!!!
EliminaAddicta a els mocadors em diuen a casa, i es que en tinc de totes menes i colors i sempre en porto un al coll. M'agrada els colors que els hi has donat
ResponEliminaQue bé, a mi m'agradaria portar-ne, però ni tan sols hi penso i a sobre quan hi penso els perdo i me'ls descuido...
EliminaJo en porto sovint... bé, més que mocadors, foulards, però l'autèntica fanàtica és la meva germana que en deu tenir uns tres milions :-DDD
ResponEliminaSón maquíssims... però, a més, fan la meravellosa funció de protegir-te de més d'un refredat ;-))
Està molt bé portar-ne, potser entre totes em convencereu que els mocadors, no només són per mirar.
Elimina