dilluns, 2 de febrer de 2015

Mocadors - Moleskine gegant 21





Miro sempre els mocadors que s'exposen, llaminers als ulls. Encara que no en sé portar i em fan més nosa que servei. Com qui mira fotografies boniques que duen records que ja no pots abastar. Miro colors i formes, miro nits i dies, miro solituds i alegries, com un catàleg de vida. 

I de vegades els ressegueixo amb les puntes del dits, com si passés el dit  per la pell, tot tornant a dibuixar les faccions del teu rostre.

24 comentaris:

  1. A mi també sempre em sedueixen i m'aturo a mirar-los. Sempre són una temptació. A més, m'agrada dur-los al coll, en tinc un munt, i quan no en duc (de tardor a primavera) sembla que em falti alguna cosa.
    M'ho has posat molt difícil per triar-ne un, perquè me'ls enduria tots.
    Potser per això, perquè són càlids, com una caricia.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden i no sé què fer-ne... me n'hauràs d'ensenyar, fanalet. Jo també me'ls enduria tots.

      Elimina
  2. Sedes de coloraines. Els ulls els miren amb tacte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són ben bonics de mirar. Sobretot de mirar-los amb les mans.

      Elimina
  3. A mi també em fan nosa, no penso gaire a posar-me'n, encara que faci fred. Però són estètics, sí.

    ResponElimina
  4. Perquè són aquell regal que et van fer. Quin munt de records! Color, tacte i també olor.

    ResponElimina
  5. M'encanten els mocadors i en tinc una bona col·lecció, perquè en porto sempre...Aquests són molt bonics!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. L'aquarel·la és tan acolorida i dibuixa una textura tan suau que vénen ganes de tocar-los. M'encanta tocar les coses -i les persones- tot i que és un sentit que, des de petits, ens ensenyen que cal "domesticar" (nen, no toquis!). Des d'aquí reivindico el tacte com un sentit a recuperar!! Si ens toquéssim més, trencaríem moltes barreres… (tot i que respecto que a algú no li agradi que el toquin i se senti violent)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. A casa meva, a més a més del "no toquis" ens deien "teniu la vista al cap dels dits". Era veritat i jo encara li tinc. M'agrada molt tocar les coses i també les persones. Ben bé com tu dius... És com si per conèixer del tot, per acabar de conèixer del tot, tant per les coses com per les persones. Tocar una persona, per suaument i discretament que sigui, sempre trenca una barrera. O moltes. I és cert que hi ha gent a qui no li agrada que el toquin. Amb tots els respectes, és una llàstima per a ells.

      Elimina
  7. Mai és tard! Just aquest hivern he començat a fer servir bufandes. Sempre m'havien molestat, no sabia portar una cosa lligada al coll, però he començat a fer-ho i mira, ara vaig la mar de calentó! Si a banda de ser macos els mocadors de coll tenen una utilitat, ja serà perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo per mirar els mocadors, però per portar les bufandes quan fa fred.. Si fa fred ja no fan tanta nosa.

      Elimina
  8. A mi també m'agraden els mocadors i, tot i que en tinc bastants, en porte poques vegades perquè , menuda com sóc, els trobe massa grans per a mi. En canvi, sí que em pose molt una braga (de les del coll ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per abrigar en aquestvtemps d hivern van molt bé. Jo no en tenia cap i engusny me n'han regalat una gruixuda i calentona.

      Elimina
  9. jo crec que per la dansa dels set vels podria servir no? jo crec que a mi m'agradarien així....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mocadors prou que servirien... Peró haurem de buscar una ballarina... Eh?

      Elimina
  10. Quin dibuix més bonic! A mi també m'agrada mirar els mocadors o xals, i si que en duc, en tinc de molt antics, fins gruixuts, llisos estampats, uns comprats altres regalats i no sé mai quin posar-me. Ara, quan fa fred, van molt bé

    ResponElimina
  11. Addicta a els mocadors em diuen a casa, i es que en tinc de totes menes i colors i sempre en porto un al coll. M'agrada els colors que els hi has donat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, a mi m'agradaria portar-ne, però ni tan sols hi penso i a sobre quan hi penso els perdo i me'ls descuido...

      Elimina
  12. Jo en porto sovint... bé, més que mocadors, foulards, però l'autèntica fanàtica és la meva germana que en deu tenir uns tres milions :-DDD
    Són maquíssims... però, a més, fan la meravellosa funció de protegir-te de més d'un refredat ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt bé portar-ne, potser entre totes em convencereu que els mocadors, no només són per mirar.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari