dilluns, 30 de maig del 2016
Convivència - pensaments
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
contes,
fotosmeves-iPad,
Sicília-Març16
diumenge, 29 de maig del 2016
Sant Tomàs de Fluvià
divendres, 27 de maig del 2016
Finestra
Retall de terra, filtrat per pedres antigues.
Claror que ens enlluerna, a bocins quadrats d'horitzons.
Jo sóc i tu també, el filtre, la pedra, finestra i mur
on es vessen i s'obren i es tanquen dolls d'emocions,
que quotidianament configuren i inunden el paisatge.
Un gest i un repòs de la ment per endreçar-nos.
Etiquetes de comentaris:
fotosmeves-iPad,
Sicília-Març16
dimecres, 25 de maig del 2016
Flors al carrer de Cefalú
Etiquetes de comentaris:
fotosmeves-iPad,
Sicília-Març16
diumenge, 22 de maig del 2016
Papirs
Aigua de plom
pissarra de claror i reflexos.
Miro el teu nom
escrit de tremolors de vent
i de profunditats opaques.
Dic el teu nom
i me'l retornen els cercles
concèntrics i creixents
sobre l'aigua arrissada.
Sota la superfície
els dibuixos irreals que portem dins.
Busco el teu nom...
Dibuixaré en papirs encara tendres,
el camí quotidià i l'arribada com una fita.
Etiquetes de comentaris:
fotosmeves-iPad,
Sicília-Març16
divendres, 20 de maig del 2016
Balcó de la R. Societa Canottieri Ruggero di Loria a Mondello

- Ricorda sempre che io ti amo - li va dir, un cop més, ella, després de tants anys.
Havien remat al mateix equip, s'havien explicat moltes coses, s'havien estimat molt. Havien estat feliços junts i d'alguna manera inexplicable, sense cap discussió, ni baralles, ni mals entesos, la vida els havia anat separant en comptes de mantenir-los junts.
Aquell dia, es van trobar, a la Societa, encara que ja no remaven al mateix equip. Es van mirar, es van somriure sense saber massa què dir-se, després de tot aquest temps. I a ella, no se li va acudir dir res més que dir-li aquella frase que li havia dit molts cops "ricorda sempre che io ti amo". Ell la va abraçar.
No tenien gens clar que això els canviés el futur, però al menys feia de mirall d'un passat que encara es podia recordar amb molta més tendresa.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
contes,
Pat,
Sicília-Març16
dijous, 19 de maig del 2016
Una prohibició més
Tenim un estat que tot ho voldria resoldre amb prohibicions. Una prohibició més, una provocació més. Però no ens faran callar. Si no entren les estelades al camp de futbol, les posarem arreu.
dilluns, 16 de maig del 2016
Joc d'Antaviana - Microcontes
Es va quedar aturat a la primera frase, la responsabilitat l'aclaparava.
Tenia la seguretat que allò que anava a escriure esdevindria realitat.
La fulla es va posar suaument damunt del llibre obert.
Va ser un amor a primera vista, ella es va enamorat de les paraules.
Els fulls, emocionats, la van abraçar amb força.
He caminat tants camins, que no en tinc prou de canviar les sabates per massa velles.
Els meus peus han patit i envellit més que elles.
Així la vida: il·luminem un escenari buit.
Segueixo el rastre,
dono voltes i voltes,
no arribo enlloc.
Etiquetes de comentaris:
Antaviana,
Coses dels blogs,
jocs
diumenge, 15 de maig del 2016
Col·lecció de flors
![]() |
Clívia |
![]() |
argelaga |
![]() |
gerbera |
geranis |
![]() |
geranis |
![]() |
flor de neu |
Plomes de Santa Teresa
Plomes de Santa Teresa
Hortènsies
Petúnies
![]() |
rosa |
orquídia |
iris |
lliri d'aigua |
papallona sobre un romaní |
galleret |
![]() |
pixallits |
![]() |
pixallit |
![]() |
lliris d'aigua |
![]() |
crisantems |
crisantem
![]() |
margarida |
![]() |
mimosa |
![]() |
orquídia |
![]() |
petúnies |
clavellina silvestre |
iris |
![]() |
ramet de flors silvestres |
![]() |
violes |
![]() |
ram de flors silvestres |
divendres, 13 de maig del 2016
Rosella
Aquest blog és una flor de maig, però no pas una rosa, sinó una rosella...
Avui La Col·lecció de Moments fa 9 anys, va néixer un 13 de maig, com avui.
Ja que som al més de maig, us vull proposar d'ajudar-me a col·leccionar flors.
Quina flor o quines flors us agraden més, o quines afegiríeu a la col·lecció, com a originals o especials per a vosaltres?
He començat per aquesta rosella, especial, ella, deixant-se caure els pètals melangiosament...
afegirem flors a la llista, si puc les dibuixaré... si són moltes faré una selecció...
Ja que som al més de maig, us vull proposar d'ajudar-me a col·leccionar flors.
Quina flor o quines flors us agraden més, o quines afegiríeu a la col·lecció, com a originals o especials per a vosaltres?
He començat per aquesta rosella, especial, ella, deixant-se caure els pètals melangiosament...
afegirem flors a la llista, si puc les dibuixaré... si són moltes faré una selecció...
- Rosella, ruella, galleret...
- Margarida (Consol)
- Conillets, boca de lleó, botons de gat, gatolins, gossos (McAbeu)
- Pixallits, lletsons, dent de lleó (Montse -Galionar)
- Lliri d'aigua (Mari Català)
- Flors de ginkgo (XeXu)
- Flor de neu (Xavier Pujol)
- Clavellina boscana (Xavier Pujol)
- Lliri blau, iris... (Xavier Pujol)
- Violetes (M Roser)
- Orquídia (Joana)
- Gladiol (sa lluna)
- Clívia (Miquel)
- Romaní (Miquel)
- Farigola (Miquel)
- Argelaga (Miquel)
- Gessamí (Miquel)
- Gerani (Miquel)
- Flor de l'olivera (Miquel)
- Flor de taronger (JpMerch)
- Flor del llimoner (Joan Gasull)
- Mimosa (jo rai)
- Petúnies (Elfreelang)
- crisantems (Montse-Arare)
- Un ram de flors silvestres de Noves flors, com a regal especial.
Rebudes per mail o watsap:
- Rosa
- Gerbera
- Rosa silvestre
- Hortènsies
- Plomes de Santa Teresa
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
Barbollaire,
Pat
dimecres, 11 de maig del 2016
Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs
Moltes felicitats, Olga!!! Que els 80 i tots els anys de la vuitantena et siguin plàcids i bonics.
He triat dues coses molt diferents per compartir amb vosaltres, les dues m'impliquen personalment, amb records bonics o amb reflexions comunes.
Vull compartir, en primer lloc, un fragment del llibre la "Crisi dels vuitanta" el més recent de l'Olga. És del capítol anomenat "¿I aquest és el món que ha fet Déu?"
"He volgut tantes vegades sortir del món... i en els moments que m'ho plantejo veig que he necessitat un interlocutor. És a dir,l'he trobat dins meu i no sé qui és. Crec en el desdoblament interior: els nens que tenen altres jos o un amic invisible... La gent que dialoga amb els seus morts o amb els seus sants. Cada gra de rosari, sigui cristià, mahometà o budista, significa el diàleg amb un altre ésser invisible. Deu ser perquè no tinc la gosadia de manar dins meu, en comptes de manar, demano."
El vull compartir, perquè sempre hi ha un diàleg interior, sigui amb qui sigui, sigui un desdoblament, sigui amb el nostre propi inconscient, sigui amb persones que no tenim a la vora per les raons. M'identifico del tot amb aquesta manera de funcionar. El capítol, però continua.
L'altra cosa que vull compartir és un poema infantil. Em recorda quan el recitava el meu fill a P3 i és un record bonic que ara seria llarg d'explicar.
He triat dues coses molt diferents per compartir amb vosaltres, les dues m'impliquen personalment, amb records bonics o amb reflexions comunes.
Vull compartir, en primer lloc, un fragment del llibre la "Crisi dels vuitanta" el més recent de l'Olga. És del capítol anomenat "¿I aquest és el món que ha fet Déu?"
"He volgut tantes vegades sortir del món... i en els moments que m'ho plantejo veig que he necessitat un interlocutor. És a dir,l'he trobat dins meu i no sé qui és. Crec en el desdoblament interior: els nens que tenen altres jos o un amic invisible... La gent que dialoga amb els seus morts o amb els seus sants. Cada gra de rosari, sigui cristià, mahometà o budista, significa el diàleg amb un altre ésser invisible. Deu ser perquè no tinc la gosadia de manar dins meu, en comptes de manar, demano."
El vull compartir, perquè sempre hi ha un diàleg interior, sigui amb qui sigui, sigui un desdoblament, sigui amb el nostre propi inconscient, sigui amb persones que no tenim a la vora per les raons. M'identifico del tot amb aquesta manera de funcionar. El capítol, però continua.
L'altra cosa que vull compartir és un poema infantil. Em recorda quan el recitava el meu fill a P3 i és un record bonic que ara seria llarg d'explicar.
dilluns, 9 de maig del 2016
Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs
Dimecres, dia 11 de maig
L'Olga fa 80 anys.
Ho celebrem?
diumenge, 8 de maig del 2016
La vida sense la Sara Amat
Molt al principi del llibre ja ens explica així de clar allò que ens espera:
‘La Sara Amat es va escapar del poble el 3 de setembre de 1981, exactament un dijous a la nit, i jo vaig començar el col·legi el 14 de setembre, és a dir, un dilluns al matí: entre aquest període de quasi deu dies i onze nits es pot dir que em va passar la vida sencera. […] La meva va durar aquests quasi onze dies. La resta ha estat el que ha estat i, com diria aquell, no me’n queixo.’
És un llibre ple de sentiments i de tendreses, al menys a mi, aquest protagonista de 12 anys, m'ha entendrit molt. En aquests onze dies, passa la vida sencera d'en Pep de Cal Sabater i també d'alguna manera la nostra. Un llibre que es viu intensament. Un contrast marcat, tan real com la vida mateixa, entre les maneres de sentir de les diferents persones.
L'he llegit molt de pressa, sap greu que s'hagi acabat... el misteri continua.
‘La Sara Amat es va escapar del poble el 3 de setembre de 1981, exactament un dijous a la nit, i jo vaig començar el col·legi el 14 de setembre, és a dir, un dilluns al matí: entre aquest període de quasi deu dies i onze nits es pot dir que em va passar la vida sencera. […] La meva va durar aquests quasi onze dies. La resta ha estat el que ha estat i, com diria aquell, no me’n queixo.’
És un llibre ple de sentiments i de tendreses, al menys a mi, aquest protagonista de 12 anys, m'ha entendrit molt. En aquests onze dies, passa la vida sencera d'en Pep de Cal Sabater i també d'alguna manera la nostra. Un llibre que es viu intensament. Un contrast marcat, tan real com la vida mateixa, entre les maneres de sentir de les diferents persones.
L'he llegit molt de pressa, sap greu que s'hagi acabat... el misteri continua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.

Gràcies
Centenari Màrius Torres

30 d'agost 2010