diumenge, 29 de maig del 2016

Sant Tomàs de Fluvià



Sota el lledoner
colors i ombra.
Silenci, quietud, 
i herba ufanosa.

Es calmava el vent
damunt de les branques,
gronxadors de cel
aturen les ales.

Si miro endavant
els colors em guien,
si els ulls van amunt,
potser sí, et veurien.






17 comentaris:

  1. Mirant l'arbre, fa ganes d'atrapar una mica del silenci i la quietud dels que parles en el poema. Com sempre, bonica aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mari, els arbres són una font inesgotable de sensacions, silencis o remors...

      Elimina
  2. Avui m'haguessin anat bé aquests grandiosos lledoners , per calmar el vent que em pensava que se m'enduria les plantes del terrat...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir també feia molt vent a casa meva... No sé si en feia on viuen els lledoners...

      Elimina
  3. Aquest arbre de la foto ha vist passar moltes generacions, eh...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí, unes quantes... Era un grupet d'arbres, però totsceren molt alts i grossos.

      Elimina
  4. em perderia entre aquestes branques...
    has tret la mona que porto dins...hahahahaha

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt i molt mirar els arbres des de sota, sovint gronxen les branques, aquest dia, no ho feien. Jo m'hi perdo també, amb els ulls i el cor... La mona que porto dins s'ha fet vella per enfilar-se. He, he, he...

      Elimina
  5. L'angle de la foto de l'arbre fa que entengui el que vols dir amb el teu poema, com si jo mateixa estigues sota.
    Bonica aquarel·la, nina.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una sensació bonica estar a sota i veure el brancam.

      Una abraçadeta, preciosa.

      Elimina
  6. Cal mirar enlaire i veure-hi més enllà de les contingències del dia a dia.

    ResponElimina
  7. El poema s'enlaira, com les branques dels arbres. La llum fa més altes les branques. L'aquarel·la fa la migdiada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades quan no surt gran cosa per escriure un poema i vaig a buscar les coses més senzilles i properes, vés a saber per què, surt com una mica rimat... He, he, he...

      Elimina
  8. Els arbres no deixen veure el bosc, les branques no deixen veure el cel.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari