 |
| La novena onada d' Ivan Aivazovski, 1850 |
Recordes, quan el mar era de foc?
Quan les ones s'alçaven com flames?
Quan semblava que tot era només naufragi?
Recordes?
No vam morir, encara.
Va calmar, finalment, la llum, també les tenebres.
dimecres, 22 de juny del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El foc no s'oblida, les flames ens perpetuaren la memòria.
ResponEliminaNecessitem que no d'oblidi, sempre s'aprenen coses de les situacions extremes.
EliminaUn record que va endavant.
ResponEliminaTots els records, bons o dolents, els hauríem de fer servir per anar endavant! Sempre!
EliminaAixò és escapar-se d'una bona, i tant.
ResponEliminaI tant! No té gens de bona pinta aquest foc d'aigua...
EliminaNo es pot dir més en tan poques paraules.
ResponEliminaGràcies, Mari, sempre sóc de poques paraules, jo...
Eliminaaplaudeixo fortament! preciós preciós!!!!!
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
EliminaÉs impossible morir en un escenari tan ple de llum.
ResponEliminaBona nit Carme.
Fixa-t'hi bé, Pere, la cosa no pinta gaire bé!
EliminaBona nit, Pere!
EliminaN'hi ha que diuen que quan les coses van molt malament... només poden anar a pitjor.
ResponEliminaPer sort, de vegades hi ha excepcions a aquesta regla i sembla que els teus protagonistes se'n van sortir... d'una manera o altra.
Sempre hi ha excepcions a totes les regles i si són regles pessimistes, cal buscar les excepcions amb lupa. Fins i tot en la ficció.
EliminaPreciosíssim!!
ResponEliminaGràcies, bonica!
EliminaBona revetlla!
Impressionant, Carme! Suposo que no cal perdre mai l'esperança i creure fermament que també les coses dolentes acaben algun dia.
ResponEliminaBona revetlla!
Creure fermament, a vegades fa miracles sí, perquè creure fermament, canvia i millora els pripis actes...
EliminaSempre me'n recordo de laxfrase aquella de la peli de Hotel Marigol: Tot acaba bé, i si no acaba bé és que encara no ha acabat.
Em va fer molta gràcia!!! Sigui certa o no, la veig ben trobada, perquè quan s'acaba una cosa o una situació?
Bé, diuen que després de la tempesta arriba la calma? En aquest cas, és ben bé així!
ResponEliminaBona revetlla Carme.
Bon dia de Sant Joan, M Roser!
EliminaTot acaba i sempre em traiem profit, més quan les situacions són extremes.
ResponEliminaMolt maco, Carme.
Aferradetes de nit, ja.
A vegades desesperem, però a vegades també hi ha sort i ganes de sortir-se'n.
EliminaAferradetes de mar en calma...
A vegades sembla que el temporal no s'acabarà mai. Però s'acaba.
ResponEliminaHem de saber veure i creure en el final dels temporals, sobretot abans que s'acabin, perquè saber veure'n el final ajuda a mantenir l'actitud adequada.
EliminaQue bonic per tanta possible tragèdia...
ResponElimina