Ja m'ha va encantar aquesta foto de na Consol i ara em quedo embadalida amb la teva aquarel·la. Tant l'una com l'altra són precioses. La claror i les flors, tot un un gran paisatge pel món interior. Aferradetes, bonica.
Recordo aquesta fotografia tan bona de la Consol. Carme, com sempre que fas una aquarel·la d'alguna fotografia en fas una creació. El poema arrodoneix l'encert.
Preciosa l'aquarel·la, ja saps com m'agraden i tu ho fas molt bé. No com algunes... Un dia us ensenyaré els "bunyols"- i no precisament de l'Empordà- que faig jo. El poema, deliciós, diu grans veritats en paraules senzilles.
Gràcies, Glòria, hi ha fotos que m'inspiren i la veritat és que faig el que puc i el que sé ... Segur que dels teus també n'hi ha de bonics... no ho dubto pas. Va ensenya'ns en uns quants.
Que mai s'apaguen
ResponEliminala claror i les flors
de l'interior.
Aquesta claror i les flors interiors les més importants...
EliminaEls teus dibuixos són inconfusibles, captes com ningú l'essència de les petites coses.
ResponEliminaUn poema que li escau.
Moltes gràcies, Consol!
EliminaJa m'ha va encantar aquesta foto de na Consol i ara em quedo embadalida amb la teva aquarel·la. Tant l'una com l'altra són precioses.
ResponEliminaLa claror i les flors, tot un un gran paisatge pel món interior.
Aferradetes, bonica.
* em va encantar, ufff!
EliminaEl nostre món interior a cuidar i preservar,lluneta!!!
EliminaAferradetes de flors!
La llum del sol que entra per la finestra,( suposo) fa que els colors ressaltin més...
ResponEliminaPetonets, Carme.
No semblava que entrés molt de sol, només claror...
EliminaPetonets...
Recordo aquesta fotografia tan bona de la Consol. Carme, com sempre que fas una aquarel·la d'alguna fotografia en fas una creació.
ResponEliminaEl poema arrodoneix l'encert.
Moltes gràcies, Xavier!!! A vegades la creació va com, va...
EliminaQuina aquarel·la tan bonica, Carme! I els versos també. Hem de tenir cura dels espais interiors.
ResponEliminaUna abraçada!
Si que n'hem de tenir cura: dels interiors i dels més interiors...
Elimina"La millor vista és la del cel sobre els nostres caps" deia Forster a Una habitació amb bona vista. Millor que una finestra ens el mostri.
ResponEliminaMillor veure una mica de tot: el cel, el paisatge, l'interior i el més interior... no es pot descuidar res...
EliminaPreciosa l'aquarel·la, ja saps com m'agraden i tu ho fas molt bé. No com algunes... Un dia us ensenyaré els "bunyols"- i no precisament de l'Empordà- que faig jo.
ResponEliminaEl poema, deliciós, diu grans veritats en paraules senzilles.
Gràcies, Glòria, hi ha fotos que m'inspiren i la veritat és que faig el que puc i el que sé ... Segur que dels teus també n'hi ha de bonics... no ho dubto pas. Va ensenya'ns en uns quants.
EliminaLes flors, font de vida i al.legria. Bona pintura. Una abraçada
ResponEliminaMoltes gràcies, M Antònia!!!
EliminaRecorde la foto de la Consol. La teua aquarel·la li fa honor.
ResponEliminaLa foto era temptadora... gràcies, bonica!
Elimina