dilluns, 13 de juny de 2016

Farcit de flors - proposta de la Maria Roser

Farcit de flors de Ramon Mas

El seu pare se l'havia comprat feia molt temps, la Daniela era encara molt jove.  Anys més tard, el pare se n'havia comprat un altre, més nou, una mica més gran, un millor cotxe per a ell. Aquest però, l'escarabat vermell, se'l va quedar com un cotxe que servia per a tot i per a tothom. No li feia recança de deixar-lo als fills aprenents de conductor, ni tampoc a d'altres persones si s'esqueia. Finalment, quan ja tota la colla s'havia fet molt gran i ja tenien cotxe propi, un bon dia el va regalar a un jove conegut, volent-li fer un servei.  Aquest noi, en Robert, el va utilitzar una bona quantitat d'anys més i finalment el va tenir  una mica abandonat quan ja no el necesitava. Un dia, la Daniela, que ja era una persona gran, el va veure, aparcat al carrer, en un cert mal estat, el va reconèixer com a còmplice d'aventures juvenils, li va saber greu veure'l així i el va voler recuperar.  En Robert li va dir que ja no el feia servir i que si ella el volia, més aviat li trauria un pes de sobre. Se'l va endur directe al taller, per fer-lo reparar i pintar.  Va quedar com un cotxe antic, brillant i ben cuidat. De moment, el va guardar al seu garatge, però passaven els dies i tampoc no l'utilitzava mai ningú. No podia competir amb els cotxes moderns d'avui en dia.  I l'any que aquest escarabat vermell complia 50 anys de vida, la Daniela va tenir una idea. El posaria al seu jardí i el farciria de flors.

Semblava que reia, l'escarabat vermell i de cada rialla en sortien més flors.

18 comentaris:

  1. Sí que fa cara de content, ja havia treballat molt i era hora de descansar envoltat de flors maques.
    Una història molt tendra, Carme.
    Aferradetes!

    ResponElimina
  2. Un conte preciós Carme, moltes gràcies. Trobo que farcir-lo de flors va ser un bon regal d'aniversari per l'escarabat...Amb el pas dels anys havia fet un bon servei a molta gent, es mereixia un homenatge com aquest.
    Una historia una mica semblant va viure el meu sis-cents, però no va acabar així de florit!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M Roser, el teu sis-cents, com aquest escarabat, com molts altres cotxes, han viscut amb nosaltres ... Aquest final, impossible m'ha semblat bonic.

      Petonets.

      Elimina
  3. La Daniela va tenir una molt bona idea.

    ResponElimina
  4. el cotxe segurament va fer florir moltes històries, ara l'hi toca a ell estar florit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí... Amb tanta gent jove que el va utilitzar...

      Elimina
  5. El cotxe quan funcionava,va fer un gran treball, i ara que reposa inspira un bon grapat de poesia. Quina sort!!

    ResponElimina
  6. Quina olor desprenia el tub d'escapament!!

    ResponElimina
  7. Et surten relats pertot arreu, com al cotxe les flors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí al peu del canó, buscant relats... He, he, he...

      Elimina
  8. Penso que l'escarbat es devia sentir molt feliç, rodejat de flors i d'antics companys d'aventures.

    ResponElimina
  9. Aquest cotxe és en ell mateix un ram de flors.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari