Farcit de flors - proposta de la Maria Roser

Farcit de flors de Ramon Mas

El seu pare se l'havia comprat feia molt temps, la Daniela era encara molt jove.  Anys més tard, el pare se n'havia comprat un altre, més nou, una mica més gran, un millor cotxe per a ell. Aquest però, l'escarabat vermell, se'l va quedar com un cotxe que servia per a tot i per a tothom. No li feia recança de deixar-lo als fills aprenents de conductor, ni tampoc a d'altres persones si s'esqueia. Finalment, quan ja tota la colla s'havia fet molt gran i ja tenien cotxe propi, un bon dia el va regalar a un jove conegut, volent-li fer un servei.  Aquest noi, en Robert, el va utilitzar una bona quantitat d'anys més i finalment el va tenir  una mica abandonat quan ja no el necesitava. Un dia, la Daniela, que ja era una persona gran, el va veure, aparcat al carrer, en un cert mal estat, el va reconèixer com a còmplice d'aventures juvenils, li va saber greu veure'l així i el va voler recuperar.  En Robert li va dir que ja no el feia servir i que si ella el volia, més aviat li trauria un pes de sobre. Se'l va endur directe al taller, per fer-lo reparar i pintar.  Va quedar com un cotxe antic, brillant i ben cuidat. De moment, el va guardar al seu garatge, però passaven els dies i tampoc no l'utilitzava mai ningú. No podia competir amb els cotxes moderns d'avui en dia.  I l'any que aquest escarabat vermell complia 50 anys de vida, la Daniela va tenir una idea. El posaria al seu jardí i el farciria de flors.

Semblava que reia, l'escarabat vermell i de cada rialla en sortien més flors.