dilluns, 20 de juny de 2016

La llei del menor d'Ian McEwan

És el primer llibre que llegeixo d'aquest autor.  I he de reconèixer que ha valgut la pena tastar-lo, l'autor, vull dir. El llibre està cruspit ràpidament.

La trama planteja dos dilemes diferents, sobre els quals jo pensava que tenia les idees molt clares i McEwan té la gràcia de fer-te reflexionar que també hi ha motius per pensar d'una altra manera. El dilema principal amb que es troba la Jutgessa Fiona és la d'un adolescent a punt de complir els 18, que encara no és major d'edat, però pels pèls i que no accepta una transfusió de sang que pot salvar-li la vida perquè és testimoni de Jehovà.  En un tema com aquest, sobre el que no tinc cap dubte, em va agradar molt la reflexió que fa sobre el dret individual a acceptar alguns tractaments mèdics o no, d'una manera que em va fer veure que en alguna situació (ben diferent de la plantejada, això sí) potser seria jo mateixa que no acceptaria algunes coses.  No us explicaré gaire més per no descobrir massa.

Es fa interessant, es llegeix ràpid i deixa el bon gust que ha valgut la pena llegir-lo.

L'altra dilema al que s'enfronta la Fiona, és que arribats a la seixantena, el seu marit li diu que té ganes de tenir una aventura amb una noia que ha conegut. Que no es vol separar, que l'estima, però que necessita aquesta escapada, que ja fa molt temps que ells dos no fan l'amor i que creu que ho ha de fer, que ha de reviure ni que sigui per últim cop una certa passió. Que no l'ha enganyat mai i que ara no vol fer-ho a aquests alçades, per això li diu la veritat.  No m'ha agradat tant com porta aquest segon tema, perquè no va a fons com en el primer. Gens a fons.  Però tot i així planteja coses interessants. I sobretot fa que no prengui partit ni per en Jack ni per la Fiona i això m'ha agradat.

En tot cas crec que serà un autor que repetiré algun altre cop.

- És rídicul
- Fiona, quant temps fa que no fem l'amor?
Quant feia? No era la primera vegada que l'hi preguntava, en tons que oscil·laven entre el plany i el rondineig. Però a vegades no és fàcil de recordar el garbuix que constitueix el passat més recent.

.......

- Què vols, Jack?
- No penso renunciar a aquesta aventura
- Vols el divorci?
- No. Vull que tot continuï igual, sense mentides.
- No ho entenc.
- I tant que ho entens. No vas ser tu que una vegada em vas dir que l'aspiració de les parelles que fa molts anys que estan casades és convertir-se en germans? Doncs hem arribat a aquest punt, Fiona. M'he convertit en el teu germà. Tot és molt agradable i molt dolç i t'estimo, però abans de dinyar-la vull tenir una última aventura apassionada.

12 comentaris:

  1. El primer tema el trobo molt interessant, perquè no tot és blanc o negre, hi ha matisos...El segon em sona a excusa barata!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dos temes són interessants, perquè hi ha matisos sempre, en qualsevol tema, en aquest segon també.

      Bona nit, M Roser

      Elimina
  2. que has tastat l'escriptor i vols repetir? això sens escapa de les mans.....

    ResponElimina
  3. Vaig llegir un parell de llibres d'ell i vaig veure que no és per mi, de cap manera. Però sé que hi ha gent que l'adora, ara ja té una seguidora més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veurem... Faré un segon intent segurament.

      Elimina
  4. Dius que "ha valgut la pena tastar-lo, l'autor,..."
    No sabia que us coneguéssiu.
    El diàleg que ens mostres entre en Jack i la seva dona, em recorda el que li diu Andrés Calamaro a una amiga:
    "¿Hace falta que te diga que me muero por
    tener algo contigo? ¿Es que no te has dado
    cuenta de lo mucho que me cuesta ser tu amigo?...
    ...Ya me quedan muy pocos caminos, aunque pueda
    parecerte un desatino, no quisiera yo morirme sin
    tener algo contigo. "

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tastar-lo com a autor... Com sou, eh? No el conec, no... He, he, he

      Doncs si, ell en té ganes, moltes, ella té feina, està cansada... (Això no són excuses tan barates, com les altres?)

      Finalment, amb un silenci excessiu sobre tot el que ha passat i no ha passat (ella no s'assabenta de res, ni el lector tampoc...) sembla que s'arreglin les coses. No va a fons, no. Caldria anar-hi molt més, però clar, l'autor és un home... I aquest protagonista, no sabem ben bé què busca ni què vol...

      Està clar que ell podria cantar-li la cançó, però no sé si serviria de gran cosa

      Elimina
  5. No el conec l'autor, però sembla temptador el que contes. ho tindrem que comprovar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho proves, ja m'ho diràs, Mari! A veure què t'ha semblat...

      Elimina
  6. "Primer el matrimoni, després el tedi, i a continuació l'adulteri", diu l'Oneguin de Puixkin. També el poeta José María Fonollosa deia "No existeix l'exclusiva. El matrimoni condueix inexorable a l'adulteri".

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així, no en tinc cap dubte, amb les respectables excepcions que calgui...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari