L'amor s'alça vigilant com sempre.
La claror troba espai per escampar-se.
Tu i jo recer i finestra,
espadanya al cel, tastant un núvol.
............................................................................carme
Xiprers amables
donen la benvinguda
als que s'estimen.
...................................................................Xavier Pujol
Xiprers i núvol.
Diàleg de subtileses.
Cau una gota. .....................................................carme
L'amor s'alça i busca sempre el seu ideal, la plenitud.
ResponEliminaCuidem-lo sempre...
EliminaQui poguera ser espadanya per tocar el cel!!
ResponEliminaL'aquarel·la, com sempre, sense paraules.
L'amor és el que hauria de tocat sempre el cel.. Gràcies, Mari!
EliminaCadascú busca allò què el pot fer més feliç...La paraula garrigola, no l'havia sentida mai i no l'he trobada, perquè jo la relacionava amb els garrics i aquí hi ha dos xiprés esplendits...
ResponEliminaÉs una aquarel·la normal? No ho sé però li trobo un no sé què diferent que m'agrada...
Petonets, Carme.
Garrigoles és el nom del lloc, del poblet. És un nom propi.
EliminaAquesta aquarel·la és pintada sense dibuixar abans. Sense línia de dibuix.
Gràcies Carme, no coneixia el poblet...
EliminaL'aquarel·la s'intueix perquè tu componguis. Magnífica. L'amor sempre vigilant el benestar de l'estimada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Alsonso!!!
EliminaPreciosa l'aquarel·la, Carme.
ResponEliminaTastar un nigul? qui pogués!
Nanit, nina.
Jo crec que alguna vegada a la vida els tastem, lluneta, a veure... fes memòria!!!
Elimina;) Gràcies, bonica!!! una abraçada.
Xiprers amables
ResponEliminadonen la benvinguda
als que s'estimen.
Xiprers i núvol
EliminaDiàleg de subtileses
Cau una gota.
Garrigoles és tan petit
ResponEliminaque hi ha més bestiar que persones
enmig de tants conreus hi trobaràs Les Olives
i quatre oliveres velles perquè... ja no queden vinyes.
Bona tarda Carme.
Sí que és petit, molt petit. Les Olives també, però al seu costat es veu gran.
EliminaBon vespre, Pere!
Magnífica composició, Carme. Els xiprers hi donen una pau especial, als indrets amb esglésies. Sembla, certament, un lloc per estimar-se...
ResponEliminaEls xiprers sempre acullen... A mi m'agraden molt.
EliminaOh, l'aquarel·la! Ja saps que m'encanten.
ResponEliminaGràcies, guapíssima!!!
EliminaXiprers muts i eloqüents alhora, que ens donen la benvinguda!
ResponEliminaPreciosa la aquarel·la.
Tenen força, transmeten una energia "eloqüent" com tu dius. Gràcies, Glòria!
EliminaEls xiprers que s'encomanen als núvols de Van Gogh.
ResponEliminaEls xiprers tenen tendències nuvoloses... ;)
Elimina