diumenge, 19 de juny de 2016

Postes de sol i Montserrat


























Espectacle quotidià, divers i diferents cada dia, segons els núvols, segons el moment precís de la tornada a casa. 

En unes setmanes de diferència el sol es pon més a prop de Montserrat. Més a l'oest. El lloc de la foto és més o menys el mateix.

Podríem ser com el sol, que embelleix de colors esclatants abans de pondre's. 

Abans de pondre'm,
jo vull tenir la llum més bella.
Res de mirades buides
ni de foscors als rostres.
Si he de marxar, 
que sigui sense pena.
Amb la claror als ulls,
per tanta vida, viscuda.

27 comentaris:

  1. I cada dia és diferent, irrepetible.
    Hi ha instants que s'assemblen com un "déjà vu" malenconiós, però ... sempre quan el sol es posa s'atura el temps cinc segons.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són cinc segons d'eternitat, doncs... D'una eternitat diferent i irrepetible.

      Bon vespre, Pere!

      Elimina
  2. Les has fetes tu aquestes fotos, Carme? Són precioses...Jo també em fixo amb una muntanya que veig des de casa per veure com va variant la posta de sol.
    Abans de deixar pas a la negror de la nit, el sol ens regala un fotimer de matisos de colors, perquè acabem el dia amb un esclat de bellesa.
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si les he fet jo, amb l'iPad. Normalment arribo al meu carrer quen ja és de nit, però ara que allarga tant el dia durant unes setmanes he arribat just a l'hora de la posta de sol. Un regal magnífic que em fa aquest final de primavera.

      Petonets de capvespre.

      Elimina
  3. Quina sort poder contemplar les postes de sol i quina sort poder llegir els teus poemes! No et pongues mai!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és una sort, el meu carrer es diu Bona Vista, i ja veieu per què té aquest nom. Ara hi ha moltes cases que prenen la vista, però encara queda en bon tros per gaudir-la.

      La veritat és que m'agradaria pondre'm sense gaire vellesa, sense gaire decrepitud... però no ens ho deixen triar gaire. Gràcies, noieta!!!

      Elimina
  4. El sol s'espera alçat fins a que tornes a casa? Doncs ja està clar, per això de vegades es mostra impacient i emprenyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és un exagerat, perquè no m'espera gaire sovint. Només ara quatre dies entre primavera i estiu!!!

      Elimina
  5. Oooooh, quina bellesa, Carme, tant en les imatges com en el poema! Ets privilegiada, de poder gaudir d'aquest paisatge cada dia. Jo crec que no li has de tenir gens d'enveja, al sol, perquè fas tanta o més llum que ell...
    Una abraçada i bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta vista realment és un privilegi. Hi estic ben bé d'acord.

      Una abraçada, preciosa i molt bona setmana!

      Elimina
  6. Boniques fotos Carme i una sort tenir un lloc des d'on contemplar la bellesa que ens ofereix la tarda.
    A mi també m'agradaria que en el moment de la marxa la vida hagi estat plena i estigui envoltat del color i el somriure de la felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades les persones marxen d'aquest món amb desgràcia i decrepituds exagerades... tampoc no caldria apurar tant!!! Seria el meu desig... a veure si hi ha sort.

      Elimina
  7. Ah, quins desitjos tan bonics i tan difícils d'aconseguir...

    ResponElimina
  8. No n'hi ha cap igual i potser per això són tan belles. Unes postes precioses, nina.

    No podem triar, crec que és una de les coses que entenc menys de la vida. Ja hem tingut gairebé de tot, albades. postes, alegries, patiments... Què millor que una mort digna?

    Una aferradeta ben forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida ja és com és i no ens assegura cap mort digna, però nosaltres els humans, encara ho acabem de complicar sovint intentant salvar o allargar allò que ja és insalvable. ;(

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  9. Hauràs viscut molt, però tampoc tinguis pressa per marxar, eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc cap pressa, XeXu, però si que si pogués triar entre massa aviat o massa tard, triaria massa aviat.

      Elimina
  10. Penso el mateix que la Mari Català: quina sort veure Montserrat des del carrer de casa. I si a més el sol t'il·lumina en el seu darrer alè de llum del dia, la sort és doble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'he considerat una persona amb sort. Aquesta és una sort de moltes. La sort és doble, triple o quàdruple...

      El meu carrer és molt bonic. Ès mig carrer, mig camí, mig urbà, mig de bosc...

      Des de casa, fins i tot des de dins el menjador es veu la posta del sol a la tardor ima l,hivern, ara que ja no es veu des de casa, perquè sha desplaçat un bon tros la veig abans d'arribar. Tot caminant.

      Elimina
  11. Un cel taronja molt bonic! i fixa't que quan el sol està anant-se'n, està més gran

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cels i els sols sempre són un misteri...

      Elimina
  12. no tinc cap pressa en conjugar el verb...
    però pondre'm m'ha sonat divi

    que maco Carme !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, preciosa!!! Si pot ser suaument... Millor, encara!

      Elimina
  13. Una vegada em van dir que la posta durava 7 minuts i mig.
    M'ho has fet recordar.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Que curiós! No en tenia ni idea. Deu ser des que toca l'horitzó, fins que s'amaga del tot...magrada saber-ho.

      Gràcies.

      Elimina
  14. Com més maca la vida viscuda més dol deixar-la.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari